PUES SÍ, LO HE DISFRUTADO MUCHÍSIMO

UN REGALO DE MI MUJER

ME GUSTO LA IMAGEN DEL DÍA, COMENTARIO EN COPE DE LUIS DEL VAL A PROPÓSITO DEL PREMIO RECIBIDO EN ABC (?)INICIÉ LA LECTURA DE SIDI PENSANDO QUE SERÍA COSA PARA EL LARGO VERANO Y...

QUÉ PENA SÓLO DOS DIAS

QUIERO MÁS 


MARSÉ EN EL CORAZÓN 
MUY DOLIDO HOY
UN REFERENTE
ALGO TENGO DE TI AQUÍ
PARA RECORDAR 
Y AQUEL DÍA EN LA ÓPTICA DE L A RAMBLA CATALUÑA ,
ERAS TÚ ? 

 

bv ici

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta JOAN MARSÉ. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 9 de setembre de 2014

JUAN MARSÉ, JOIER
¿Quién ha sido el destrozón - destraler- de la costa  o del  paisaje interior ?  El Pijoaparte  visitante ocasional, seguro que no fue   ¿El arquitecto constructor  de edificios ostentosamente ruinosos ?
En una recent ruta descobreixo la GRAN BAIXADA de Vallvidrera  a SANT JUST, pel Coll de (?) La casualitat, si es que existeix, fa que em quedi tancat al primer vagó del tren de Barcelona a Terrassa. Viatjo amb la intenció de circuitar per Collserola i anar - GRAN BAIXA-  fins Molins. Les portes del vagó en què viatgem no s' obren. Hi ha un avís, però no me l' acabo de creure, com és possible ? Pues sí.: l' estació  BAIXADOR DEL PEU DEL FUNICULAR,  no dóna més de si, queda curta  per convoys tan llargs. Per no molestar als passatgers, nombrosos, em quedo on soc.
Atenció ciclistes que no us  agafi desprevinguts. El funi és un instrument ideal per pujar força amunt i   fer el Cami de les Aigues ,  la baixada fins al' Hospitalet, des de Sant Pere Màrtir  o... infinites possibilitats, Collserola dóna molt de si. Sort que un ciclista plegable, present en el mateix vagó, on hem d' estar amb les bicis,  m' orienta i aconsella. Baixo a Vallvidrera Baixador. No torno enrera. Surto de l' estació i pregunto per la carretera de Molins. Una parella  reciclant als contenidors, per tant informadors, se suposa fiables, m' anuncien la molta pujada fins  trobar la cruilla, i afirmen  que és el millor camí per anar a Molins. . Segueixo amunt. passo per carrers amb noms de bolet: Carrer FREDOLIC, CAMA-SEC, TORRENT DEL ROVELLÓ,PEBRÀS, que, juntament amb el Carrer DE LA FONT DELS PINS, I DE LA REINETA  i altres,  dona sensació de bosc total. NO. És una urbanització total,.  esparramada por ese monte de Dios, més que com un laberint, que també,  com un budell recargolat,interminable d' asfalt.
Aviat entro   en l´atra  civilització, la dels dels senders i camins senyalats. Maco . En arribar  a la cruïlla  de la carretera pregunto a dues persones que no semblen gens pijos. , tampoc xarnegos disfressats.Semblaven autèntics.M' informen de les condicions de la carretera fins a Molins i de com puc anar també a Sant Just, la gent és tan maca, amb tantes ganes de servir al foraster, desvalgut,, no vaig de ciclista a l' ús.
Segueixo la carretera, però quan arribo al trencall que indica SANT JUST, deixo Molins per un altre dia. Com excusa penso jo que Sant Just Desvern vincula molt clarament com territori poètic.I no és tan lluny. És el que penso. tiro avall. Agradable GRAN BAIXADA DE CATALUNYA !
A. la cruïlla de la N II paro.  
 Les moles  enlairades, com la xemeneia   de la cimentera conservada i reciclada en observatori del Baix  i amb  restaurant,  o com el CAVALL BERNAT punxant descaradament el cel, encara m'   im pressionen.
Faig la foto de l' emblemàtic edifici. El més de la zona. L' entorn està molt arregladet,
No sóc conscient al moment   de l´alta densitat que aquest edifici   que pot tenir  com paisatge escrit a més de seu  evident  de paisatge arquitectònic  i de remodelació.
Vist així és l' habitacle ideal per un AMANTE BILINGÜE,  i essencialment transformista. Podia haver trobat JUAN MARSÉ un altre lloc més idoni ?
La penetrant descripció que fa Marsé   no deixa de ser subjectivament parcial  si es refereix només a l' edifici, evidentment:
"... maltrecha fortaleza de formas cambiantes , roja , misteriosa  y sideral  com un crustáceo gigantesco  bañado por la luna. "
Igualment passa amb  la descripció del seu estat físic amb la particularitat que  realment el que diu va passar de veritat  i va ser molt polèmic:
" Abajo , en torno  al edificio, las losetas desprendidas del revestimiento  se estrellaban  contra el suelo a intervalos regulares , produciendo un leve chasquido en las simas de la noche, casi un gemido.
"...camaleónico edificio  que albergó tantas ilusiones  en los años setenta, fue a su vez un sueño. un habitáculo concebido para la pareja antiburguesa  y no conformista  que Norma habia imaginado representar  ante sus amistades , un edificio, según su creador , erigido para  propiciar otras formas de vida  y de relación ... para exaltar la libertad del individuo  y la convivència en comunicdad ...
Todo se habia ido al traste , y Marés aún se preguntaba por qué  oyendo caer  las losetas  en las tinieblas del exterior " 
La presència de l edifici és constant al llarg de tot el relat
"¿ Què ha sido eso ? dijo Faneca.
- Losetas  que se desprenden de la fachada. Este edificio  se cae como mi vida . pero no importa, porque estoy teniendo un sueño,  y las losetas que se caen  en los sueños  no hacen daño a nadie..."
"...esas losetas  del revestimiento  que caen en la noche  se desprenden de mi cerebro, se dijo, esas redes de ahí abajo  e esperan a mí..."
Els problemes dels arquitectes com el d' aquest edifici són d' actualitat, siguin  "losetas" o peces de  trencadís, etc alguna cosa sempre els està caient... serà cosa del temps que està caient quasi tot allò per  massa, per massa feble, per insuportable ?
Novel·la escrita  el  1990,  No ha perdut el to. El tema de EL PEZ DE ORO ,  les escenes amb la nena  que està oblidant els colors,   a qui el protagonista  li explica les pel·lícules  no crec que mai  puguin caure per mes temps que passi. Coses de l' arquitectura de ficció: petites i grans joies que sempre podem gaudir
L' edifici continua en peu. Com en el cas de BELLÍSSIM d' Espinàs el temps ha passat  i la vida continua. Bé,  sospitosament una malla cobreix una part...  conec gent que l' està habitant. Estan prou bé. De la salut  de l' edifici no  sé res. Preguntaré.

Sant Just en la cruilla que li diuen ELS TRES SANTOS,passant amb EL GUIXAIRE, bus del moment  cap a Barcelona,  el recordo com un poble desgraciat perquè vèiem les taulades  brutes  de la pols de la fàbrica de la factoria del ciment allà mateix. No era un poble sa. En aquells temps no hi havia manies d' omplir els pulmons de  la gent i les seves teulades i terrats amb essencies polsoses i contaminants a més d' enriquir les orelles amb un soroll  maquinal i apocalíptic.  Ara tampoc. Vegeu sinó SANT VICENS DELS HORTS, ALCANAR ,GARRAF  LA CREU D' OLORDA (Afortunats els de Sant Feliu , els queda prou lluny  ) per parlar només de ciment eres...
Sant Just, a partir de la remodelació i transformació,  s' ha fet fi , residencial, d' una alçada notable ,i car lògicament ,  no?  Crec que per ell mateix s' esdevé un símbol. L´edifici, la xemeneia, el taller, etc,  son  només com un senyal,  post industrial,evidentment. Com aquells  estables i porcateres  de les vivendes dels pobles que ara s' han  re inventat en  magnifiques dependències  de cases rurals    o simplement cases dels nous amos de la ruralitat. o del nou capital especulador i en aparença més net.

Com JOSEP MARIA ESPINÀS,caminant  JUAN MARSÉ, amb las coses que troba al camí i al JO,, són  constructors en un territori que no és el que  se´ns presenta a vista real.

Bici, què fas aquí ?


"Obre els teus braços - PEDALS -  al buit
i espera la collita"
Els versos vindran no saps d' on
Abans no arribin  a la boca,
el cor ja te´ls recita "


Aquest  versos de JOANA RASPALL són com losetas que espero  triguin molt a caure del meu edifici. 

A JOANA RASPALL de Sant Feliu, segur que també li agradava aquest jardí de nens envoltat de rosers  al bell mig de la seva  ciutat: Un poble,Sant felu,  final i principi  no de tot , com diu ESTELLÉS, només d' etapa per a  la meva juganera bici
Construir agradables espais és cosa d' arquitectes , també de poetes. Un arquitecte bo ha de ser poeta , un poeta sempre és  arquitecte.

Joana Raspall ha viscut  a Sant Feliu cent anys. JOAN MARGARIT, arquitecte   està a Sant Just.
ESTELLÉs, forner , cou en la memòria...
JOAN MARSÉ, JOIER.Algú en  dubte ?
i DE MONTSERRAT ABELLÒ, mira que ens queda ...  que ens queda, ?  joies, edificis, un cor,..
...

dilluns, 1 de setembre de 2014

U

Gran baixada de Catalunya

És inevitable projectar des de l' imaginari , tot passant  per aquestes baixadotes  i davant l' espectacular indret amb profunds precipicis a banda i banda , l' ombra d' aquella irònica tràgèdia- afortunadament només literària -  que JOAN MARSÉ   va imaginar a  EL AMANTE BILINGÜE  per acabar amb els pares de... mentre  contemplaven la Santa Muntanya amb el cotxe DESFRENAT.  Com em puc lliurar d' una imatge així tan ben clivellada en paret pròpia? Em passa a mi sol ?  Pot ser la manera és passar , a pesar del perill,sense ventura  tot tenint ells ulls i els sentits  ben oberts. I els frens de la bici ben segurs i revisats. Ai! Ui!

Fins el Pont GÒTIC DE MONISTROL 

Bien por el INTERMEDIO ! En el dia  U,  no se olvidan de GAZA. U de setembre, el curs  comença...

Sota el pont, el Llobregat continua i el camí...  fins a la Puda,sempre a punt.

Subscriure's a: Missatges (Atom)

CONTESTACIÓN  A FÉLIX
CONTESTA DE INMEDIATO AGRADECIDO

DOS BLANQUITOS
TIERNOS
ESPABILADOS

JUAN MARSÉ, JOIER
¿Quién ha sido el destrozón - destraler- de la costa  o del  paisaje interior ?  El Pijoaparte  visitante ocasional, seguro que no fue   ¿El arquitecto constructor  de edificios ostentosamente ruinosos ?
En una recent ruta descobreixo la GRAN BAIXADA de Vallvidrera  a SANT JUST, pel Coll de (?) La casualitat, si es que existeix, fa que em quedi tancat al primer vagó del tren de Barcelona a Terrassa. Viatjo amb la intenció de circuitar per Collserola i anar - GRAN BAIXA-  fins Molins. Les portes del vagó en què viatgem no s' obren. Hi ha un avís, però no me l' acabo de creure, com és possible ? Pues sí.: l' estació  BAIXADOR DEL PEU DEL FUNICULAR,  no dóna més de si, queda curta  per convoys tan llargs. Per no molestar als passatgers, nombrosos, em quedo on soc.
Atenció ciclistes que no us  agafi desprevinguts. El funi és un instrument ideal per pujar força amunt i   fer el Cami de les Aigues ,  la baixada fins al' Hospitalet, des de Sant Pere Màrtir  o... infinites possibilitats, Collserola dóna molt de si. Sort que un ciclista plegable, present en el mateix vagó, on hem d' estar amb les bicis,  m' orienta i aconsella. Baixo a Vallvidrera Baixador. No torno enrera. Surto de l' estació i pregunto per la carretera de Molins. Una parella  reciclant als contenidors, per tant informadors, se suposa fiables, m' anuncien la molta pujada fins  trobar la cruilla, i afirmen  que és el millor camí per anar a Molins. . Segueixo amunt. passo per carrers amb noms de bolet: Carrer FREDOLIC, CAMA-SEC, TORRENT DEL ROVELLÓ,PEBRÀS, que, juntament amb el Carrer DE LA FONT DELS PINS, I DE LA REINETA  i altres,  dona sensació de bosc total. NO. És una urbanització total,.  esparramada por ese monte de Dios, més que com un laberint, que també,  com un budell recargolat,interminable d' asfalt.
Aviat entro   en l´atra  civilització, la dels dels senders i camins senyalats. Maco . En arribar  a la cruïlla  de la carretera pregunto a dues persones que no semblen gens pijos. , tampoc xarnegos disfressats.Semblaven autèntics.M' informen de les condicions de la carretera fins a Molins i de com puc anar també a Sant Just, la gent és tan maca, amb tantes ganes de servir al foraster, desvalgut,, no vaig de ciclista a l' ús.
Segueixo la carretera, però quan arribo al trencall que indica SANT JUST, deixo Molins per un altre dia. Com excusa penso jo que Sant Just Desvern vincula molt clarament com territori poètic.I no és tan lluny. És el que penso. tiro avall. Agradable GRAN BAIXADA DE CATALUNYA !
A. la cruïlla de la N II paro.  
 Les moles  enlairades, com la xemeneia   de la cimentera conservada i reciclada en observatori del Baix  i amb  restaurant,  o com el CAVALL BERNAT punxant descaradament el cel, encara m'   im pressionen.
Faig la foto de l' emblemàtic edifici. El més de la zona. L' entorn està molt arregladet,
No sóc conscient al moment   de l´alta densitat que aquest edifici   que pot tenir  com paisatge escrit a més de seu  evident  de paisatge arquitectònic  i de remodelació.
Vist així és l' habitacle ideal per un AMANTE BILINGÜE,  i essencialment transformista. Podia haver trobat JUAN MARSÉ un altre lloc més idoni ?
La penetrant descripció que fa Marsé   no deixa de ser subjectivament parcial  si es refereix només a l' edifici, evidentment:
"... maltrecha fortaleza de formas cambiantes , roja , misteriosa  y sideral  com un crustáceo gigantesco  bañado por la luna. "
Igualment passa amb  la descripció del seu estat físic amb la particularitat que  realment el que diu va passar de veritat  i va ser molt polèmic:
" Abajo , en torno  al edificio, las losetas desprendidas del revestimiento  se estrellaban  contra el suelo a intervalos regulares , produciendo un leve chasquido en las simas de la noche, casi un gemido.
"...camaleónico edificio  que albergó tantas ilusiones  en los años setenta, fue a su vez un sueño. un habitáculo concebido para la pareja antiburguesa  y no conformista  que Norma habia imaginado representar  ante sus amistades , un edificio, según su creador , erigido para  propiciar otras formas de vida  y de relación ... para exaltar la libertad del individuo  y la convivència en comunicdad ...
Todo se habia ido al traste , y Marés aún se preguntaba por qué  oyendo caer  las losetas  en las tinieblas del exterior " 
La presència de l edifici és constant al llarg de tot el relat
"¿ Què ha sido eso ? dijo Faneca.
- Losetas  que se desprenden de la fachada. Este edificio  se cae como mi vida . pero no importa, porque estoy teniendo un sueño,  y las losetas que se caen  en los sueños  no hacen daño a nadie..."
"...esas losetas  del revestimiento  que caen en la noche  se desprenden de mi cerebro, se dijo, esas redes de ahí abajo  e esperan a mí..."
Els problemes dels arquitectes com el d' aquest edifici són d' actualitat, siguin  "losetas" o peces de  trencadís, etc alguna cosa sempre els està caient... serà cosa del temps que està caient quasi tot allò per  massa, per massa feble, per insuportable ?
Novel·la escrita  el  1990,  No ha perdut el to. El tema de EL PEZ DE ORO ,  les escenes amb la nena  que està oblidant els colors,   a qui el protagonista  li explica les pel·lícules  no crec que mai  puguin caure per mes temps que passi. Coses de l' arquitectura de ficció: petites i grans joies que sempre podem gaudir
L' edifici continua en peu. Com en el cas de BELLÍSSIM d' Espinàs el temps ha passat  i la vida continua. Bé,  sospitosament una malla cobreix una part...  conec gent que l' està habitant. Estan prou bé. De la salut  de l' edifici no  sé res. Preguntaré.

Sant Just en la cruilla que li diuen ELS TRES SANTOS,passant amb EL GUIXAIRE, bus del moment  cap a Barcelona,  el recordo com un poble desgraciat perquè vèiem les taulades  brutes  de la pols de la fàbrica de la factoria del ciment allà mateix. No era un poble sa. En aquells temps no hi havia manies d' omplir els pulmons de  la gent i les seves teulades i terrats amb essencies polsoses i contaminants a més d' enriquir les orelles amb un soroll  maquinal i apocalíptic.  Ara tampoc. Vegeu sinó SANT VICENS DELS HORTS, ALCANAR ,GARRAF  LA CREU D' OLORDA (Afortunats els de Sant Feliu , els queda prou lluny  ) per parlar només de ciment eres...
Sant Just, a partir de la remodelació i transformació,  s' ha fet fi , residencial, d' una alçada notable ,i car lògicament ,  no?  Crec que per ell mateix s' esdevé un símbol. L´edifici, la xemeneia, el taller, etc,  son  només com un senyal,  post industrial,evidentment. Com aquells  estables i porcateres  de les vivendes dels pobles que ara s' han  re inventat en  magnifiques dependències  de cases rurals    o simplement cases dels nous amos de la ruralitat. o del nou capital especulador i en aparença més net.

Com JOSEP MARIA ESPINÀS,caminant  JUAN MARSÉ, amb las coses que troba al camí i al JO,, són  constructors en un territori que no és el que  se´ns presenta a vista real.

Bici, què fas aquí ?


"Obre els teus braços - PEDALS -  al buit
i espera la collita"
Els versos vindran no saps d' on
Abans no arribin  a la boca,
el cor ja te´ls recita "


Aquest  versos de JOANA RASPALL són com losetas que espero  triguin molt a caure del meu edifici. 

A JOANA RASPALL de Sant Feliu, segur que també li agradava aquest jardí de nens envoltat de rosers  al bell mig de la seva  ciutat: Un poble,Sant felu,  final i principi  no de tot , com diu ESTELLÉS, només d' etapa per a  la meva juganera bici
Construir agradables espais és cosa d' arquitectes , també de poetes. Un arquitecte bo ha de ser poeta , un poeta sempre és  arquitecte.

Joana Raspall ha viscut  a Sant Feliu cent anys. JOAN MARGARIT, arquitecte   està a Sant Just.
ESTELLÉs, forner , cou en la memòria...
JOAN MARSÉ, JOIER.Algú en  dubte ?
i DE MONTSERRAT ABELLÒ, mira que ens queda ...  que ens queda, ?  joies, edificis, un cor,..
...

BLANES:  LECTURES

1

Al bar més escandalosament  desmarat de tots, parada obligada.  les parests externes suren lletres
.
A l' interior  hi ha aquest poema:

 El primer vers AQUESTA MAR ÉS COM LA TEVA MIRADA, me l' emporto i el crido a la sirena que m' acompanya.
No tinc més dades sobre qui  i perè aquests  bar de Blanes està emparaulat   així . És un bon começament de ruta.

2

Dalt SA PALOMERA, un cop atavesada la porta de la COSTA , com sempre,  ESBRAVADA;
Lectura a)

 Lectura b)

Brossa. Basura molta merda  escampada. Duran el  gran festival de focs d' artifici , l' illot,segur que sembla una meravella. Els concerts al CONVENT  són de nit i tampoc es deu veure gaire a terra. ben pensat és preferible aquesta merda  que la puc treure fàcilment  a la del Convent  que ni puc entrar , si no és pagant  o en situació de boda, cosa altament improbable.

3

Dalt SANT JOAN:  CÓMIC DE PILARIN BAYÉS ?

Si.   A l' ERMITA  de SANT JOAN a  través de les vidrieres de la porta  es poden veure. Les parests estan decorades amb tot de dibuixos  pertinents.  Hi ha  els noms de tots   els que han col·laborat  en els treballs de la capella. Tots han estat voluntaris. 

