GERMANA GAZA
"HAN MATAT ELS NENS MENTRE DORMIEN
HAN ATACAT EL MERCAT DURANT LA TREVA"
( de les notícies de TV3)
 
El dia 5 d' abril al carrer lateral de l' església d' AGRAMUNT  ens troba  troba i colpeja el poema de GUILLEM VILADOT. Reprodueixo una part, suficient:

"Van arribar
després de trencar l' horitzó
i de fondre els núvols de l' albada
i se´n van endur l' aire
els carrers
les places
els ràfecs
...
A cada clot naixia el silenci
i cada esclat originava òrfenes
...
No tots els sons articulen paraules
N' hi va haver prou amb tres avions"
GUILLEM VILADOT , Sonets d' encàrrec 1994.



Informaré si el panell on età escrit el poema  i l' estructura que el sostenia  és permanent o només era circumstancial  per l' aniversari dels BOMBARDEJOS d' AGRAMUNT vinculat a l' espai de memòria. del refugi antiaeri de l' interior de l' església.

Què diria avui SARAMAGO   ?
No ho sé, però si se què va dir.I estic d' acord. Crea consciència. encara Quan aprengui  faré un enllaç amb la FUNDACIÓ JOSE SARAMAGO. Val la pena.

Què diria el meu pare, que va passar la guerra com en VILADOT a un altre edat ?
Recordo la paraula que va mencionar i que posava en boca  de les dones quan passava   " LA AVIACIÓN" per bonbardejar i incendiar les collites,  als pobles d' aquesta  banda del Mediterrani  en aquella maleïda guerra:

CRIMINALS !

No sabia que BARCELONA està agermanada amb GAZA. M' agradaria recórrer amb bici el seu  tros de costa,, veig que no és massa  llarg,  a l' altra banda  del mar que ens uneix de la mateixa manera que ho faig aquí.

EL TOUR ACABA, LA MALEÏDA GUERRA ENCARA NO
Dues portades del diari d' avui ,  del  EL PERIÓDICO : la del Dominical i la del diari
Aquí les tens juntes, paradigma del que m' agradaria per aquest BLOG

 Envio al diari el següent escrit:

Com amant de la bici, felicitats pel la portada i el treball del Dominical en un dia tan senyalat, també per l' escrit al diari de Salvador Giner. Estic  completament d' acord amb les seves opinions i amb les  propostes que apunta.  Crec que  una mostra de civilitat en qualsevol de les nostres ciutats i pobles és la presència de carrils,llàstima que no sempre tinguin un final com cal.  

No puc deixar passar com ciutadà i ciclista  el que està passant. A les  imatges esgarrifoses de Gaza que el vostre diari ens ofereix jo afegiria una més  facilitada en un informatiu per la televisió avui: algú davant les runes  tenia entre mans una bicicleta, sencera i que segurament estava  utilitzar  durant la treva.

La imatge la vull  recordar el dia   en què precisament el Tour acaba. Quan  podran circular  sense mort les bicicletes també a GAZA ?    

Anton Vea

Castellvi de Rosanes

Si tinc resposta...

Només afegiria  que la paraula DESOLACIÓ de la portada podria acompanyar i referir-se  igualment  a la imatge   del PAISATGE DE L' HORROR 

TREVA A GAZA

Quan arribes en aquest lloc de la Costa Daurada , l’ or cau una  mica. La  mar ha fet feina  els homes  encara no.

Molt a prop d’ aquí surten   camins cap a l’ interior del Baix Camp Les rutes estan molt ben senyalitzades.  Creuant  un pas a nivell amb una alarma que pita  desaforadament encara que no   passi cap tren, arribes sense problema al  Mas Miró a tocar de l’ AP7: Lloc ni tranquil, pel soroll, ni paradisíac...  ¿ Saben si continua igual  de descurat  l’ entorn del Mas   els de l’ exposició “Joan Miró ARRELS” que s’ està fent    a   la delegació del  govern de la Generalitat de Catalunya  a  Brusel·les  ?  ( entrada AIDEZ MIRÓ, AIDEZ GAZA )

Imatge de desolació ? És un punt de la NOSTRA COSTA del nostre País. 

.....

NOTÍCIA 1

L'atac d'aquest dijous a una escola s'ha produït l'endemà que el Consell dels Drets Humans de l'ONU creés una comissió per investigar els crims de guerra d'Israel a la franja de Gaza.

....

COMENTARI A NOTÍCIA que porten en portada tots els diaris avui :

Trenta i una mica més  anys sense deixar de servir l’ amo.  I  qui si  no, quan els valor suprem  són els diners, els de la pròpia butxaca ,  per sobre de l’ amor al País.

Decepció ?

Pel Mas Miró  en el seu entorn actual ?  NO. té remei
Per l' afer Pujol ? En el fons NO, té Remei
Per lla desfeta costa ? NO
Per les cases de  ?GAZA...

Per les morts  a la criminal guerra a Gaza ? SI, les morts no tenen remei  i ja són mes de mil...

NOTICIA2

L'exposició ( ARRELS )  compagina les escultures de Miró -que deia que quan vivia al camp no pensava “mai en la pintura” i s'interessava més per l'escultura- amb una trentena de fotografies de Joaquim Gomis. Les imatges són fetes al taller del passatge del Crèdit de Barcelona i al Mas Miró de Mont-roig i mostren l'amor de Miró per la natura i els objectes de la vida quotidiana, així com també una selecció de les seves primeres ceràmiques i escultures, datades del 1944-46.

NADIA GHULAM
Em quedo amb la imatge, és una imatge que capto de la informació de la tele avui ,   d' ella muntant en BICI, a cara descoberta pels carrers, segurament de KABUL.
Aquesta és la informació:
"Del 24 al 27 de julio desde el escenario del Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona Nadia Ghulam relatará en primera persona y "con imágenes reales" sus vivencias en Kabul y en Barcelona, en donde vive desde hace siete años, ha explicado Carles Fernández."

No em calen imatges  de  ROBERT CAPA  ( Ermö Friedmann ) per acompanyar amb paraules el que està passant a GAZA. No hi ha paraules.
Les de MARTIN BUBER ( Tu y yo ,   ¿ Qué es el hombre ? fundador en el seu temps  de IHUD ) algú les va escoltar ? I ara,   podran algun dia valer més que les armes per al govern d' Israel i per als seus proveïdors  ?
Solidaritat amb tots els que estan patint aquesta i totes les  MALEÏDES GUERRES.
La BICI, com una missatgera de pau,   corrent amunt i avall amb la normalitat que des del teatre ens ofereix NADIA per KABUL , o qualsevol indret d' Afganistan,  m' agradaria que un dia o altre pogués ser realitat , per qualsevol indret de GAZA, SIRIA,  i...

CARLOS CANO,  SURT DE LA PRESÓ de Granada
Esperem  que CARMEN, no hi entri. I que ningú hi vagi per  raons semblants

"Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas."
Miguel Hernàndez, Para la libertad 

No olvido los HOSPITALES  GAZA

AIDEZ GAZA
AIDEZ MAS MIRÓ  de Mont-roig del Camp  a Tarragona ?

Sí efectivament estem a la masia que Miró va pintar
Hagués preferit que no ho fos. Al costat vaig trobar:

M' agradaria que no us hi trobeu  ja. A mi em va sorprendre: Vaig haver de preguntat allà mateix a  algú que semblava ben informat si efectivament era el lloc mironià i a qui pertany. Em va contesta que a la família.

Escric una nota per l' Ajuntament de Mont.roig.ës aquesta:

Tinc interès de preguntar per l’ estat del Mas Miró, especialment de l' entorn immediat, ja que no fa gaire, finals de primavera, vaig  veure  que hi havia una  deixadesa als voltants que em va sorprendre,  algú allà mateix  em va haver d' informar que efectivament era la Masia del quadre i que la finca pertany a la família, ,puc fer alguna cosa ? em sembla que un lloc tant significatiu  no pot estar així,em va fer mal.  Vaig veure descura i vulnerabilitat en un lloc que és emblemàtic per la població  de Mont-roig i per a tothom.

Com està ara ? De qui depèn ? Puc ajudar en alguna cosa fins i tot de voluntari ?

.......................

 Miró va ajudar quan era necessari. Crec que també ho faria pels que ara estan patint a l' altra banda del nostre mar( el seu famós segell l' imagino blau i vermell com de sang; no ? ) 

Reitero la pregunta Podem ajudar ara a que un lloc com aquest estigui dignament ?  Algú ens ha de contestar. 

Del Pont del Petroli a GAZA

Des de qualsevol lloc de la nostra costa no puc deixar de pensar ara en l'` altra extrem d' aquesta mar i en el patiment  que ens arriba
EL Pont del Petroli   el vull veure com de SOLIDARITAT
A l' extrem del pont hi ha una placa d' acer amb un poema de Jordi Sarsanedes
Reprodueixo una part:

`Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè –així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi"

( Dedico aquesta entrada als poetes de Badalona  de l`Associació PONT DEL PETROLI POESIA, Intentaré  connectar amb ells , les seves publicacions i la voluntat de denúncia de PEP MITA  en el seu llibre SENSE PEDALS ) 

LLUÍS FOIX
Una veu a incorporar.
L' escoltem al programa ´Kilòmetre 0´ de la xarxa local, Avui  des de  Guissona
M' agrada el que ha dit de les pedres: marges cabanes, murs
M' agrada el que ha dit del secà.
Si hi ha qui pugui estar tocat de la tramuntana, ell segur que n' està de la MARINADA, que crec fa tocar més de peus a terra
Prenc   d' ell  a compta del fil d' aquest dies:
" Avui la Guerra Civil encara no s' ha paït"
 Jo diria que mai es pot  pair cap  guerra Ni aquella  ni aquestes de GAZA, de Síria, d' Ucraïna...
Recorda en una entrevista  com era el  SILENCI  que li va tocar   de viure a la  postguerra:
`SILENCI QUE ENSORDEIX '

MALEÏDES GUERRES

Són marques visiblement  conservades  a la plaça de Sant Felip Neri. No tinc ganes de precisar més. Són allà per recordar  no precisament  fets joiosos  ni poètics.
Vull recordar  dos versos de MARCEL·LÍ  REYES I VIDAL  del seu llibre NAUFRAGI D' HIVERN
"aïllada  entre ones de pesar"  ( del poema que nomena  MARINA) i
" I els poetes, on són ?   ( Vers i pregunta final del poema ARA MATEIX  )
M' agradaria connectar amb MARCEL·LÍ per reproduir-los amb més extensió. Per ell aquesta imatge de la platja de Gavà - Viladecans un dia d' hivern:

"Amic et citaré al cor d' una petxina "
(MARIA-MERCÈ MARÇAL de BRUIXA DE DOL   a l' antologia  Contraban de llum de Proa.p 56 Hauré de demanar autorització...
A la p.111 de la mencionada antologia.  la seva veu potent,  es deixar sentir malgrat la seva absència
"Mar que m' escups, un cop m' has seduït"

On són els poetes ? Demà pot ser  més...

AGRAMUNT, CABO PIENTES, GAZA
El dia 5 d' abril del 1938 Agramunt va ser salvatgement bombardejat,  Just en aquesta data d' enguany  sense saber baixem al que pensàvem era la cripta de la seva fenomenal església, No, no és una cripta sinó un espai de memòria. L' impacte va ser molt fort . És el  refugi construït durant la guerra. hi ha tota la informació que cal. fins i tot per pensar que hi ha moltes Guerniques, i tan a prop !  Hem passat per altres espais:  Estació de Sant Vicenç de Caldres, Vilanova, l Platja de Garraf ,per descomptat la ruta Walter Benjamin de Portbou... al memorial de Portbou hi ha un passatge amb escales que porten enlloc... com aquestes  del "passatge " a l' interior d' Agramunt,

També  està mig conservat a pesar de la  la humitat i la fredor del lloc aquest advertiment del refugi:

Sobre del reixat està la plaça , just davant la imponent façana de l' església:

Al Cabo Pientes és un pic prop de Plan. és una elevació entre les valls de Chistau  i de Benasque ., al port de Sahun,  en ple Pirineu central . És un lloc absolutament de memòria històrica. No hi ha cap cartell.  Les TRINXERES de la guerra   sí que  hi són parlant de manera del tot eloqüent de fets passats:

 Avui  les veus d' Agramunt,les d' aquestes trinxeres poden quedar lluny
Les de les mares de GAZA, no.
Aquelles i aquestes nomès sento que diuen
MALEÏDA GUERRA !!!

LES VEUS DE LA SEGARRA CRIDEN
Demanaré permís a JAUME MOYA per reproduir la seva veu i el seu relat a les portes del castell de Les Sitges envoltat de visitants i ciclistes el dia 6  d' abril.
Però altres veus avui són igualment importants: la de CARLOS  el noi que entra a la presó de Granada , la del seus pares, la del matrimoni d' ancians víctimes del sistema , una Caixa  amb noms i cognoms, i especialment la veu de SOR LUCIA des de  Manresa...
La història que ens explica Jaume Moya sobre el castell, la lectura que en fa dels  significats de pedres símbols presents,  és perfectament aplicable avui, per entendre aquest i els altres castells de la Segarra i d' on sigui. La veu del poder sempre  audible  i manifesta, que avui aquí no em pertorbi de sentir  la dels nomenats,

SIKARRA ENS CRIDA

TOUR  del TRI CENTENARI , LA ROCA CAMPRODON
El Tour ha començat lluny, a Anglaterra ?   i jo  a LLANARS!  fent  TAPA pirinenca entre la   La Roca Camprodon

Algú travessa en BICI el Canal, El CHUPINAZO a Pamplona  i jo travessant el Passeig de MARISTANY

SANT POL !!
RUSCALLEDA, SABINA PRINCESA  ROSCA  ANELLA TERRA MAR

Aquest racó del Passeig Marítim  de Sant Pol de Mar...està just sobre el forat del vídeo anterior. 

¿Un capítol més de la mala llegenda del poble ? 

Podria ser...no obstant...  

¿té sentit  de fer una balconada com aquesta sobre el punt de  de maridatge més romànticament espectacular entre la terra i el mar ? 

Les ombres de la mà humana poden malmetre allò que podria ser poesia  natural ... no obstant...

 aquí no han cobert cap mar,  crec que només ho han fet per realçar i protegir més bé  pot ser tal  fenomen ( mira que si no no és natural ! Qui m' ho podria dir ? )

Aquí la costa ja és brava, malgrat  les construccions ens la vulguin  amagar. A poc que la mar es posi una mica també brava, és un total  l' espectacle:  pots sortir ben esquitxat del maridatge constant. Toma! 

En un lloc com aquest   la força  del mar  toca...  Pots imaginar,  per exemple  la Carme RUSCALLEDA,  assaborint  la  seva coca PRINCESA, creació inspirada , segons ella mateixa ens diu en la cançó homònima del pájaro SABINA. En un dia que mai semblaria d' hivern, en aquest Mediterrani que se'ns cola  de llum i energia   

Un lloc com aquest podria inspirar també una bona ROSCA . No?  

Sabors:  dolç, amarg

Sant Pol, com el Maresme és ple de llocs bonics, amb més contrast ... uf!

L' amargor de la pretesa estultícia constructora (  El Passeig   són pisos que tapen Sant Pau ) amaga, per descobrir com un secret  més de Sant Pol,  el sabor més  sorprenent  deliciós que  la mar sempre generosa ens  deixa

..............................................................................

Lloc bonics  

1

2

3

4

5

COMENTARIS  dels llocs 

 1.       Aquesta sirena  a la poètica  Platja dels Morts  de Colera experimenta sobre   les seves noves cames  de dona  el contacte dels sorollosos  còdols . Està escoltant com li expliquen (  perquè  pot entendre el seu missatge, aparent només de soroll a l' oïda humana )   no només les seves històries, sempre fascinats,   sinó el temps i la força del mar que els cal per arribar a esdevenir  un granet del Maresme, com els de Sant POL, on poden formar la base de les espalmatòries, lluernes ,  fins l' ermita de Sant Pau, un dia senyalat.    i com es van empetitint,  rodolant (LIKE A  ROLLING STONE)  costa avall  per esdevenir com un de la costa Daurda o de Viladecans, i així fins… 

2.Calella., És veritat ,hi són... LAIA d' Espriu les podria haver nostàlgicament mirat.

3.Aquestes punxes rocoses negres ,, seran NIELLS, o ANQUINES, nomenades per Espriu a LAIA ? Caldrà esbrinar més el tema, a Arenys lloc de la imatge . La costa no dona gaire lloc quasi per res ,  i encara com podem passar en bici i a peu, Això sí: exciten  imaginacions, Són com la part que recordem  d`un somni que intuïm   abissal total.

4. CACTUS ESCRITS, sobre el Far de Calella en un caminet petit que el bordeja,  No és gaire lluny de SANT POL. Si ESPAIS ESCRITS és una referència per a mi , aquest CACTUS ESCRIT...

5.   Pineda a PINEDA DE MAR , es  de veritat,  el lloc és bonic,  poques pinedes n'he vist , aquesta queda com mostra, com recordatori  del que va ser,  ,i d' allò que no serà ,per  especulacions, l’ apropiació de la cobejada i malmesa  línia  de costa  depredacions,  instal·lació de càmpings   torretes, apartaments que ofeguen,  segresten   vista i sentiment. No em reconcilio amb el  construicidi   constant i regular del paisatge  de la costa. arreu, Llocs com aquest són  com un descans,un parèntesi, petit, eh! que algú  o molts han   pogut preservar  per  respirar.

Ai last !
Algú ha senyalat ja una ruta en bici  de pujada  al cementiri d' Arenys de Mar (  Busca Sinera i Bici i ho podràs comprovar )  Val la pena pujar-hi  i honorar sempre  les paraules vives dels poetes que ens van deixar..
Ho sabeu: en una paret blanca lateral  a l' entrada principal del cementiri podeu llegir els versos d' Espriu sense PEDALAR. Versos amb què vaig voler iniciar aquest Blog que va PEDALANT arreu.  Arreu , a poc que busquem, hi ha vermell de  poesia. A la costa catalana també, però  no pots deixar de veure-hi  la negror de les malifetes.
Davant mateix,  del mític cementiri pots fer una foto com aquesta:

Està feta allà, òbviament  obviant obstacles que també hi són. Paisatge i claror de Sinera !
Sota mateix podeu fer aquesta altra:

 Si, si, Sinera, també.No pots obviar si hi passes  a peu , o amb bici  els obstacles , aquí s' acaba el bonic passeig entre l' escull  el mar i  la poètica RENFE, en comunicació directa,  sense tanca.  ¿Algun dia algú podrà allargar aquest  passeig , em conformo amb un petit camí de ronda costaner com a d' altres llocs, fins a la platja de Caldes d' Estrac ?   (1)
Contrastos del Maresme ! Està aixina  aquesta  meva tan SALVATJADA  terra.

Acabat el viatge a Arenys, passat per Sinera, poseu recordar del mateix Espriu :

"Als camins  del mar
barques i fortunes
no deixen senyal"

(No és així a la costa , com veieu a cada intent de pas i pedal, la malifeta és arreu,  insisteixo ) 
Quanta senyal  Ai last !  
El Poeta crec que coneixia com ningú llocs com aquest ... " aquesta meva  pobre, bruta ... "
S'  hi va quedar  i ESTÀ AQUÍ DALT 

El poema continua: 

"Com arribaria
al sord
aquest  clam ? "

Faig aquesta entrada  en record de la  gent que vaig sentir a l' estació d' Arenys  queixar-se  de com les vies estan, impedint l' accés  al passeig de vora mar de la foto. 
...
(1) La poesia i el vici, nos persigue hasta CALDAS D' ESTRAC, Casualitat !! Rebo la informació d' ESPAIS ESCespais escritsRITS que avui comença el seu FESTIfestival de poesia caldes d' estracVAL DE POESIA. Si el cap de setmana passat l' onada de poetes era a SITGES, a partir d' avui seran a CALDETES. ALBERT PLA veig que estàs al cartell: magnífic. Estic preparant una entrada dedicada a tu POR EL LADO MÁS SALVAJE /BESTIA DE LA COSTA. Albert , eres tan grande como bestia és lo han hecho, los malos,  con la costa. T' estimo molt. Bueno a los otros, también. Espero que penseis  en el caminito que os lleva  des de Caldas a Sinera, no està lejos, por esa costa que une poesia, mar i poetas sin parar. ( escrit el 3 de juliol 2014 )