VIDIEJOS
POCOS
Y LEJOS
RAÍCES LEJANAS
NOS CREYERON MAS TODO
MEJORES
CIEGOS INTERESADOS
IMPOSIBLES PEORES
LAS FIESTAS
SIETE NOVIAS PARA "DESPRECIABLES" HERMANOS
LAS DEJO SE LO COMEN TODO
EMPRENDEDORES
COMERCIANTES
DIFERENCIAS
ALMÁCERA
CASA DE ANCIANOS
SE IBAN A DORMIR AL PAJAR Y DEJABAN LA CASA A LOS VERANEANTES
CONSTRUCTORES
TRNSFORMADORES DE RIO EN PLAYA DE MONTE
PISCINAS NATURALES BAÑO DE FAVORITAS
IMPRESIONANTE
PIEL FINA
CÁLIDAS AGUAS EN FRÍOS INVIERNOS
CAMINO CID
APARECE EL CAMPEADOR CON JOAQUÍN COSTA
ESCRIBIRÉ A PEREZ REVERTE
LA TRAMPA
APRENDEN DE VERDAD LOS GATOS EN CABEZA AJENA ?
LOS MÁS CÁNDIDOS HAN CAÍDO
LOS MÁS CASOLANS YY
CONFIADOS
NO ERAN ELLOS LOS PELIGROSOS
EL CID Y COLÓN
QUÉ BUEN MMENTO PARA PELEAR EN ESTÁTUAS REIVINDICAR Y PROVOCAR
NO CUESTA NADA
EN CADA ÉPOCO LOS HAY CONSTRUCTORES DE UNAS Y DESTROZA OTRAS
MADRE DE DIOS HIJ DEL MOR HEMOSO
SI ERAN MERCENAS
SOMETIDOS
CONOCEDORES
DOS PERSONAJES IMPORTANTES SOMETIDOS A REYES POR UN SUELDO
MERCENARIOS UNIDOS
REYES PODEROSOS
EN TIEMPOS MALOS PARA LA LAS ESTÁTUAS
NO PARA LO AQUELLO QUE REPRESENTAN
COLONIZACIÓN ? PERICIA CONQUITAR ABROJOS Y DESCUBRIR NUEVOS FINES Y CAMIINOS
CREEN QUE PUEDEN BORRAR MEMORIAS
SI SE CONFORMAN CON LA MÁGEN
IILUSOS
MUTACÁN LE TEMÍA POR SU CONVICCIÓN NO POR SU FUERZA
SI ME ENSEÑAS A DODIAR TODO ESO AL FINAL APRENDERÉ A ODIARTE A TÍ
VALORAS VALORES DOLORES
DOLORES DESVALORO
OTROS VALORES VALORAS
OTROS BUSCA EN QUIEN LOS TIENE
DIISPERSADA LA TRIBU
OTROS ESQUILMADOS LES VENDRÁN
dijous, 30 de juliol del 2020
VICENS VIVES DEJÓ ESCRITO
QUE ÉL ERA UN REMENSA
NI LIBERTO
NI ESCLAVO
NI SIERVO
REDEMPTO ?
TRABAJADOR
HIJO DE TRABAJADORES
TRABAJÓ PARA PAGARSE ESTUDIOS
ESTÁ CLARO ?
AHORA DIME QUÉ ES UN REMENSA ?
UN PAYÉS
UN EMANCIPADO
LIBERADO
PRZYPISANCY
TRADUCTOR
VILLEINS
NO ADSCRITO A LA GLEBA SIERVO DE LA GLEBA PRIVADO DE LIBERTAD ( Y QUE NO PODÍA SER MALTRATADO O CONSIDERADO COM UNA COSA )
EXÁRICO APARCERO
SUJETO A GRAVÁMENES Y VEJACIONES
SUJETO A MALOS USOS
TRABAJOS QUE SE DEBÍAN REALIZAR POR PERTENECER AL PREDIO NO POR SU PERSONA
FEMADA
JOVA
TIRADA
BATUDA
TRAGINA
Exárico es una palabra de origen árabe que significa compañero, socio o aparcero. Se trata del colono que trabaja tierra ajena o pastorea ganados ajenos, partiendo ganancias y gastos con el dueño de la tierra.
RENDATARIO
AMANSATI ABORDATI
RESCATADO
PAGADOR DE RENTOS
SIERVO DE LA
BUNO BETELHEIM LA INTERPRETA LA REDENCIÓN DE HANSEL Y CRETEL COMO PROCESO DE MADURACIÓN
UN REMENSA PUEDE SER UN LIBERTO O ALGUIEN ( CAPESINO ) EN FASE DE CONSEGUIR SU LIBERTAD PAGANDO POR ELLO A QUIEN ES SU DUEÑO (?) SEÑOR ECLASIÁTICO NOBLE NO ES ALGUIEN SUJETO AL SISTEMA DE ESCLAVITUD YA QUE PUEDE EJERCER DERECHOS SUJETOS A UN SISTEMA JURISDICCIONAL DIFERENTE AL DE LA ESCLAVITUD
DERECHO ROMANO DE ESCLAVITUD
REDIMIR
REMENSA
REDEMPTO
PERSONAL
SUGESTIÓN
Los siervos, en cambio, tenían parcelas de terreno, que era esencialmente una forma de «pago» que el señor ofrecía a cambio del trabajo del siervo,151 estos trabajaban a tiempo parcial para los dueños y otra parte de su tiempo para sí mismos y tuvieron oportunidades para acumular riqueza personal que a menudo no existió nunca para el esclavo.152
INTESTIAS
EXORQUIAS si muere sin hijos
CUGUCIAS por adulterio de la mujer del pagés
QUESTIAS
ARCINA
SIERVO DE LA GLEBA
LAS ALMAS MUERTAS DE GOGOL DESPIERTAN EN ESPELUZNANTE INEVITABLE SINCRONÍA DIACRONÍAS DESDE EL RELATO DE VICENS HASTA HOY MISMITO
POSIBLE LECTURA
LA LARGA CADENA DE LA HISTORIA DE LA ESCLAVITUD PUEDE QUE TENGA EN ESTE PERIODO UN IMPRESCINDIBLE E INTERESANTE ESLABÓN
MARIA DE LUNA ESCRIBE AL PAPA BENEDICTO XIII CARTAS ENTRE MAYO Y OCTUBRE DE 1402
FERNANDO V
REMANSAS Y ESCLAVITUD
SITUACIÓN DE LA REMENSA EN PLENA REBELIÓN CON LAS CRÍTICAS DE LOS OPOSITORES DE CIUDAD ESCRIBIENDO EL REY
BRAVO POR VICENS VIVES POR EL DOCUMENTO TRANSCRITO E INTERPRETADO EL CATALÁ DE LA ÉPOCA EN VERSIÓN HOY
ENUNCIA EN "PROYECTO DE CONCORDIA 1485"
CÓMO SE APROXIMA ?
POR LO ESCRITO A ESOS PROTAGONISTAS Y QUE VICENS MANEJA TRANSCRIBE LITERALMENTE YY SI CONVIENE TRADUCE )
DON ENRIQUE INFANTE CON FERNANDO EL CATÓLICO Y SUS HIJOS BASTARDOS
FERNANDO EL CATÓLICO Y MAQUIAVELO
LA FRASE D QU COMUNICNICA A PLA SOBRE EL ENTENSR EL XX A PARTIR DEL XV
Y DEL XXI ?
VAMOS CUESTA PER EL INTENTO PUEDE NO SER VANO
A ESCALA GLOBAL
ALGUEN TRATA DE REESTRUCTURAR EL SISTEMA SOSTENIDO POR CIErrTOS GARANTES HASTA EL MOMENTO
SI ALGUIEN ESCAMPA UN ARMA MORTAL DESTRUCTIVA Y DESESTABILIZADORA ...
