dijous, 14 d’abril del 2022

1179 - 1205 

VIda pedemontina del señor de la baronía

a caballo del XII   y XIII  

26 ANYS BARÓ 

ALBERT DE CASTELLVELL 

AMB LOS REIS  

ALFONS EL CAST I TROBADOR  I 

PERE EL CATÒLIC  

 LA BARONIA DELS CASTELLVELL

 

Dinastia Castellvell

 

Albert I de Castellvell

Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert I de Castellvell


Albert I de Castellvell (Senyor de Castellvell Arbert III de Castellvell 1177-1205).

Era fill de Guillem (V) de Castellvell i de Balasqueta de Vilademuls. Fruí d'un gran prestigi durant el regnat d'Alfons el Cast i de Pere el Catòlic. Molt combatiu, el rei en persona hagué d'intervenir vers 1188/89 perquè deixés en llibertat el vescomte d'Urgell Ponç III de Cabrera, que ell tenia presoner.

Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions. Estengué considerablement les seves possessions, principalment per les Muntanyes de Prades i l'actual Priorat.

En morir, de retorn de Terra Santa, l'heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema I, i en la senyoria de Siurana, l'altra germana, Alamanda I.

Bibliografia

  • "Enciclopèdia Catalana v. IX" Gran Enciclopedia Catalana S. A. v. IV, pàg. 614. (ISBN 84-300-5515-4)

 BERENGUER DE VILADEMULS

 PEDEMONTE RELATA CRIM  ES UN CONTE FABULÓS PER RESCATAR I REPRESETAR  ESCEIFICAR O CANTAR PER LA NOVA TROBADORIA  O EN FORMA D' AUCA EN EL NACABAT DE NÈIXER  PROP+OSIT PÒSIT  GRAPAE EN EL TEMA  ABANS NO VOL DE LA MEMO 

LA ROCA  INSCRIPCIÓ DE CONCHA SENTIT PER LA PERSONA QUE EL VA FER FER JA QUE SEGONS PEDEMNOTE VA A NAR EN PEREGRINACIÓ A COMPOSTELA

  1. Berenguer de Vilademuls

    Salta a la navegació Salta a la cerca
    Infotaula de personaBerenguer de Vilademuls
    Biografia
    Mort16 febrer 1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata


    Arquebisbe


    Modifica el valor a Wikidata
    Activitat
    Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata

    Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.

    Fill d'Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem II de Castellvell. Fou abat de la canongia de Sant Feliu de Girona d'ençà el 1170 i com a tal, ardiaca major de la catedral de Girona.[1] Persona propera al rei Alfons el cast, el 1173 va establir una concòrdia pels drets reials i eclesiàstics en el domini compartit de Tarragona. El 1174 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona tot i que no va poder prendre possessió fins al 1178.[2]

    El 1177, amb un nombrós cos de soldats naturals de Tarragona i del seu Camp acompanyà el rei Alfons a ajudar el monarca castellà Alfons VIII durant la conquesta de Conca. Posteriorment, Alfons I li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc (1185). També feu costat al rei en la feudalització del camp de Tarragona, especialment en el sector occidental,[2] atorgant cartes de repoblament com per exemple el 13 d'agost de 1180, amb el consentiment del rei Alfons I i de Bertran de Castellet, concedí als habitants de Mont-roig del camp la carta de població.[3]

    El 1179 assistí al tercer concili Lateranense que condemnà l'heretgia del catarisme. En un concili provincial del 1180 celebrat al seu retorn, feu abolir el costum de datar pels anys del rei de França, i amb decrets del 1181 i el 1193 fixà el nombre de canonges de Tarragona i estructurà la canònica i el capítol de beneficiats.

    Fou assassinat El 16 de febrer de l'any 1194[4] al prat de Matabous, proper al castell de Montcada, pel vescomte Guillem I de Bearn, casat amb Guillema de Castellvell, neboda de l'arquebisbe. El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n'hi havia d'ordre familiar, ja que probablement l'arquebisge feia les funcions de tutor dels germans Castellvell i d'altres d'econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn.[5] Fou enterrat a Tarragona. El papa Calixt II, en butlla del 17 de juny del mateix any, va excomunicar l'assassí i els seus còmplices i disposà que per obtenir el perdó haurien d'anar en persona a sol·licitar-lo davant de la Seu Apostòlica. Així ho va fer Guillem Ramon, a qui, entre d'altres penitències, se l'imposà la d'anar de croat a Terra Santa.[4]

    SOY ASESINADO POR EL MARIDO DE MI SOBRINA 

    YO ARZOBISPO YO SIN YO  Y TENGO OTRA SOBRI ALAMANDA Y ÉL ARLBERTZ

    Referències


  2. Lorés i Otzet, Immaculada «Aspectes relatius a la construcció del claustre de la catedral de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins Vol XXXIII, 1994, pàg. 275-289.

  4. «Berenguer de Vilademuls» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 2 febrer 2019].

  6. «Informació històrica sobre el municipi». Ajuntament de Mont-roig del camp. [Consulta: 2 febrer 2019].

  8. «Història – Arquebisbat de Tarragona». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 2 febrer 2019].

    10. «Berenguer de Vilademuls». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 febrer 2019].
     
     
    GUILLEM RAMON DE MONTCADA 
    EL ASESINO DEL AVÚNCULUS DE GUILLERMA 
    NUEVO TEXTO EN LIZA  BLANCA GARÍ  MOLT CLAR
    pero en la batallEL GANIVET QUE MÉS M' AGRADA
    ALÍ ANIRÉ  A CERCRLO 
    NO ÉS LLOC PER OBJECTE TAN PREUAT
    QUE DUES GENERACIONS  HAN MANEJAT 
    COM A LA IMUNCDICIA NO VA VOLER ANAR
    LES TEVES MANS 
    DEL JARDI EL FAN RETORNAR 
    NI A L'AIGUA NI AL CAP
    ES ON HAVIA D' ESTAR 



     

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)