dimarts, 29 de novembre del 2016





La Torre de Santa Llúcia

Antecedents històrics
La Torre de Santa Llúcia de Martorell data de començaments del segle XIII;el 1208 ja apareix citada en un document. Anomenada Torre dels Crossos, a finals del segle XV va passar a la família Requesens, senyors de Martorell.
Hi ha documents que indiquen que el febrer de 1519 hi va fer estada l’emperador Carles V i que posteriorment, el 1551, tambéhi va pernoctar el seu fill i successor, Felip II, que era company d’infantesa de Lluís de Requesens, patge reial i lloctinent de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant. 
L’any 1641, durant la Guerra dels Segadors, els pagesos de la vila hi van calar foc revoltats contra el marquès de los Vélez, casat amb una Requesens,que aleshores era virrei de Catalunya i que havia entrat al poble a sang i foc.
La denominació Torre de Santa Llúcia és de l’any 1828, en què es va construir una petita capella a l’interior. El 1871es va bastir, annexa a la casa pairal,la capella neoromànica dedicada a Santa Llúcia, l’interior de la qual va ser destruït l’any 1936. Fins aleshores, cada 13 de desembre s’hi celebrava un famós aplec on acudien molts vilatans. Feien una ballada de sardanes a la gran era i compraven els torrons de Nadal a les parades que s’hi muntaven.
Al llarg de vuit segles, la hisenda agrària de la propietat va ser de les més importants i extenses del Baix Llobregat. La masoveria i multitud de parceries donaven vida a moltes famílies pageses en les terres més fèrtils del pla del Llobregat.
La Torre des de mitjan segle XX
L’any 1963 els terrenys de la finca es van expropiar i s’hi va construir un polígon industrial. L’any 2004, les obres de l’AVE van fer enderrocar l’edifici de l’antic celler, al costat de la casa, la qual ha patit un deteriorament progressiu en els últims anys. El 1991 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local i el 2007 l’Ajuntament de Martorell la va adquirir a la família Barnola, últims propietaris.
A banda de la rellevància històrica i de la importància en l’economia agrària del passat, l’edifici té un gran valor arquitectònic i artístic.Conserva elements gòtics, un pati d’estil renaixentista amb una doble galeria amb arcs i pilars, i els antics celler i cavallerissa tenen pilars i voltes del segleXIV,a més de voltes catalanes del segle XVIII.
Volem donar a conèixer Santa Llúcia i el seu lamentable estat actual, ja que hi ha molts matorellencs que en desconeixen la importància i fins i tot l’existència, i demanem a l’Ajuntament que n’eviti el deteriorament i n’impulsi la conservació i la restauració. Per dur-ho a terme creiem que no cal planificar-hi un equipament amb un ús concret; només cal preservar Santa Llúcia com a edifici històric i artístic perquè forma part del nostre patrimoni local més important i, per tant, rellevant. I no podem ni volem deixar que el nostre passat s’esfondri entre les runes i s’esborri per sempre.
...
 
(escrit lliurat avui per l' escriptora TERESA AMAT  
La foto l' envia RD juntament amb els esborrany d' estatuts del que ha de ser L'ASSOCIACIÓ D' AMICS DE LA TORRE
el moviment generat  es per prendre model
fa pensar  i prendre determinacions proprofitoses i coherents amb les metàfores   que el nostre temps ens dóna 
generalitzo  a altres situacions  i suscric totalment  la darrera frase  ) 

Recorda que aquí ja vaig deixar constància gràfica i escrita del pas  per LA TORRE un dia  i que cercant la FONT i EL SAFAREIG va donar peu a parlar del tema amb la TERESA  trobada de casualitat  a la parada del mercat d
vaig escoltar   una molt bonica història viscuda  per ella  
també recollida 
de les que m' agrada que m' expliquin  

qué esperes Teresa per posar fil a la ploma per continuar la narració ?
t' escoltaré  igual de fascinat
t' ho asseguro

ara que penso 
 a vegades les eines que cal treure per defensar el que cal 
no són aquestes 
d' acord
val la pena de seguir el procés 
no hi faltaré
( a vegades la coherència no es la pedra més segura de què disposo
i els forats en teula  i  taula pròpia...  )
 
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada