aplec del matagalls acció de gracies 

Accion de gràcias

Gràcias, Senhor, pel mieu grapat de tèrra,
vivificat pel vòstre alen divin:
per l’esperit qu’anima la desfèrra
-lo vòstre imatge qu’avètz pausat en mi.

Gràcias, Senhor, pel paire e per la maire
que m’an levat en la temor de Dieu,
e m’an signat la via dreita e clara
ont l’àngel vòstre es sempre companh mieu.

Gràcias, pel mond, pel pòble e per la casa
que me donéretz per austèr breçòl:
pel niu de pèira, pel caliu de brasa,
pels vièlhs camins enamorats de sòl.

Pels vers amics, pels mèstres bons e savis
que m’ensenhèron letras de bontat,
Per la paraula santa d’aquels llavis
qu’en la Doctrina vòstra l’an trobat.

Gràcias, Senhor, pel pan de cada dia,
el qu’alimenta l’èsser corporal.
Gràcias, Senhor, pel Pan d’Eucaristia
que’l Cèl me dona pel temps terrenal.

Gràcias per tot: pel gaug e la tristesa,
per la risalha emai pel sofriment;
per la leiçon d’Amor qu’ai ieu apresa
còsta la crotz que portarai content.

leu vos regràcii, amb jòia dometjana,
de la riquesa que val mai que l’òr:
una pietat plan simpla e franciscana
que vòstra Man m’a semenat al còr.

Vos fau tribut pel gaug de la paubresa
que m’ trai lo pes d’inutils oripèls,
e fi’ fa aimar vòstra canda simplesa
e los triulets alègres dels aucèls.

Pel tendre anhèl e per l’aoelha esclava
pel blanc ermini qu’execra’l fangàs;
pel fraire lop qu’un jorn me mossegava
e per çò qu’uèi encar m’a fach sagnar.

Pel nòstre vèrb, pel solelh d’alegria
per l’aiga clara de las fonts del cèl,
per la gateta umi! de poesia
qu’avètz voidada en mon desir tan bèl…

Encara, gràcias per la mòrt germana!
Vos sabètz l’ora, lo punt que deu venir
per cambiar la benaurança umana

en aquela autra qu’aurà pas de fin.
Gràcias, Dieu mieu, que quand tomba la vida,
quand me fau vièlh e dison que soi grand,
senti al còr aquela edat florida …
encara teni una anma d’enfant.

Fetz que la pòrte, a l’ora de la fèsta,
-daissant lo mond, plan nut de languiment-
neta e polida, preparada e lèsta,
faiç de vertuts e dotz de grasiment …

Se permetètz qu’acabe l’ romivatge
per entrà’l Cèl jogant coma un nenon,
e se Vos teni per tot lo viatge …
vos disi per avant: Gràcias, Senhor!

De Miquel Bosch i Jover. Traduït del català a
l’occità per l’abat Joan Lafon, rector del Santuari marià
de Rocamador (Occitània -França) el juny del 2002.