Hi ha una ASSOCIACIÓ D' AMICS DE LES ERMITES DE BLANES. En la ruta d' avui passem per aquesta i dues més.

4

Ermita de SANT  FRANCESC

 Boniques paraules. La platja  té el seu encant tot i que és  una platja presonera, empresonada:  a banda i banda barren el  pas  reixes  de vivendes  particulars, en temps del poeta,  potser també, encara que la seva sigui RECLOSA.  L ' amfiteatre  des del castell de Sant Joan fins el mar és una fantàstica urbanització  pròpia d' aquesta costa.

És la platja de Joan Maragall, sí .Solitària  Paisatge i  mar sospiren...
(la lectura  que podem fer sobre la destrucció del paisatge millor la del GOYTISOLO  ja referencia a l' agost en aquest blog.

Alguna cosa bona té aquesta cala. a banda de ser Metàfora: el silenci, del gener.   La sirena em fa  callar per escoltar el SO NET de la sorra que deixa caure sense parar cada inspiració del mar en cada una de les rímiques ones.

5

Al passig de DINTRE, davant l' edifici de l' Ajuntament  hi ha instal·lat un pessebre  amb motiu de les festes de Nadal.

La presència del pessebre em fa recordar l' escrit de CUNQUEIRO sobre el monjo repoblador del conquerit territori . Les construccions realitzades representen edificis històrics de la vila, el palauvescomptal l' esglèsia gòtica...
Davant , a la valla es poden llegir plafons amb textos històrics com aquest:

 

Impressiona els TRES.CENTS  defensors enviats a galeres...

Algú ha escrit  sobre  tots els pannels com una pintada :  NADAL?       POLITIQUEIG !
Polèmica eterna entre el text i el context o sobre la puresa de l' art no contaminat per les impureses de la història o millor de qui les explica

i  6

LECTURA DES DE DALT EL CASTELL

Geografia física: El delta de la Tordera, El MARESME  nord, Sa Palomera i els illots , l' horitzò ,
Geografia humana ,econòmica, social ... brutal. La  GR 92 ha de passar per aquí , no hi ha sender  més proper a la costa

 Depredadora

Geografia històrica  amb importants forats

Per xemple la GEOGRAFIA,  ZOOLOGIA  BOTÀNICA
No podia ser dalt de CASTELL i  deixar de donar una mirada  lectura,  directa cap  a l' EST,  penínsuleta  entre el port i la visitada CALA SANT FRANCESC,  

 És la COSTA BRAVA DE PAGAMENT i de  JARDINS TANCATS que ploren d' emoció sobre els penyasegats particulars...  és una costa que no pertany al caminant ,  aquest queda exclós del "paradís"  i encara com no el fan de més  peatge ! ( crec que ens tiren dos gosos quan travessem la despoblada i avui  buida  urbanització, inevitable pas per arribar dalt EL CASTELL.  No ens fan res,  van cercant casa d'  acollida, deuen tenir gana, nosaltres, més ràbia que ells per estar atrapats en un laberint,  de carrers fins trobar les marques PR per pujar  dalt de tot, Costa Brava Catalana ! ës el primer sentiment de ràbia de la ruta, el segun  al carrer de Blanes esperant un BUS que mai passa per anar a l' estació Servei Públic Català ! )  El CAMI DE SANT FRANCESC és un típic PASSATGE  entre valles, tanques i reixats... , el mar, invisible.   Evidentment per arribar aqui dalt hem deixat el MAR I MURTRA jardí botànic.  i EL CONVENT, Hotel  de la  punta.  No ens acaben d' agradar ni l' entorn ni el concepte. De la mateixa manera que els parcs zoològics  tenen animals tancats, aquí tenen espècies engabiades, en conserva...  d' arreu, diu la propaganda per fer atractiva la visita. Des de  fora  tot passant es veuen molt bé les reixes.
Sobre el mapa pintat de verd  són tres  els jadins zoolològics  entre BLANES i  LLORET:   LA MURTRA,amagat sota els pins de la fotografia , el DE LA PINYA ROSA  I EL DE LA CLOTILDE.   Això  si,  la FUNDACIÓ de qui va ser AMO de tot aixó, un empresari que ho va comprar  els anys 20, ha editat  un llibre de 50 euros dedicat a les espècies protegides de Catalunya, DINERO DINERO !  Li han fet un monument al passeig , sembla una persona normal,  asseguda mirant la seva obra., quina ?

Geografia  Literària:
 La bahía es bellísima.
Mónica Maristain. “Roberto Bolaño: Estrella distante” (2003

El Carrer AURORA, lloc nomenat per ROBERTO BOLAÑO  existeix  de veritat.. No és aquí en la part alta .Abocar-se al balcó és inevitable, quasi és l' únic que deixen la privacitat depredadora  que toca con sus manazas el mateix CASTELL
He olvidado el nombre de la calle, ( de Lindavista, cIUtat de  Mèxic )  aunque a veces  creo  que se llamaba AURORA. En Blanes viví  durante unos años en un piso de la calle AURORA
... y luego las pisadas se perdian en la calle AURORA...  ( R BOLAÑO, El secreto del mal ( compilació Anagrama   )
Les nostres no es perden de miracle en el laberint urbanitzat de la Porta a la  més que BRAVA,   aquí ja CORNEADA costa 
El nom d' aquesta plaça, difícil d' oblidar: al nucli urbà.  La COSTA  no és  només una FESTA

 Notes:
Referència RUTA LITERÀRIA DE ROBERTO BOLAÑO. Existeix, no als Espais Escrits  però  prenc les següents notes per continuar llegint i no oblidar de l Web oficial de l' Ajuntament :

Ruta
Roberto
Bolaño

“Yo nunca sospeché que
un día llegaría a Blanes
y que ya nunca más
desearía marcharme"

 Roberto Bolaño va arribar a aquest racó de la
Costa Brava amb la intenció d’obrir un negoci de
bijuteria; tanmateix, Bolaño ja coneixia Blanes
gràcies a la novel·la Últimas tardes con Teresa de
Juan Marsé, segons va explicar ell mateix en el
pregó de Festa Major (1999), on va afegir que la
sonoritat de la paraula “Blanes” el va subjugar

 A Blanes, “un paraíso sin estridencias y con un mar
magnífico”, va posar punt final a una vida
d’itinerància per diferents països de Llatinoamèrica i
Europa.

L’obra de Bolaño és plena de referències al
paisatge i a la gent de Blanes. El passeig de Mar, la
platja, el port, la Font Gòtica, la torre de Sant Joan
i la zona dels càmpings són només una mostra
dels espais que són presents a les seves pàgines.

Blanes va ser l’escenari vital de l’escriptor. Hi va
viure durant gairebé vint anys, bolcat a la família i
a l’ofici d’escriure, fins que va morir el juliol del
2003. Dies després, les seves cendres es van
espargir a la badia de Blanes.

Yo sólo espero ser considerado un escritor
suramericano más o menos decente, que vivió en
Blanes, y que quiso a este pueblo

( Escrit a la placa de la  sala de la biblioteca   que porta el seu nom )

--------------------
Allò que ell va estimar,  ens costa a estones,  però  al final, es fa estimar.  Les gavines ajuden una mica.

U

Gran baixada de Catalunya

És inevitable projectar des de l' imaginari , tot passant  per aquestes baixadotes  i davant l' espectacular indret amb profunds precipicis a banda i banda , l' ombra d' aquella irònica tràgèdia- afortunadament només literària -  que JOAN MARSÉ   va imaginar a  EL AMANTE BILINGÜE  per acabar amb els pares de... mentre  contemplaven la Santa Muntanya amb el cotxe DESFRENAT.  Com em puc lliurar d' una imatge així tan ben clivellada en paret pròpia? Em passa a mi sol ?  Pot ser la manera és passar , a pesar del perill,sense ventura  tot tenint ells ulls i els sentits  ben oberts. I els frens de la bici ben segurs i revisats. Ai! Ui!

Fins el Pont GÒTIC DE MONISTROL 

Bien por el INTERMEDIO ! En el dia  U,  no se olvidan de GAZA. U de setembre, el curs  comença...

Sota el pont, el Llobregat continua i el camí...  fins a la Puda,sempre a punt.