CUENTA
OLVIDA LA DESENTRADA DE AYER QUE ESTÁ IM EN EL IMOSIBLE AIRE
PEUS LOS DOS DE VIL UNO MEJOR GUÍA AANTE BUEN PERSONA PODE ASIENTO HASTA ESTACIÍÓ
ELL OTRO NARCISO SUBIDO MALTRATADOR DE MADRRES ESO SI BELLEZA OCULAR
ALGO RÓNIC CIRVCULA EN EL HOTAL DEVENIDO HOSTALET GRANDIOSIDAD PERDIDA CUIDADO CARO IMPOSIVLE
ALGUNO MEJOR RECOMINEDAN
LIBROS D INTECAMBI ATUDES APLEGUISTA Y AMORES POR RELIGIONES
ES EL VIEJE MÁS LEÍDO CO AIRES CONDICIONADOS REPERITÉ
EL TRNS EN VIL PEOR QUE EN MI PUEBLO
ABAMDONO ÑA ESPAÑA ABANDNADA RURAL ESTÁ E VERDE
ENTENDER LA RELI CERCANA DE ESOS TAN DESNOSTADOS POR EJEMPLO C
LAS CLASES
HAY MUCHA TELE EN TI EES COMO MUCHOS QUE HE CONOCIDO ÇCUENDO NO HAY RELIGIÓN HOY VEO EN VOSOTROS EL ANUNCIA HAY TERAPIA
FUIMOS MUCHOS
VOLVIMOS POCOS
ERA CARO BENEFICIOSO EVIDENTE FALSO ' NO
TE HABLO DE JABALIES
O TE LIES
VUELVE ALREDIL VEJUNO CARRIODIOLO
LA NATURALEZA SALVAJE ME DA ESCOBAS SIN ELABORAR CORTAR Y USAR A LO GRANDE BARO CALLES
TAKADRADAS
PARECE QUE HUYEN POR LA PUESTA QUE SE LES ABRE
TE JURRO QUE VEO SAN SIGEMON
El Santuari va ser cremat l’any 1810 per les tropes franceses a les ordres del general Saint-Cyr i va ser restaurat pels viladrauencs i per voluntaris dels pobles veïns.
L’any 1837, arran de la desamortització, el Santuari i el seu patrimoni van passar a ser propietat de l’amo de Can Gad.
El santuari i l’albergueria van ser objecte de depredació i destrucció sense sentit durant la Guerra Civil. Actualment, s’hi estan realitzant obres de restauració i esperem que aviat pugui tornar a ser visitable.
Hem de fer una menció especial de la magnifica escultura de mida natural del Sant que presideix la cova més àmplia, obra de Joan Segurany.
Les pintures romàniques de l’absis es troben al Museu Episcopal de Vic.
Segons la tradició, el 30 d’abril era costum de fer una missa solemne per tal d’honorar el Sant.
Joan Amades recull en la seva obra que, el dia de l’Aplec, es ballava la cançó “El dia de Sant Jaume” amb una dansa pròpia i al voltant d’un arbre majestuós. També recorda que l’any que hi pujava molt jovent, de tornada, s’arrencava un pi que es plantava a la plaça i es tornava a ballar la dansa abans de fer amb ell una gran foguera.
Fins a inicis del segle XX, era costum de pujar en processó fins al Santuari per a demanar pluja en èpoques de sequera.
Prop del Santuari també s’hi troba la cova on s’extasiava el místic vigatà sant Miquel dels Sants.
L’Aplec de Sant Segimon, instaurat de nou des de l’1 de maig de1960, s’inicia a les 9h amb la benvinguda, l’esmorzar popular i el sorteig de paneres. A les 11h se celebra la missa i s’acaba amb diferents actes culturals. Continua la festa a la plaça Major de Viladrau amb un dinar de germanor.
Aproximació: 2h 15min des de la plaça Major
TE AMO Y NO DEIZA PASSARPROPIETAT PARTICULAR
DEJE DE LEER ESE PAPEL QUE LE HAN PREPARADO
VI ENTENDÍ COPSÍ ELARGO CON MÁS QUE LLEGYÉ
DIME ALGO
ESE GESTO
SENSE FONTS
LA QUE VA RAJAR ES LA ...
I RECORRDA QUE EN AQUEST INDRET MISTERIÓS ET PERDERREN LES AIGUES CONFOSES RETNEC DE LES DONES INVISIBLES D' AIGUA
ALLA FOU
UNA GOTA
DEL VAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada