Que la maledicció s' acabi amb mi i que el poble,oblidant el que el divideix, pugui treballar

ANTÍGONA 
SALVADOR ESPRIU  TRAGÈDIA EN TRES PARTS  

Després del desert i de la set , una mà t' allarga una conquilla plena de l' aigua  de la ciutat . I no preguntes , en beure , si has d' agrair  el benefici  al servidor  d'Etèocles o al partidari del promotor de baralles. Només desitges de quedarte i esborrar  amb somnis  la fatiga del camí

les paraules d' ESPRIU  son tranquilitzadores  en aquests moments
tant
 a la meva manera d' escoltar
com les recollides de  SCC  en una recent trobada 
a ells dedico aqueta entrada del  blog  ( blog  que va començar amb  paraules manllevades del  gran poeta de tots fa més de tres anys  )

Altrament,ningú no sap si hi ha déus o no n' hi ha o quins són els seus capricis  i les predileccions dels deus , si és que existeixen

perque puguem pedalar amb bicis i paraules  ben  fort  i "millor junts  per salut" en els sempre nous temps que ens  des esperen

ESPRIU acaba l' obra  amb el parlament del personatge LÚCID CONSELLER  tot indicant  que "el possible lector se´l pot estalviar  si ho prefereix "

quan  llegeixes avui  tot l' escrit   ( ho fas dues vegades  ) remarques que és substancial aquest final
jo  penso que  representa  (  a pesar del tràgic del conjunt  )  un raig  de llum esperançador  en tant el personatge (LÚCID ) parla  i no te por del poder que sap que l' escolta
et dic també que  possiblement  amb aquesta lectura d' ESPRIU que has fet podrás copsar ara  amb més nitidesa tota la llum ( de poesia filosofia i literatura) que aboca MARIA ZAMBRANO en LA TUMBA DE ANTÍGONA ( Revista LITORAL de MÁLAGA 1968 )
- cuando quieras seguimos con los dos juntos
 siguen vivos
ya sabes
 i sus reflejos continúan impactando 
mucho

sigue el parlament del LÚCID CONSELLER ple de lucidesa:

On trobareu un home complet ? El qui és només intel.ligent no és ni tan sols intel.ligent, i la més sólida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap  si els plors dels homes úicament serveixen per mantenir sense mudança l' impassible somriure dels déus. 

I callo també, perquè la lucidesa, que deixa intacta l' acció i els seus inintel.ligibles embolics, irrita de seguida tothom, fins i tot el mateix lúcid i perquè ben mirat,potser si que els meus mots  representen un perill , però no per a mi que parlo , sinó per a tu que escoltes