ES ELLA AGATA QUE CON POIROT SOLUCONA TODOS MIS PROBLMAS DUDAS Y NEFASTOS AERS
FLOR NATUAL PREMI DE FRANCESC PUJOLS
Idil.li | |||
¡Que hermosa que eres amb els sarments a braç! ¡Com destacaves entre les planes ermes i el cel nuvol! ¡Quina clarô en tos ulls! No sé què feres, si mirant-me o movent-te, que apretares contra ton pit els vells sarments, i, fos desoblit o avaricia de ton pare, un ars ben punxagut al feix hi havia que al pit set va clavar... ¡Oh! ¡Com xisclaves! Semblaves una cabra esgarriada que cerca l séu remat. Caigué la llenya; te vaig destapâ l pit, que enlluernava, i una gota de sang, tota riallera, hi brollava incitanta. Aviat mos llavis tel volgueren guarir. Vaig apropar-tels fins a xuclar la sang. Després cobrírem tu i jo aquell pit hermós, i te n´anares amb els sarments a braç. ¡Que hermosa que eres entre les planes ermes i el cel nuvol! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada