BRENY
AIGUABARREIG
dissabte, 29 de novembre del 2014
CONTRADA
DEL NO RES MATERIAL QUE ELS ULLS HAN MIRAT I LES MANS PODEN DESFER,

CONTRADA
DE JORDI LLAVINA poeta i paraula trobada avui com un regal de tardor, ferm manlleu per a mi , ideal per tancar la paret de pedra seca bastida per l´any VINYOLI i per altres parets.
M’ explico:
CONTRADA,
M’ agrada la paraula i escric sense massa pensar:
DEL NO RES MATERIAL QUE ELS ULLS HAN MIRAT I LES MANS PODEN DESFER,
Abans no torna al prestatge SERRA D' OR del Juliol -Agost d' enguany me la quedo tot clarificant que CONTRADA és títol del poemari de Jordi Llavina, la seva obra editada el 2013.
Llavina és el comissari de les activitats oficials dedicades al cent anys del naixement de JOAN VINYOLI
Fèlix Edo Tena encara les paraules de VINYOLI i LLAVINA amb les seves pròpies, per gaudi dels lectors en el seu article en l' apartat LLETRES de la revista
M' hagués agradat manllevar la paraula i prescindir de la referència a l' article, però no seria just. Em semblaria empobridor per a mi mateix arrencar aquesta joia del conjunt: un article brillant i un solc profund en el coneixement no només dels poetes nomenats sinó del món i les coses, que són en el ser de la nostra mirada, el paisatge, , el mar, els estels, el vi, l’ oli, la política, i les ametlles !!
A l’ inici de l’ estiu, a Begur vam fer part de la ruta, senyalada pel poeta. Més endavant
de la pila de llibres del meu poble vaig recuperar i rellegir VENT D’ ARAM, pedra seca pura !
i finalment al setembre vaig posar VENT D’ ARAM entre ametlles acabades de collir dels meus ametllers. Ara veig més el sentit d’ apropament de la paraula a les coses en la imatge reflectida. Me n’ alegro que en un acte instintiu , intuïtiu com aquell em retorni un sentit més ara i avui, Evidentment amb companyia de les paraules de l’ article que ara pedalo. Diu l’ autor:
L’ acte de dir les coses és en realitat un mètode de pensament i de coneixement de si mateix i del món.
M’ agradaria poder pensar que l’ acte de prendre imatges, si més no aquelles que ens queden fixades en la cambra interior, també és un mètode de coneixement i un incentiu per atreure la carn de les paraules
L’ autor de SINERA va afirmar que donaria tota la seva obra a canvi d’ escriure un vers de Vinyoli.
Jo que he començat aquest Blog amb uns versos d’ Espriu...
No puc passar per alt aquesta afirmació i els versos que són amics del meu amic, són els meus amics. L’ autor en posa aquests, casi a l’ inici de l’ article:
El mar es ple , però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
cal saber-ho fer:
que mai no se n' adoni, com si no el tinguessis
en res tot i la seva immensitat
i el seu saber-se dur i compacte, ric.
( El vell i el mar. DOMINI MÀGIC, 1984 )
...
Internet em possibilitat tenir a l’ abast la continuïtat, del poema:
“Com la balena que tot d’ una surt
I que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
A la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir estar sol.
Estalvia gemecs i fes més ample el mar.
El mar, algú ha dit, és territori de poetes , Manuel VICENT , diu que és on tots s’ ofeguen. Estic segur que el prudent acostament que Vinyoli fa en el seu poema es degut també a què va llegir la mena d’ escopinada que Pla li va llençar, al mar, des del seu més Gris quadern. Vinyolí és tant directe com ell però la seva mirada tomba sense compassió cap nosaltres.
A Gelida, ALT PENEDÈS, el meu assessor en temes de bici em recomana efusivament una ruta per aquesta contrada que el seu grup va fer no fa ni 15 dies.
