RUSCALLEDA, SABINA PRINCESA ROSCA ANELLA TERRA MAR
Aquest racó del Passeig Marítim de Sant Pol de Mar...està just sobre el forat del vídeo anterior.
¿Un capítol més de la mala llegenda del poble ?
Podria ser...no obstant...
¿té sentit de fer una balconada com aquesta sobre el punt de de maridatge més romànticament espectacular entre la terra i el mar ?
Les ombres de la mà humana poden malmetre allò que podria ser poesia natural ... no obstant...
aquí no han cobert cap mar, crec que només ho han fet per realçar i protegir més bé pot ser tal fenomen ( mira que si no no és natural ! Qui m' ho podria dir ? )
Aquí la costa ja és brava, malgrat les construccions ens la vulguin amagar. A poc que la mar es posi una mica també brava, és un total l' espectacle: pots sortir ben esquitxat del maridatge constant. Toma!
En un lloc com aquest la força del mar toca... Pots imaginar, per exemple la Carme RUSCALLEDA, assaborint la seva coca PRINCESA, creació inspirada , segons ella mateixa ens diu en la cançó homònima del pájaro SABINA. En un dia que mai semblaria d' hivern, en aquest Mediterrani que se'ns cola de llum i energia
Un lloc com aquest podria inspirar també una bona ROSCA . No?
Sabors: dolç, amarg
Sant Pol, com el Maresme és ple de llocs bonics, amb més contrast ... uf!
L' amargor de la pretesa estultícia constructora ( El Passeig són pisos que tapen Sant Pau ) amaga, per descobrir com un secret més de Sant Pol, el sabor més sorprenent deliciós que la mar sempre generosa ens deixa
..............................................................................
Lloc bonics
1
2
3
COMENTARIS dels llocs
1.
Aquesta
sirena a la poètica Platja dels Morts de Colera experimenta sobre les seves noves cames de dona
el contacte dels sorollosos
còdols . Està escoltant com li expliquen ( perquè pot entendre el seu missatge, aparent només de
soroll a l' oïda humana ) no només les seves històries,
sempre fascinats, sinó el temps i la
força del mar que els cal per arribar a esdevenir un granet del Maresme, com els de Sant POL, on poden formar la base de les espalmatòries, lluernes , fins l' ermita de Sant Pau, un dia senyalat. i
com es van empetitint, rodolant (LIKE A ROLLING STONE) costa avall per esdevenir com un de la costa Daurda o de
Viladecans, i així fins…
2.Calella., És veritat ,hi són... LAIA d' Espriu les podria haver nostàlgicament mirat.
3.Aquestes punxes rocoses negres ,, seran NIELLS, o ANQUINES, nomenades per Espriu a LAIA ? Caldrà esbrinar més el tema, a Arenys lloc de la imatge . La costa no dona gaire lloc quasi per res , i encara com podem passar en bici i a peu, Això sí: exciten imaginacions, Són com la part que recordem d`un somni que intuïm abissal total.
4. CACTUS ESCRITS, sobre el Far de Calella en un caminet petit que el bordeja, No és gaire lluny de SANT POL. Si ESPAIS ESCRITS és una referència per a mi , aquest CACTUS ESCRIT...
5. Pineda a PINEDA DE MAR ,
es de veritat, el lloc és bonic, poques pinedes n'he vist , aquesta queda com mostra, com recordatori del que va ser, ,i d' allò que
no serà ,per especulacions, l’ apropiació de la cobejada i malmesa línia de costa depredacions, instal·lació de càmpings torretes, apartaments que ofeguen, segresten vista i sentiment. No em
reconcilio amb el construicidi constant i regular del paisatge de la costa. arreu, Llocs com aquest són com un descans,un parèntesi, petit, eh! que algú o molts han pogut preservar
per respirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada