UN ARBRE
UN BOSC
CAP PREGUNTA
UNA REAFIRMACIÓ
CAP CONCLUSIÓ
AIXÒ si
Tal com et vaig dir he anat i m' he perdut en el BOSC de LA RODOREDA
encara hi estic donant voltes, no és un laberint , pero es un goig predre-s`hi
em trobo algú conegut,
ho havia pensat perque l' autora tenia motius evidents per consultar-li, per tactarse amb ell essent ell suïs i vivint ella a GINEBRA
JUNG un deixeble renegat de l ortodoxia estrica freudiana
a veure que diu la IA
provo
JUNG I MERCÉ RODOREDA
La relación entre
Carl Gustav Jung y Mercè Rodoreda no se basa en una influencia directa o personal, sino en la profunda afinidad de la escritora catalana con la psicología analítica (arquetipos, símbolos, inconsciente colectivo) y el simbolismo onírico, elementos clave en su etapa de madurez.
La obra de Rodoreda, especialmente a partir de su exilio, evoluciona desde un realismo psicológico hacia una narrativa mítica y simbólica que conecta fuertemente con la psicología junguiana.
Conexiones Clave: Rodoreda y la Psicología Junguiana
El Mundo de los Sueños: Los estudios sobre Rodoreda, como los de Eva Comas, han identificado la importancia crucial de los sueños en sus novelas. Estos sueños actúan no solo como reflejo de la vida de los personajes, sino como manifestaciones del inconsciente, un concepto central en Jung.
El Simbolismo y los Arquetipos: La narrativa de Rodoreda está cargada de símbolos (flores, jardines, el espejo, el agua) que trascienden el significado literal para convertirse en arquetipos universales. La figura de la mujer frágil pero con gran fuerza interior, la pérdida de la infancia y la búsqueda de identidad son temas recurrentes que Jung analizaría a través del inconsciente colectivo.
La Etapa Mítico-Simbólica: A diferencia de su primera etapa, más influenciada por psicologistas como Virginia Woolf o Marcel Proust, las obras finales de Rodoreda —como La mort i la primavera (La muerte y la primavera), Viatges i flors (Viajes y flores) o Mirall trencat (Espejo roto)— exploran un universo mítico donde los personajes viven experiencias arquetípicas de vida, muerte y transformación.
La Salamandra y la Metamorfosis: El cuento La salamandra (en el libro La meva Cristina i altres contes) es un claro ejemplo de la transformación del personaje, un proceso de individuación donde el yo se fusiona con la naturaleza y los símbolos inconscientes.
Rodoreda: El Simbolismo como Expresión Interior
Rodoreda no solo escribía historias, sino que, de manera casi intuitiva y minuciosa, plasmaba la expresión interior del ser humano. Sus personajes a menudo experimentan crisis que los llevan a un estado de búsqueda interior, similar a un proceso de individuación, donde el simbolismo les ayuda a dar sentido a su dolor o exilio.
En resumen, aunque no se cite explícitamente una lectura directa de Jung por parte de Rodoreda como principal fuente, su literatura adopta una dimensión profunda y simbólica que encuentra un paralelismo evidente en la psicología analítica, haciendo que el análisis junguiano sea una herramienta muy rica para interpretar sus obras.
ALA TOMA NO ESPERABA TANTO LA EXPO DEL BOSQUE SOLO DICE MENCIONA QUE LEÍA AYON, SOLOLEÍA ?