Ara si jo vaig per la CONTRADA que em senyala, ja no la faré de buit. En la meva motxilla em posaré alguna cosa de LLAVINA
Imperdonable seria no divulgar el que ell com comissari ens informa en l’ article com a colofó de l’ ANY VINYOLI:
el SEGON SIMPOSI INTERNACIONAL JOAN VINYOLÍ
Un motiu més que sobrat per anar a SANTA COLOMA de Farrnés els dies 19, 20 i 21 de desembre. Intentarem no faltar, i més ara que ja m’ he acostumat a pronunciar i escriure VINYOLI, sense accent i no Vinyolí, si SERRA D’ OR no em falla, cosa que no crec o la meva vista pels punts, cosa més possible. Em fascina com un simple accent ens acosta més facilment a un altre país i llengua. Itàlia. El poeta té els origens en aquesta contrada
NOTA Les imatges són d' ahir. Cau amb forçala tardor, empenyent imatges i paraules
Les imatges de l' Alt Penedès - LLAVINA i les de Santa Coloma - VINYOLI, pendents

DEL NO RES MATERIAL QUE ELS ULLS HAN MIRAT I LES MANS PODEN DESFER,

CONTRADA
DE JORDI LLAVINA poeta i paraula trobada avui com un regal de tardor, ferm manlleu per a mi , ideal per tancar la paret de pedra seca bastida per l´any VINYOLI i per altres parets.
M’ explico:
CONTRADA,
M’ agrada la paraula i escric sense massa pensar:
DEL NO RES MATERIAL QUE ELS ULLS HAN MIRAT I LES MANS PODEN DESFER,
Abans no torna al prestatge SERRA D' OR del Juliol -Agost d' enguany me la quedo tot clarificant que CONTRADA és títol del poemari de Jordi Llavina, la seva obra editada el 2013.
Llavina és el comissari de les activitats oficials dedicades al cent anys del naixement de JOAN VINYOLI
Fèlix Edo Tena encara les paraules de VINYOLI i LLAVINA amb les seves pròpies, per gaudi dels lectors en el seu article en l' apartat LLETRES de la revista
M' hagués agradat manllevar la paraula i prescindir de la referència a l' article, però no seria just. Em semblaria empobridor per a mi mateix arrencar aquesta joia del conjunt: un article brillant i un solc profund en el coneixement no només dels poetes nomenats sinó del món i les coses, que són en el ser de la nostra mirada, el paisatge, , el mar, els estels, el vi, l’ oli, la política, i les ametlles !!
A l’ inici de l’ estiu, a Begur vam fer part de la ruta, senyalada pel poeta. Més endavant
de la pila de llibres del meu poble vaig recuperar i rellegir VENT D’ ARAM, pedra seca pura !
i finalment al setembre vaig posar VENT D’ ARAM entre ametlles acabades de collir dels meus ametllers. Ara veig més el sentit d’ apropament de la paraula a les coses en la imatge reflectida. Me n’ alegro que en un acte instintiu , intuïtiu com aquell em retorni un sentit més ara i avui, Evidentment amb companyia de les paraules de l’ article que ara pedalo. Diu l’ autor:
L’ acte de dir les coses és en realitat un mètode de pensament i de coneixement de si mateix i del món.
M’ agradaria poder pensar que l’ acte de prendre imatges, si més no aquelles que ens queden fixades en la cambra interior, també és un mètode de coneixement i un incentiu per atreure la carn de les paraules
L’ autor de SINERA va afirmar que donaria tota la seva obra a canvi d’ escriure un vers de Vinyoli.
Jo que he començat aquest Blog amb uns versos d’ Espriu...
No puc passar per alt aquesta afirmació i els versos que són amics del meu amic, són els meus amics. L’ autor en posa aquests, casi a l’ inici de l’ article:
El mar es ple , però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
cal saber-ho fer:
que mai no se n' adoni, com si no el tinguessis
en res tot i la seva immensitat
i el seu saber-se dur i compacte, ric.
( El vell i el mar. DOMINI MÀGIC, 1984 )
...
Internet em possibilitat tenir a l’ abast la continuïtat, del poema:
“Com la balena que tot d’ una surt
I que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
A la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir estar sol.
Estalvia gemecs i fes més ample el mar.
El mar, algú ha dit, és territori de poetes , Manuel VICENT , diu que és on tots s’ ofeguen. Estic segur que el prudent acostament que Vinyoli fa en el seu poema es degut també a què va llegir la mena d’ escopinada que Pla li va llençar, al mar, des del seu més Gris quadern. Vinyolí és tant directe com ell però la seva mirada tomba sense compassió cap nosaltres.
A Gelida, ALT PENEDÈS, el meu assessor en temes de bici em recomana efusivament una ruta per aquesta contrada que el seu grup va fer no fa ni 15 dies.
Ara si jo vaig per la CONTRADA que em senyala, ja no la faré de buit. En la meva motxilla em posaré alguna cosa de LLAVINA
Imperdonable seria no divulgar el que ell com comissari ens informa en l’ article com a colofó de l’ ANY VINYOLI:
el SEGON SIMPOSI INTERNACIONAL JOAN VINYOLÍ
Un motiu més que sobrat per anar a SANTA COLOMA de Farrnés els dies 19, 20 i 21 de desembre. Intentarem no faltar, i més ara que ja m’ he acostumat a pronunciar i escriure VINYOLI, sense accent i no Vinyolí, si SERRA D’ OR no em falla, cosa que no crec o la meva vista pels punts, cosa més possible. Em fascina com un simple accent ens acosta més facilment a un altre país i llengua. Itàlia. El poeta té els origens en aquesta contrada
NOTA Les imatges són d' ahir. Cau amb forçala tardor, empenyent imatges i paraules
Les imatges de l' Alt Penedès - LLAVINA i les de Santa Coloma - VINYOLI, pendents

dijous, 27 de novembre del 2014
LLAMÀNTOL
Crida la PEIXETERA RAHOLA al seu provehidor habitual de cada dia en Josep. Ambdós personatges de litoral en el meu imaginari .
Algú més proper que ells però de traces semblants em recorda el seu pas per un llogaret del nostre litoral on ha degustat a bon preu, important matís per diferenciar categories adquisitives i de poder, la meravella culinària d' aquest crustaci amb arròs o amb bolets. No estic segur si la meravella per a qui em parlava era el plat o el preu. Segurament les dues coses,, en descriure el lloc, apartat, de la ruta massiva, jo volia fer-la parlar de la meravella de l' entorn , els llocs la carrerades de pedra seca, de la història, de la vegatació com de muntanya en la mediterrània, el coll , les vistes la solitud, les cerveres, , les talaies i runes glorioses, etc, no em va donar lloc ni peu a... jo volia compartir unes coses i la meva interlocutora només el seu profitós menjar. Hi va cada cert temps. L' art de la conversa i més en sobre taula en tertulia privada conssiteix en callar les coses importasnts i deixar que la paraula envasada en la celofana del temps , faci el seu propi curs, amb totsels meus respectes...
..................
Reconec el meu fracàs en el paper de seductor conversador . Ni per origens de classe ,, ni per interessos, i ideologia, no podien anar més enllà , ni per moment, ni per lloc ...ni per temps. Em dol una mica, mil excuses mil paraules, sobren.
El seu LLAMÀNTOL em va caure bé, ho reconec. Estic segur que aquell del restaurant del llogaret perdut , l' entorn privilegiat és el condiment indispensable que el feia tan bo; mai com el de casa, evidentment i per a qui s' ho pugui permetre. Paisatges com aquest tenen aquesta virtud. La veritat d' aquest condiment ho deixo per experts de categoria culinària i literària. Sobre tot que no sigui del BULLI, insisteixo.
No diré el lloc.
Faré com en CUNÍ quan es va banyar en aquella cala de la costa en aquell programa tan bonic on el personatge de torn ens regalava delícies del tros del país que els ha enamortat. Bona estratègia per un guiatge, el meu , més que inútil, íntim i personal.Ja he parlat dels amos de la costa. Ni la Pilar ni el Pau pertanyen a la categoria predadora de CADAQUÉS, o de BADALONA, "bueno", LA RAHOLA, si l' ajunto a la categoria opinadora, una mena de predació que no fa mal directament sobre el paisatge, malgrat es mostra segurament interessada pel plat de llenties, o millor de LLAMÀNTOL, alienada a determinats interessos sobre la limitació del busseig en alguns indrets, posem el cas. o m' ho sembla a mi?
A vegades em pregunto com és pòssible que dos egos tant grans poden estar en la mateixa cala, la del del CUNI, potser és que no sempre es banyin ique només mengin exquisideses marines...
En la meva guia inútil de la costa ESBRAVADA aquests dos personatges públic ja hi són . El litoral dóna molt de si , i hi ha lloc per tota mena d' espècies. El blog pretenia ser només un recorregut per aquesta línia
El sentiment que fins ara ens ha acomanyat com caminadors i ciclistes és el d' exclusió,expulsals de la costa obligats a fer marrades, per les marranades, garrinades, que es fan per part de qui pensa que se l' ha apropiat. En realitat tinc l' ingenu pensament que amb el mar no han pogut , que el mar si que ens pertany a tots. i així ha estat sempre
I també m' entrat la fantasia que la seva força, la del mar, va fer possible l' expulsió del EL CLUB MEDITERRANÉ...això ja està tocat, ho deixo aquí.
Una determinada classe social té a bé tenir vora mar , si pot ser entrat al mar, amb escaletat particular a la seva exclusiva i excloent piscina/ mar, una caseta, torre, palau, castell, etc, depen de l' època, i sensibilitat o desfici predador...
Segurament no tornaré al llogaret únicament per la cuina promesa, ara que tinc coneixença
Quan penso en l' economia, en la quantitat de famílies que han de de ser rescatades per la pensió dels jubilats propers, perdo les ganes de gaudir de plats com aquests , no pas del lloc , ni de la mar propera.
Darrera, una sola imatge, , un comentari, un plat, sempre sempre hi ha un camí amb mil paraules a recuperar, admirar com les espurnes que deixa un estel fugaç.
Pilar Rahola ,pot ser peixetera tant com vulgui però és també una gran treballadora de la paraula, i com treballadora em pot semblar que em puc acostar., Si ?
Sra PILAR RAHOLA, quedeu convidada formalment per mi al restaurant esmentat o a un altre, si aquell no li plau, quan vosté vulgui. Ja m' ho farà saber.
Anton Vea
Al Sr Juan Goytisolo també m' agradaria convidar-lo, crec que coneix la zona. Veuria un paisatge no massa destruit I segurament li agradarà la voluntat de preservar-lo.
La seva frase "que no ha conegut altra forma millor que la literatura com vehicle d' unió amb el món " m' ha arribat a fons
La paraula LLAMÀNTOL és sonara, cridanera, no és tan contundent com insult, com aquella del nen de la llengua de les papallones, però pot pinçar amb força, com la literatura de GOYTISOLO, o com sovint ho fan les paraules de PILAR RAHOLA.
La seva frase "que no ha conegut altra forma millor que la literatura com vehicle d' unió amb el món " m' ha arribat a fons
La paraula LLAMÀNTOL és sonara, cridanera, no és tan contundent com insult, com aquella del nen de la llengua de les papallones, però pot pinçar amb força, com la literatura de GOYTISOLO, o com sovint ho fan les paraules de PILAR RAHOLA.
diumenge, 23 de novembre del 2014
ROCAFORT
Sr SALVADOR ESTEVE,
Primer li dic el que m' ha surtit de l' ànima quan hem passejat avui pel barri de la Mina i llocs propers:
No el "BOTARIA"
Perquè Martorell està molt bonic, fa goig. Els que hem vist El Mur , el riu Anoia,... en general tots els carrer i places d'arreu comprovem l' eviència Té raó el Sr FONOLLOSA, una ciutat amb 60.000 flors ja no és gris.
Primer aquesta broma de gust argentí - no cal que li expliciti el pensament rimat sencer- per reconèixer que ens heu fet un hàbitat millor
Ara,
Em dirigiré a vosté formalment en el seu moment per acomiadar-me personalment i per agrair-li el treball que s' està portant a terme en el que nomanem castell de ROCAFORT, és a dir, SANT GENIS DE ROCAFORT.
també
Li vull demanar el que em surt de l'ànima que em cau als peus quan camino...
En tal dia com avui hem caminat des de Castellví fins a Martorell tot passant per la carretera, la que nomenem C243b, popularment CARRETERA DE GELIDA.
En arribar al pont d' Anoia comprovem que Martorell és una festa, sense cotxes
S' inaugura el passeig entre Martorell i El Congost a tocar el terme de Sant Andreu
Els caminants i segurament els ciclistes estem d' enhorabona. de veritat és d' agrair poder anar sense perill s en un lloc tant significatiu de la nostra geografia
No puc estar de per demanar-li si seria possible arrenjar els vorals de la carretera de GELIDA de manera que el pas de vianants i si escau els dels ciclistes que ho vulguem , puguessim circular amb més seguretat Perquè s' ha pensat amb nosaltres com ciutadans quan s' ha fet fins al CONGOST, perquè no fins el terme de CASTELLVÍ. Hi ha trams quepràcticament ja estan a punt,d' altres les obres serien mínimes, en d' altres falta espai per l' usuari caminant.
Suposo que és difícil i no forma part de la competència municipal, però... la mà d' un bon gestor com vosté pot ser molt eficaç.
El castell en obres fa goig, recomforta pensar en la vigència dels valors que s' hi estant posant: consevació, respecte pels llocs que s' estimen, treball. etc
Des de dalt el paisatge és bonic també. Ha costat mantinir-lo des de la muntanya fins la carretra i autopista, ho sabem. Un passeig, un camí per vianants de terra, grava o herba, donaria valor cívic a aquesta part del nostre patrimoni natural, cultural i històric.
Els plàtans de la carretera, salvats de la talla en el seu moment, s' esdevenen uns dels millors exponents del pas de la tardor pel nostre poble. Que així sigui per molts anys.
Li agriem sincerament les obre realitzades tot el que s' ha fet i s' està fent i el que s' està realitzant entre el poble i el Psiquiàtric. Travessar Martorell per l' antiga NII d' aquesta manera tan agradable és una molt bona manera de cultivar el civisme i la memòria històrica en els usuaris.
I ara el darrer motiu,
Damano també permís per fer volar, encordada, la meva bici a l' arc principal del PONT DEL DIABLE en un particular performance amb l' únic objectiu de retre homenatge al poeta RAFAEL ALBERTI que va estar a la nostra vila ara fa ... eren tems de mítings, i de transició.. pel seu poema BALADA DE LA BICICLETA CON ALAS, i reivindicar el PONT com nucli ciclista important - van fer passar la Vuelta l' any... , donar també per suport al projecte d' unir el Pont amb la Puda per camins transitables a nivell humà.
etc
Gràcia que espero de tu, amb tot el resprecte però amb la confiaça que em dóna el coneixement i història compartida durant tant de temps.
Ell desig fora que el ROCA FORT que tu ets, sigui tan ferm i eficient en el teu continuador. No el puc votar pequè estic adscrit a un altre poble, Que per cert m' agradria que tingués igual o semblant cura amb el seu legat patrimonial, el CASTELL I sobre tot L' ERMITA DE SANT JAUME,, amb la propietat privada em topat... ?
Quan algú afirma que això és vandalisme afegeixo que el grafitero ho té més fàcil sobre l' abandó, una forma de vandalisme , de deixadesa, o desamor anterior a l' agrssiva expressió. Molta feina !
Sr SALVADOR ESTEVE,
Primer li dic el que m' ha surtit de l' ànima quan hem passejat avui pel barri de la Mina i llocs propers:
No el "BOTARIA"
Perquè Martorell està molt bonic, fa goig. Els que hem vist El Mur , el riu Anoia,... en general tots els carrer i places d'arreu comprovem l' eviència Té raó el Sr FONOLLOSA, una ciutat amb 60.000 flors ja no és gris.
Primer aquesta broma de gust argentí - no cal que li expliciti el pensament rimat sencer- per reconèixer que ens heu fet un hàbitat millor
Ara,
Em dirigiré a vosté formalment en el seu moment per acomiadar-me personalment i per agrair-li el treball que s' està portant a terme en el que nomanem castell de ROCAFORT, és a dir, SANT GENIS DE ROCAFORT.
també
Li vull demanar el que em surt de l'ànima que em cau als peus quan camino...
En tal dia com avui hem caminat des de Castellví fins a Martorell tot passant per la carretera, la que nomenem C243b, popularment CARRETERA DE GELIDA.
En arribar al pont d' Anoia comprovem que Martorell és una festa, sense cotxes
S' inaugura el passeig entre Martorell i El Congost a tocar el terme de Sant Andreu
Els caminants i segurament els ciclistes estem d' enhorabona. de veritat és d' agrair poder anar sense perill s en un lloc tant significatiu de la nostra geografia
No puc estar de per demanar-li si seria possible arrenjar els vorals de la carretera de GELIDA de manera que el pas de vianants i si escau els dels ciclistes que ho vulguem , puguessim circular amb més seguretat Perquè s' ha pensat amb nosaltres com ciutadans quan s' ha fet fins al CONGOST, perquè no fins el terme de CASTELLVÍ. Hi ha trams quepràcticament ja estan a punt,d' altres les obres serien mínimes, en d' altres falta espai per l' usuari caminant.
Suposo que és difícil i no forma part de la competència municipal, però... la mà d' un bon gestor com vosté pot ser molt eficaç.
El castell en obres fa goig, recomforta pensar en la vigència dels valors que s' hi estant posant: consevació, respecte pels llocs que s' estimen, treball. etc
Des de dalt el paisatge és bonic també. Ha costat mantinir-lo des de la muntanya fins la carretra i autopista, ho sabem. Un passeig, un camí per vianants de terra, grava o herba, donaria valor cívic a aquesta part del nostre patrimoni natural, cultural i històric.
Els plàtans de la carretera, salvats de la talla en el seu moment, s' esdevenen uns dels millors exponents del pas de la tardor pel nostre poble. Que així sigui per molts anys.
Li agriem sincerament les obre realitzades tot el que s' ha fet i s' està fent i el que s' està realitzant entre el poble i el Psiquiàtric. Travessar Martorell per l' antiga NII d' aquesta manera tan agradable és una molt bona manera de cultivar el civisme i la memòria històrica en els usuaris.
I ara el darrer motiu,
Damano també permís per fer volar, encordada, la meva bici a l' arc principal del PONT DEL DIABLE en un particular performance amb l' únic objectiu de retre homenatge al poeta RAFAEL ALBERTI que va estar a la nostra vila ara fa ... eren tems de mítings, i de transició.. pel seu poema BALADA DE LA BICICLETA CON ALAS, i reivindicar el PONT com nucli ciclista important - van fer passar la Vuelta l' any... , donar també per suport al projecte d' unir el Pont amb la Puda per camins transitables a nivell humà.
etc
Gràcia que espero de tu, amb tot el resprecte però amb la confiaça que em dóna el coneixement i història compartida durant tant de temps.
Ell desig fora que el ROCA FORT que tu ets, sigui tan ferm i eficient en el teu continuador. No el puc votar pequè estic adscrit a un altre poble, Que per cert m' agradria que tingués igual o semblant cura amb el seu legat patrimonial, el CASTELL I sobre tot L' ERMITA DE SANT JAUME,, amb la propietat privada em topat... ?
Quan algú afirma que això és vandalisme afegeixo que el grafitero ho té més fàcil sobre l' abandó, una forma de vandalisme , de deixadesa, o desamor anterior a l' agrssiva expressió. Molta feina !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






























