NEUS PENALBA i SUAREZ

AL BOSC RODOEORAEDA

Penalba Suárez, Neus. Ànimes preses. "La mort i la primavera", de Mercè Rodoreda: etnografia, primitivisme i espiritualitat (tesi). Universitat de Girona, 03-12-2021.

a irrompre al camp intel·lectual català amb la publicació del llibre Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda amb el qual va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig d'Edicions Tres i Quatre dins els Premis Octubre del 2023.^{[8][9][10][11]} En aquest assaig, la professora tarragonina planteja una triple lectura interpretativa de la novel·la pòstuma de Rodoreda: una d'històrica, una d'antropològica i una de metafísica o espiritual. Per Penalba el llibre La mort i la Per ella La mort… és la seva gran obra. Li diu a Joan Sales que s’està deixant la vida en aquesta novel·la, que està lluitant com si li anés la vida, però que, si li queda bé, s’ho haurà guanyat. Sobre la metafísica, el que explico al llibre és que la metafísica, o l’espiritualitat, que és tan visible a La mort…, en realitat és present en tota l’obra de Rodoreda. Jo crec que La mort… és una crítica al materialisme associat a la modernitat que lliga amb l’estètica de l’avantguarda i l’antropologia que dominen el moment històric en què viu i escriu Rodoreda, i que és el llibre amb el qual intenta dir la seva en aquest camp, amb la seva pròpia veu.primavera és al centre del projecte creador de Rodoreda.^{[1][12][13][14]}

Disputes la lectura d’Arnau Pons segons la qual La mort… s’hauria de llegir en clau materialista.

Sí. Primer perquè crec que hi ha prou elements en el text per contradir-ho. Hi ha proves en el moment epifànic que el protagonista enterra la seva filla, mira cap a dalt i parla d’unes herbes plantades al revés… ¿Això què vol dir si resulta que, com diuen altres personatges, «no hi ha cap cel»? També hi ha el riure petit de l’ànima de la nena. I, sobretot, queda refutat en el conte que el noi del ferrer explica sobre com les ànimes van a la Lluna. Però és que, a part del mateix text de La mort…, si estudies Rodoreda en conjunt, no té cap sentit que Rodoreda faci una oda al materialisme. Rodoreda escriu només tres pròlegs al llarg de la seva carrera, i en els tres parla dels aspectes espirituals dels seus llibres, perquè l’any 82 encara ningú ha parlat de la importància de la dimensió metafísica en la seva obra.

  per què creus que imitar això ha tingut tan èxit en autors com Solà, Guasch o Bendicho?

Crec que el motiu és que aquests escriptors han aparegut en un moment en què La mort i la primavera era omnipresent i el llibre ha connectat amb la seva sensibilitat. A La mort… hi pots ficar el que vulguis, i coses com el canvi climàtic o la sensació de distopia que ara interessen tant són fàcils de trobar. O el tema de l’adolescència i el desig: tots els personatges de Rodoreda sempre són adolescents o joves, personatges que es troben entre el món dels infants i dels adults i no acaben d’entendre certes coses. La mort… és una novel·la molt atractiva per imitar. El problema és que Rodoreda és inimitable i cada escriptor hauria de trobar la seva pròpia veu.

 

Obra publicada

• Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda (València: Edicions Tres i Quatre, 2024)