les compromisaries hi diu una nena prsentadora que gosa recomanaré les Cartes De Murià HAN VOLGUT DEIXAR DE BANDA LA VIDA PARTICULADE LA RODOREDA perque de xafarderies privades prou massa ja s' ha expandit
no em puc estar di dirte que la visita a l dia de la setmana de les editorials indepes en catala profitosa
em diu si a tot
em recoma altres amors de la misma guerra PÀMIES UN NA NOIA I NN SOLDAT
I UNA TRADUCCIÓ NO T' PERDIS FETA PER ELL MATEIX CRIMS D' AMOR D' UN TAL SADE, SI AQUELL QUE... FILOSOFAVA EN LE BOUDOIR, pero ojo que ell diu que n o la va fer
els crims d' amor i
m la coge
y me da , me quedo, uno de amor en la misma guerra que la rooreda ( tERESA PAMIES, UNA IA IUN SOLAT Y OTRO SOLO DE AMOR ELS CRIMS DE L' AMOR DE UN TAL SADE TRADUÏT PER ELL MATEIX JEFE DE LA INDEPENDENT EDITOA
FICO LA POTA DE A MEVA IGNORÀNCIA , RECORDA QUE SÓN SOU ELS MEUS MESTRE
QUAN LI DIC QUE VULL SABER QUÈ EGEIXEL E JOVN I ACTUAITAT DE LLETRA
EM POSA SANDOKAN SALGARI VERNE, ETC
LI DIC QUE SÓN ANTICS
CLAR LA SEVA EDIROTRORIAL NOMÉS PILICA CLÀSSICS
MARCIAL O REPUBLICA
ME DA IGUAL QUE NO ME ENTIENDAS
LAS PALABRAS O SIRVEN POR ELLAS MISMAS
FUE UN SÀBADO DE GLORA
EENNFRENTE DEL 3C+B
UNA ENSALADA SUPERIOR
EN ESTAS CALLES DONDE TE ASALTAN CON CARIÑÑOS
NO DA GUSTO
ACULLAN MIRADAS DE PENA
LA PUTA VIEJA
Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), profesora asociada del Departamento de
Filología Catalana de la UAB, ha ganado el VI Premio Proa de Novela con Mercè i Joan,
una ficción a partir de la historia de amor real que mantuvieron la
escritora Mercè Rodoreda y el poeta e intelectual Joan Prat, más
conocido por el seudónimo Armand Obiols.
EL BOSQUE MERCÉ RODOREDA
Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), profesora asociada del Departamento de Filología Catalana de la UAB, ha ganado el VI Premio Proa de Novela con Mercè i Joan, una ficción a partir de la historia de amor real que mantuvieron la escritora Mercè Rodoreda y el poeta e intelectual Joan Prat, más conocido por el seudónimo Armand Obiols.
Narrativa
- Mercè i Joan (Proa, 2024) (Premi Proa de novel·la 2024)[16]
- La serp de foc (Ajuntament d'Organyà, 2015)
Assaig
- Anar a escola a Castellbisbal entre 1939 i 1965 (Ajuntament de Castellbisbal, 2023)
- Videojuegos y bienestar: las contribuiciones del medio interactivo al benestar psicológico, físico y social (Iniciativa Digital Politècnica. Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2023) juntament amb Marta Fernández Ruiz i Carles Sora Domenjó.
- Afinar l'estil. La reescriptura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda a partir dels comentaris d'Armand Obiols (IEC, 2022)
- El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda (IEC, 2020)
- Els nens de l'Adelita. Retrat d'una escola semiclandestina a Gavà (Ajuntament de Gavà i Diputació de Barcelona, 2019)
- Life without media (Peter Lang, 2013) com a coeditora
- La ràdio en essència (Trípodos, 2010)
- El català en els mitjans de comunicació. Situació actual i perspectives (IEC, 2002) amb altres autors
Traducció
MIRA AMOR QUI I QUÈ HE TROBAT
El 22 de gener de 1939 tocava dia de celebració als Fruiters.
Era la festa major d’hivern. Feia més de dos anys que la guerra ti-
rava endavant i la població ja estava totalment esgotada. L’exèrcit
republicà havia perdut de feia setmanes la batalla de l’Ebre i era
només qüestió de dies que les tropes franquistes entressin al po-
ble. Per si no en tinguessin prou amb el cansament i amb les pors
que això suscitava, els habitants del poble també havien d’anar
amb molt de compte amb les normes de les autoritats republica-
nes: Ben probablement a molts dels veïns encara els costava no
dir-ne Sant Vicenç d’aquella festa que celebraven just aquell dia.
DELACOMISARIA BOSC DE LA RODOREDA
ARA SI QUE ET DEIXO
AA ENtNC CoM DE DIDÀCTICA ES EL BOSC

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada