dimecres, 30 de juliol del 2014
GERMANA GAZA
"HAN MATAT ELS NENS MENTRE DORMIEN
HAN ATACAT EL MERCAT DURANT LA TREVA"
( de les notícies de TV3)
El dia 5 d' abril al carrer lateral de l' església d' AGRAMUNT ens troba troba i colpeja el poema de GUILLEM VILADOT. Reprodueixo una part, suficient:
"Van arribar
després de trencar l' horitzó
i de fondre els núvols de l' albada
i se´n van endur l' aire
els carrers
les places
els ràfecs
...
A cada clot naixia el silenci
i cada esclat originava òrfenes
...
No tots els sons articulen paraules
N' hi va haver prou amb tres avions"
GUILLEM VILADOT , Sonets d' encàrrec 1994.
Informaré si el panell on età escrit el poema i l' estructura que el sostenia és permanent o només era circumstancial per l' aniversari dels BOMBARDEJOS d' AGRAMUNT vinculat a l' espai de memòria. del refugi antiaeri de l' interior de l' església.
Què diria avui SARAMAGO ?
No ho sé, però si se què va dir.I estic d' acord. Crea consciència. encara Quan aprengui faré un enllaç amb la FUNDACIÓ JOSE SARAMAGO. Val la pena.
Què diria el meu pare, que va passar la guerra com en VILADOT a un altre edat ?
Recordo la paraula que va mencionar i que posava en boca de les dones quan passava " LA AVIACIÓN" per bonbardejar i incendiar les collites, als pobles d' aquesta banda del Mediterrani en aquella maleïda guerra:
CRIMINALS !
No sabia que BARCELONA està agermanada amb GAZA. M' agradaria recórrer amb bici el seu tros de costa,, veig que no és massa llarg, a l' altra banda del mar que ens uneix de la mateixa manera que ho faig aquí.
diumenge, 27 de juliol del 2014
EL TOUR ACABA, LA MALEÏDA GUERRA ENCARA NO
Dues portades del diari d' avui , del EL PERIÓDICO : la del Dominical i la del diari
Aquí les tens juntes, paradigma del que m' agradaria per aquest BLOG
Dues portades del diari d' avui , del EL PERIÓDICO : la del Dominical i la del diari
Aquí les tens juntes, paradigma del que m' agradaria per aquest BLOG
Envio al diari el següent escrit:
Com amant de la bici, felicitats pel la portada i el
treball del Dominical en un dia tan senyalat, també per l' escrit al diari de
Salvador Giner. Estic completament d' acord amb les seves opinions i amb
les propostes que apunta. Crec que una mostra de civilitat en
qualsevol de les nostres ciutats i pobles és la presència de carrils,llàstima
que no sempre tinguin un final com cal.
No puc deixar passar com ciutadà i ciclista el que està passant. A
les imatges esgarrifoses de Gaza que el vostre diari ens ofereix jo
afegiria una més facilitada en un informatiu per la televisió avui: algú
davant les runes tenia entre mans una bicicleta, sencera i que segurament
estava utilitzar durant la treva.
La imatge la vull recordar el dia en què precisament el Tour
acaba. Quan podran circular sense mort les bicicletes també a GAZA
?
Anton Vea
Castellvi de Rosanes
Si tinc resposta...
Només afegiria que la paraula DESOLACIÓ de la portada podria acompanyar i referir-se igualment a la imatge del PAISATGE DE L' HORROR
dissabte, 26 de juliol del 2014
TREVA A GAZA
Quan arribes en aquest lloc de la Costa Daurada , l’ or cau una mica. La mar ha fet feina els homes encara no.
Molt a prop d’ aquí surten camins cap a l’ interior del Baix Camp Les rutes estan molt ben senyalitzades. Creuant un pas a nivell amb una alarma que pita desaforadament encara que no passi cap tren, arribes sense problema al Mas Miró a tocar de l’ AP7: Lloc ni tranquil, pel soroll, ni paradisíac... ¿ Saben si continua igual de descurat l’ entorn del Mas els de l’ exposició “Joan Miró ARRELS” que s’ està fent a la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Brusel·les ? ( entrada AIDEZ MIRÓ, AIDEZ GAZA )
Imatge de desolació ? És un punt de la NOSTRA COSTA del nostre País.
.....
NOTÍCIA 1
L'atac d'aquest dijous a
una escola s'ha produït l'endemà que el Consell dels Drets Humans de l'ONU
creés una comissió per investigar els crims de guerra d'Israel a la franja de
Gaza.
....
COMENTARI A NOTÍCIA que porten en portada tots els diaris avui :
Trenta i una mica més anys sense deixar de servir l’ amo. I qui si
no, quan els valor suprem són els diners, els de la pròpia butxaca , per sobre de l’ amor al País.
Decepció ?
Pel Mas Miró en el
seu entorn actual ? NO. té remei
Per l' afer Pujol ? En el fons NO, té Remei
Per lla desfeta costa ? NO
Per les cases de ?GAZA...
Per l' afer Pujol ? En el fons NO, té Remei
Per lla desfeta costa ? NO
Per les cases de ?GAZA...
Per les morts a la criminal guerra a Gaza ? SI, les morts no tenen remei i ja són mes de mil...
NOTICIA2
L'exposició ( ARRELS ) compagina les
escultures de Miró -que deia que quan vivia al camp no pensava “mai en la
pintura” i s'interessava més per l'escultura- amb una trentena de fotografies
de Joaquim Gomis. Les imatges són fetes al taller del passatge del Crèdit de
Barcelona i al Mas Miró de Mont-roig i
mostren l'amor de Miró per la natura i els objectes de la vida quotidiana, així
com també una selecció de les seves primeres ceràmiques i escultures, datades
del 1944-46.
dijous, 24 de juliol del 2014
NADIA GHULAM
Em quedo amb la imatge, és una imatge que capto de la informació de la tele avui , d' ella muntant en BICI, a cara descoberta pels carrers, segurament de KABUL.
Aquesta és la informació:
"Del 24 al 27 de julio desde el escenario del Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona Nadia Ghulam relatará en primera persona y "con imágenes reales" sus vivencias en Kabul y en Barcelona, en donde vive desde hace siete años, ha explicado Carles Fernández."
No em calen imatges de ROBERT CAPA ( Ermö Friedmann ) per acompanyar amb paraules el que està passant a GAZA. No hi ha paraules.
Les de MARTIN BUBER ( Tu y yo , ¿ Qué es el hombre ? fundador en el seu temps de IHUD ) algú les va escoltar ? I ara, podran algun dia valer més que les armes per al govern d' Israel i per als seus proveïdors ?
Solidaritat amb tots els que estan patint aquesta i totes les MALEÏDES GUERRES.
La BICI, com una missatgera de pau, corrent amunt i avall amb la normalitat que des del teatre ens ofereix NADIA per KABUL , o qualsevol indret d' Afganistan, m' agradaria que un dia o altre pogués ser realitat , per qualsevol indret de GAZA, SIRIA, i...
Em quedo amb la imatge, és una imatge que capto de la informació de la tele avui , d' ella muntant en BICI, a cara descoberta pels carrers, segurament de KABUL.
Aquesta és la informació:
"Del 24 al 27 de julio desde el escenario del Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona Nadia Ghulam relatará en primera persona y "con imágenes reales" sus vivencias en Kabul y en Barcelona, en donde vive desde hace siete años, ha explicado Carles Fernández."
No em calen imatges de ROBERT CAPA ( Ermö Friedmann ) per acompanyar amb paraules el que està passant a GAZA. No hi ha paraules.
Les de MARTIN BUBER ( Tu y yo , ¿ Qué es el hombre ? fundador en el seu temps de IHUD ) algú les va escoltar ? I ara, podran algun dia valer més que les armes per al govern d' Israel i per als seus proveïdors ?
Solidaritat amb tots els que estan patint aquesta i totes les MALEÏDES GUERRES.
La BICI, com una missatgera de pau, corrent amunt i avall amb la normalitat que des del teatre ens ofereix NADIA per KABUL , o qualsevol indret d' Afganistan, m' agradaria que un dia o altre pogués ser realitat , per qualsevol indret de GAZA, SIRIA, i...
dimarts, 22 de juliol del 2014
CARLOS CANO, SURT DE LA PRESÓ de Granada
Esperem que CARMEN, no hi entri. I que ningú hi vagi per raons semblants
"Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas."
Miguel Hernàndez, Para la libertad
No olvido los HOSPITALES GAZA
Esperem que CARMEN, no hi entri. I que ningú hi vagi per raons semblants
"Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas."
Miguel Hernàndez, Para la libertad
No olvido los HOSPITALES GAZA
AIDEZ GAZA
AIDEZ MAS MIRÓ de Mont-roig del Camp a Tarragona ?
Sí efectivament estem a la masia que Miró va pintar
Hagués preferit que no ho fos. Al costat vaig trobar:
AIDEZ MAS MIRÓ de Mont-roig del Camp a Tarragona ?
Sí efectivament estem a la masia que Miró va pintar
Hagués preferit que no ho fos. Al costat vaig trobar:
M' agradaria que no us hi trobeu ja. A mi em va sorprendre: Vaig haver de preguntat allà mateix a algú que semblava ben informat si efectivament era el lloc mironià i a qui pertany. Em va contesta que a la família.
Escric una nota per l' Ajuntament de Mont.roig.ës aquesta:
Tinc interès de preguntar
per l’ estat del Mas Miró, especialment de l' entorn immediat, ja que no
fa gaire, finals de primavera, vaig veure que hi havia una
deixadesa als voltants que em va sorprendre, algú allà mateix em va
haver d' informar que efectivament era la Masia del quadre i que la finca
pertany a la família, ,puc fer alguna cosa ? em sembla que un lloc tant significatiu
no pot estar així,em va fer mal. Vaig veure descura i vulnerabilitat en
un lloc que és emblemàtic per la població de Mont-roig i per a tothom.
Com està ara ? De qui depèn ? Puc ajudar
en alguna cosa fins i tot de voluntari ?
.......................
Miró va ajudar quan era necessari. Crec que també ho faria pels que ara estan patint a l' altra banda del nostre mar( el seu famós segell l' imagino blau i vermell com de sang; no ? )
Reitero la pregunta Podem ajudar ara a que un lloc com aquest estigui dignament ? Algú ens ha de contestar.
dilluns, 21 de juliol del 2014
Del Pont del Petroli a GAZA
Des de qualsevol lloc de la nostra costa no puc deixar de pensar ara en l'` altra extrem d' aquesta mar i en el patiment que ens arriba
EL Pont del Petroli el vull veure com de SOLIDARITAT
A l' extrem del pont hi ha una placa d' acer amb un poema de Jordi Sarsanedes
Reprodueixo una part:
Des de qualsevol lloc de la nostra costa no puc deixar de pensar ara en l'` altra extrem d' aquesta mar i en el patiment que ens arriba
EL Pont del Petroli el vull veure com de SOLIDARITAT
A l' extrem del pont hi ha una placa d' acer amb un poema de Jordi Sarsanedes
Reprodueixo una part:
`Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè –així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi"
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè –així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi"
( Dedico aquesta entrada als poetes de Badalona de l`Associació PONT DEL PETROLI POESIA, Intentaré connectar amb ells , les seves publicacions i la voluntat de denúncia de PEP MITA en el seu llibre SENSE PEDALS )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