LOS REMANSAS HOY QUIENES LA FORMARÍAN SE
EL PODER LOCAL EL PODER REAL GLOBALIZADOR INTEGRADOR
ESTÁ CLARO ?
SI
EL PODER ECONÓMICO MÉDCIS VARIOS CON ASESORES SIBELINOS Y POETAS DE PALABRA ÁGIL
SI NO TUVIERA OTRAS
LAS PALABRAS QUE TÚ ME DAS SERÍAN LAS MÍAS
CON QUÉ
HAY UN FÁRMACO QUE IMPIDE QUE EL VIRUS CREZCA EN EL NEVO MUNDO DESCONOCIDO
QUEDARÁ TODO EN UN SUSTO
ESO ESPERO
CUANDO O MEZCLO TODO
CONFUNDO LA NADA CON LA NADA MÍO
ESCRIVÁ DEFIENDE
LUIS IMAGEN
TWITS DE ROSA D
NO QUISE SABER DE OTRAS PALABRAS OTROS VERSOS OTROS EXPUESTOS LO TIENES Y SI QUIERES L TOMAS EN LA NUBE QUEDA
SI TU PALABRA NO ES LA MÍA DÓNDE QUEDA
PATRIA TOTALITARIAS CONOCIDAS
ORGANIZAR LA RESISTENCIA
PARA CORRERLES A GORRAZOS GANAS
PODEROSO RELATO DE MAQUIAVELO
DESESPERANTE REALIDAD DE AYER
NO OPACA LA DE HOY
EN EL PRINCIPI LA KAO CAMINO DE LA PUDA
SI NO ERAS REMESA QUÉ ERAS ?
ARTESANOS ARTISTAS MÉDCOS LETRADOS REGISTRADORES COMERCIANTES MARINOS ARRIEROS
LA PAYESÍA ERA IMPORTANTE
LA PESTE S XV
DE HISTORIA Y VIDA 21017
l abandono de las tierras repercutió negativamente en la situación de la nobleza rural rentista, que perdió poder adquisitivo. En cambio, elevó por primera vez en la historia a una clase de jornalero libre, asalariado, cuya escasez le llevó a pasar de peón reemplazable a mano de obra cualificada, revalorizada y poco menos que imprescindible. La caída repentina de la población obligó a los empleadores urbanos a competir para conseguir trabajadores, y los campesinos ricos y señores tuvieron que hacer lo mismo por los labradores o los tenentes (campesinos que arrendasen sus tierras para trabajarlas). Como consecuencia, hubo una caída significativa de las rentas y un aumento considerable de los sueldos. Para el economista alemán Wilhelm Abel, aquella “fue la edad de oro del trabajador asalariado”. El desequilibrio entre personas y recursos no utilizados, ya fueran tierras, equipamiento o talleres productivos, convirtió la demanda de mano de obra en constante y elevada en los años siguientes, lo que mejoró la calidad de vida de la gente corriente.
HABIA EPISODIOS DE PESTE EN ZONAS COMO ANDALUCÍA EN EL XV AL TIEMPO QUE DON FERNANDO EL CATÓLICO GUERREABA O PACTABA CON EL REINO DE GRANADA
LA GRAN PESTE DEL XIV TUVO REPERCUSIONES EN EL SIGUIENTE ASI LO HACEN CONSTATAR LOS HISTORIADORES COMO VICENS ELLIOTT
LAS CRISIS SACUDEN
OBLIGAN
POR EJEMPLO A INVERTIR EN EJÉRCITOS Y ARMAMENTO
TRUMP NO ESTÁ LOCO ? OPORTUNO CAMBIO OPORTUNISTA MANIOBRA DE DISTRACIÓN
PESCA OTRAS
CÓMPUTO DE MUERTOS
LA SIMPLICIDAD Y LOCAL DIFERENCIA EN LA LOCAL GUERRA REMENSA CON LA COMPLEJA DESCONOCIDA SITUACIÓN DE PANDEMIA CON EL MUNDO EN UNA MAL LLAMADA GUERRA
REINA MARIA 1422
FERNANDO I DE ANTEQUERA
uUNA VEZ LLEGADO AL COMPROMISO DE 1485 SENTENCIA DE GUADALUPE
LO QUE CAE DE LA NUBE DA ALGO DE ASCO POR TENDENCIOSIDAD OLO DEJO DE INMEDIATO
VICENNS ES UN REFERENTE PARA EL TEMA
ASÍ SE HACE HISTORIA COMO SE HACE CIENCIA
DEBE SER AÚN DIFÍCIL SEGUIR LA ESTELA QUE ICICLEMARCA EL CAMINO QUE ABRIÓ
BICICLE QUEEN MÉRCURI
FERNANDO EL CATÓLICO ROSELLÓN Y LA CERDAÑA
Jaume Vicens Vives cuestiona la afirmación del historiador Joseph Calmette de que el tratado de Perpiñán de 1473 fue un «desquite» de Juan II. «Podríamos utilizar esta palabra si el monarca aragonés hubiera podido rescatar íntegramente su soberanía en los condados», pero el tratado «no fue, en la mente de Luis XI, más que un eventual instrumento de tregua mientras no se despejara el horizonte diplomático del Norte de Francia [ su enfrentamiento con el duque de Borgoña Carlos el Temerario ]. Luego volvería a la carga para realizar sus propósitos pirenaicos». En cuanto a Juan II, Vicens Vives afirma que al aceptar el tratado, «reconocía que no se hallaba en condiciones de restaurar la plenitud de sus derechos en Rosellón y Cerdaña por el único medio que aceptaría su rival: la fuerza. Su aparatosa entrada en Barcelona en octubre de 1473, realizada, según ciertas versiones, en el carro triunfal de los héroes, no correspondía a una victoria que no se había producido»
Juan II, falto de recursos no pudo recuperar los condados de Rosellón y Cerdaña. Tuvo que ser su hijo Fernando II el Católico el que lo consiguiera mucho tiempo después, mediante el Tratado de Barcelona de 1493.4
...
PERPIÑAN 1493
.--TRABAJO DE FILÓLOGA AL RECOPILAR LAS PALABRAS DE LOS TEXTOS DE LA ÉPOCA
YE LLO LLEVA A LAO CONCIDO EL TERCIO EL QUINTO COMO SERVIDUMBRE O MEJOR PACTO ANCESTRAL
NO ME QUEDA CLARO EL PASO DE LA REMENSA A LA PROPIEDAD
SIERVO DE LA GLEBA
REMENSA
UNA SEGUNDA LECTURA SUPONE UNA ATENCIÓN MENOS DISPERSA Y POR CONTRA CENTRAR EN SENTIDOS Y AUMENTA EL VALOR DE LA OBRA
JAUME VICENS VIVES
MOZÁRABES
GREMIOS
JUDÍOS
COMERCIO DE ESCLAVOS
BURGUESES
MARINEROS
MALAS FEMBRRAS
JUGLARES
FARSANTES
TABERNEROS
SOLDADESCA
MONJES
CURAS
MONJAS
QUIÉN DEJAS ?
TENDEROS
ESCRIBIENTES
ABOGADOS
MAESTROS
SERÍAN JORNALEROS VENIDOS DEFUERA PERA FAENAS TEMPORALES
EL TODO EMPEQUEÑECE RELATIVIZA LA PARTE
PREGUNTAS SIN RESPUESTA PARA MÁS ADELANTE
Y ELLOS QUÉ SON ?
QUE ÉL ERA UN REMENSA
NI LIBERTO
NI ESCLAVO
NI SIERVO
REDEMPTO ?
TRABAJADOR
HIJO DE TRABAJADORES
TRABAJÓ PARA PAGARSE ESTUDIOS
ESTÁ CLARO ?
AHORA DIME QUÉ ES UN REMENSA ?
UN PAYÉS
UN EMANCIPADO
LIBERADO
PRZYPISANCY
TRADUCTOR
VILLEINS
NO ADSCRITO A LA GLEBA SIERVO DE LA GLEBA PRIVADO DE LIBERTAD ( Y QUE NO PODÍA SER MALTRATADO O CONSIDERADO COM UNA COSA )
EXÁRICO APARCERO
SUJETO A GRAVÁMENES Y VEJACIONES
SUJETO A MALOS USOS
TRABAJOS QUE SE DEBÍAN REALIZAR POR PERTENECER AL PREDIO NO POR SU PERSONA
FEMADA
JOVA
TIRADA
BATUDA
TRAGINA
Exárico es una palabra de origen árabe que significa compañero, socio o aparcero. Se trata del colono que trabaja tierra ajena o pastorea ganados ajenos, partiendo ganancias y gastos con el dueño de la tierra.
RENDATARIO
AMANSATI ABORDATI
RESCATADO
PAGADOR DE RENTOS
SIERVO DE LA
BUNO BETELHEIM LA INTERPRETA LA REDENCIÓN DE HANSEL Y CRETEL COMO PROCESO DE MADURACIÓN
UN REMENSA PUEDE SER UN LIBERTO O ALGUIEN ( CAPESINO ) EN FASE DE CONSEGUIR SU LIBERTAD PAGANDO POR ELLO A QUIEN ES SU DUEÑO (?) SEÑOR ECLASIÁTICO NOBLE NO ES ALGUIEN SUJETO AL SISTEMA DE ESCLAVITUD YA QUE PUEDE EJERCER DERECHOS SUJETOS A UN SISTEMA JURISDICCIONAL DIFERENTE AL DE LA ESCLAVITUD
DERECHO ROMANO DE ESCLAVITUD
REDIMIR
REMENSA
REDEMPTO
PERSONAL
SUGESTIÓN
Los siervos, en cambio, tenían parcelas de terreno, que era esencialmente una forma de «pago» que el señor ofrecía a cambio del trabajo del siervo,151 estos trabajaban a tiempo parcial para los dueños y otra parte de su tiempo para sí mismos y tuvieron oportunidades para acumular riqueza personal que a menudo no existió nunca para el esclavo.152
INTESTIAS
EXORQUIAS si muere sin hijos
CUGUCIAS por adulterio de la mujer del pagés
QUESTIAS
ARCINA
SIERVO DE LA GLEBA
El cambio, digamos el paso intermedio entre el esclavo y el hombre libre fue el de “los siervos de la gleba”.
Pero no todos fueron males en la servidumbre de la gleba, pues, por condescendencia de los señores, por abandono de éstos o por otras causas, los siervos pasaron en ocasiones a censatarios, y de aquí dieron el salto definitivo en su emancipación, al transformarse en propietarios de la tierra. La extinción de la servidumbre personal se producía por concesión del señor o por pacto, que atenuaba en grado mayor o menor el estado de siervo. Socialmente, la desaparición de esta servidumbre territorial comienza en España dos centurias antes que en Francia, y no termina en realidad hasta que Rusia, en 1861, declaró la emancipación de la servidumbre. Explico todo esto a raíz de la conversación que hace unos días tuve con un amigo. Me dijo: <<nada ha cambiado, solo la forma de manejarnos>>. Hablábamos de las actuales “clases” sociales: los poderosos –los amos o señores-, una clase media venida a menos y el resto de la población, los esclavos. Salvando pues las distancias, y de una forma u otra, siguen –o seguimos- existiendo en nuestros días, y así será siempre, los siervos de la gleba. Es decir, la servidumbre.
LAS ALMAS MUERTAS DE GOGOL DESPIERTAN EN ESPELUZNANTE INEVITABLE SINCRONÍA DIACRONÍAS DESDE EL RELATO DE VICENS HASTA HOY MISMITO
POSIBLE LECTURA
LA LARGA CADENA DE LA HISTORIA DE LA ESCLAVITUD PUEDE QUE TENGA EN ESTE PERIODO UN IMPRESCINDIBLE E INTERESANTE ESLABÓN
MARIA DE LUNA ESCRIBE AL PAPA BENEDICTO XIII CARTAS ENTRE MAYO Y OCTUBRE DE 1402
FERNANDO V
REMANSAS Y ESCLAVITUD
SITUACIÓN DE LA REMENSA EN PLENA REBELIÓN CON LAS CRÍTICAS DE LOS OPOSITORES DE CIUDAD ESCRIBIENDO EL REY
BRAVO POR VICENS VIVES POR EL DOCUMENTO TRANSCRITO E INTERPRETADO EL CATALÁ DE LA ÉPOCA EN VERSIÓN HOY
...METEN FAMES VANES E TALS QUE A NOSALTRES NO SEMBLA DEGAM SCRIURE, CAR NO SON QUE CREURE SE DEGEN.IMPORTA LA DIMENSIÓN PSICOLÓGICA QUE EL AUTOR PRETENDE DAR AL CONFLICTO REMENSA PARA ENTENDERLO
ENUNCIA EN "PROYECTO DE CONCORDIA 1485"
ES APROXIMÁNDONOS A LA COMPLEJIDAD DE ESTE MOMENTO Y A LA PSICOLOGÍA DE SUS VARIOS PROTAGONISTAS, QUE PODEMOS ENTENDER EL SENTIDO QUE DABA DON FERNANDO ...P184
CÓMO SE APROXIMA ?
POR LO ESCRITO A ESOS PROTAGONISTAS Y QUE VICENS MANEJA TRANSCRIBE LITERALMENTE YY SI CONVIENE TRADUCE )
DON ENRIQUE INFANTE CON FERNANDO EL CATÓLICO Y SUS HIJOS BASTARDOS
FERNANDO EL CATÓLICO Y MAQUIAVELO
Enrique de Aragón y Pimentel, conocido como el Infante Fortuna (Calatayud, 25 de julio de 1445 - Castellón de Ampurias, 1522), conde de Ampurias (1458-1522) y Señor de Segorbe (1458-1469), más tarde duque de Segorbe (1469-1489). Lugarteniente General de Cataluña entre 1479 y 1493.SE CONFIRMA CONFORME AVANZA LA CRÓNCA EN LA FORMA DE HACER HISTORIA
Enrique fue hijo póstumo del infante Enrique de Aragón y su segunda esposa, Beatriz Pimentel, hija del Rodrigo Alonso Pimentel, II conde de Benavente y de Leonor Enríquez, hija de Alfonso
Enríquez.1
Cuando su primo Fernando II de Aragón fue proclamado rey, Enrique fue nombrado lugarteniente de Cataluña y, a diferencia de como había sucedido hasta aquel entonces, el cargo fue institucionalizado, dejando de ser un cargo para cuando el monarca abandonaba el Principado de Cataluña y pasando a ser un cargo permanente, con independencia de la localización del monarca.
OK !
LA FRASE D QU COMUNICNICA A PLA SOBRE EL ENTENSR EL XX A PARTIR DEL XV
Y DEL XXI ?
VAMOS CUESTA PER EL INTENTO PUEDE NO SER VANO
A ESCALA GLOBAL
ALGUEN TRATA DE REESTRUCTURAR EL SISTEMA SOSTENIDO POR CIErrTOS GARANTES HASTA EL MOMENTO
SI ALGUIEN ESCAMPA UN ARMA MORTAL DESTRUCTIVA Y DESESTABILIZADORA ...
LOS REMANSAS HOY QUIENES LA FORMARÍAN SE
EL PODER LOCAL EL PODER REAL GLOBALIZADOR INTEGRADOR
ESTÁ CLARO ?
SI
EL PODER ECONÓMICO MÉDCIS VARIOS CON ASESORES SIBELINOS Y POETAS DE PALABRA ÁGIL
SI NO TUVIERA OTRAS
LAS PALABRAS QUE TÚ ME DAS SERÍAN LAS MÍAS
CON QUÉ
HAY UN FÁRMACO QUE IMPIDE QUE EL VIRUS CREZCA EN EL NEVO MUNDO DESCONOCIDO
QUEDARÁ TODO EN UN SUSTO
ESO ESPERO
CUANDO O MEZCLO TODO
CONFUNDO LA NADA CON LA NADA MÍO
ESCRIVÁ DEFIENDE
LUIS IMAGEN
TWITS DE ROSA D
NO QUISE SABER DE OTRAS PALABRAS OTROS VERSOS OTROS EXPUESTOS LO TIENES Y SI QUIERES L TOMAS EN LA NUBE QUEDA
SI TU PALABRA NO ES LA MÍA DÓNDE QUEDA
PATRIA TOTALITARIAS CONOCIDAS
ORGANIZAR LA RESISTENCIA
PARA CORRERLES A GORRAZOS GANAS
PODEROSO RELATO DE MAQUIAVELO
DESESPERANTE REALIDAD DE AYER
NO OPACA LA DE HOY
EN EL PRINCIPI LA KAO CAMINO DE LA PUDA
SI NO ERAS REMESA QUÉ ERAS ?
ARTESANOS ARTISTAS MÉDCOS LETRADOS REGISTRADORES COMERCIANTES MARINOS ARRIEROS
LA PAYESÍA ERA IMPORTANTE
LA PESTE S XV
DE HISTORIA Y VIDA 21017
l abandono de las tierras repercutió negativamente en la situación de la nobleza rural rentista, que perdió poder adquisitivo. En cambio, elevó por primera vez en la historia a una clase de jornalero libre, asalariado, cuya escasez le llevó a pasar de peón reemplazable a mano de obra cualificada, revalorizada y poco menos que imprescindible. La caída repentina de la población obligó a los empleadores urbanos a competir para conseguir trabajadores, y los campesinos ricos y señores tuvieron que hacer lo mismo por los labradores o los tenentes (campesinos que arrendasen sus tierras para trabajarlas). Como consecuencia, hubo una caída significativa de las rentas y un aumento considerable de los sueldos. Para el economista alemán Wilhelm Abel, aquella “fue la edad de oro del trabajador asalariado”. El desequilibrio entre personas y recursos no utilizados, ya fueran tierras, equipamiento o talleres productivos, convirtió la demanda de mano de obra en constante y elevada en los años siguientes, lo que mejoró la calidad de vida de la gente corriente.
HABIA EPISODIOS DE PESTE EN ZONAS COMO ANDALUCÍA EN EL XV AL TIEMPO QUE DON FERNANDO EL CATÓLICO GUERREABA O PACTABA CON EL REINO DE GRANADA
LA GRAN PESTE DEL XIV TUVO REPERCUSIONES EN EL SIGUIENTE ASI LO HACEN CONSTATAR LOS HISTORIADORES COMO VICENS ELLIOTT
LAS CRISIS SACUDEN
OBLIGAN
POR EJEMPLO A INVERTIR EN EJÉRCITOS Y ARMAMENTO
TRUMP NO ESTÁ LOCO ? OPORTUNO CAMBIO OPORTUNISTA MANIOBRA DE DISTRACIÓN
PESCA OTRAS
CÓMPUTO DE MUERTOS
LA SIMPLICIDAD Y LOCAL DIFERENCIA EN LA LOCAL GUERRA REMENSA CON LA COMPLEJA DESCONOCIDA SITUACIÓN DE PANDEMIA CON EL MUNDO EN UNA MAL LLAMADA GUERRA
REINA MARIA 1422
FERNANDO I DE ANTEQUERA
uUNA VEZ LLEGADO AL COMPROMISO DE 1485 SENTENCIA DE GUADALUPE
LO QUE CAE DE LA NUBE DA ALGO DE ASCO POR TENDENCIOSIDAD OLO DEJO DE INMEDIATO
VICENNS ES UN REFERENTE PARA EL TEMA
ASÍ SE HACE HISTORIA COMO SE HACE CIENCIA
DEBE SER AÚN DIFÍCIL SEGUIR LA ESTELA QUE ICICLEMARCA EL CAMINO QUE ABRIÓ
BICICLE QUEEN MÉRCURI
FERNANDO EL CATÓLICO ROSELLÓN Y LA CERDAÑA
Jaume Vicens Vives cuestiona la afirmación del historiador Joseph Calmette de que el tratado de Perpiñán de 1473 fue un «desquite» de Juan II. «Podríamos utilizar esta palabra si el monarca aragonés hubiera podido rescatar íntegramente su soberanía en los condados», pero el tratado «no fue, en la mente de Luis XI, más que un eventual instrumento de tregua mientras no se despejara el horizonte diplomático del Norte de Francia [ su enfrentamiento con el duque de Borgoña Carlos el Temerario ]. Luego volvería a la carga para realizar sus propósitos pirenaicos». En cuanto a Juan II, Vicens Vives afirma que al aceptar el tratado, «reconocía que no se hallaba en condiciones de restaurar la plenitud de sus derechos en Rosellón y Cerdaña por el único medio que aceptaría su rival: la fuerza. Su aparatosa entrada en Barcelona en octubre de 1473, realizada, según ciertas versiones, en el carro triunfal de los héroes, no correspondía a una victoria que no se había producido»
Juan II, falto de recursos no pudo recuperar los condados de Rosellón y Cerdaña. Tuvo que ser su hijo Fernando II el Católico el que lo consiguiera mucho tiempo después, mediante el Tratado de Barcelona de 1493.4
...
PERPIÑAN 1493
.--TRABAJO DE FILÓLOGA AL RECOPILAR LAS PALABRAS DE LOS TEXTOS DE LA ÉPOCA
YE LLO LLEVA A LAO CONCIDO EL TERCIO EL QUINTO COMO SERVIDUMBRE O MEJOR PACTO ANCESTRAL
NO ME QUEDA CLARO EL PASO DE LA REMENSA A LA PROPIEDAD
SIERVO DE LA GLEBA
REMENSA
UNA SEGUNDA LECTURA SUPONE UNA ATENCIÓN MENOS DISPERSA Y POR CONTRA CENTRAR EN SENTIDOS Y AUMENTA EL VALOR DE LA OBRA
JAUME VICENS VIVES
MOZÁRABES
GREMIOS
JUDÍOS
COMERCIO DE ESCLAVOS
BURGUESES
MARINEROS
MALAS FEMBRRAS
JUGLARES
FARSANTES
TABERNEROS
SOLDADESCA
MONJES
CURAS
MONJAS
QUIÉN DEJAS ?
TENDEROS
ESCRIBIENTES
ABOGADOS
MAESTROS
SERÍAN JORNALEROS VENIDOS DEFUERA PERA FAENAS TEMPORALES
EL TODO EMPEQUEÑECE RELATIVIZA LA PARTE
PREGUNTAS SIN RESPUESTA PARA MÁS ADELANTE
Y ELLOS QUÉ SON ?
dilluns, 20 de juliol del 2020
PUES SÍ, LO HE DISFRUTADO MUCHÍSIMO
UN REGALO DE MI MUJER
ME GUSTO LA IMAGEN DEL DÍA, COMENTARIO EN COPE DE LUIS DEL VAL A PROPÓSITO DEL PREMIO RECIBIDO EN ABC (?)INICIÉ LA LECTURA DE SIDI PENSANDO QUE SERÍA COSA PARA EL LARGO VERANO Y...
QUÉ PENA SÓLO DOS DIAS
QUIERO MÁS
MARSÉ EN EL CORAZÓN
MUY DOLIDO HOY
UN REFERENTE
ALGO TENGO DE TI AQUÍ
PARA RECORDAR
Y AQUEL DÍA EN LA ÓPTICA DE L A RAMBLA CATALUÑA ,
ERAS TÚ ?
MARSÉ EN EL CORAZÓN
MUY DOLIDO HOY
UN REFERENTE
ALGO TENGO DE TI AQUÍ
PARA RECORDAR
Y AQUEL DÍA EN LA ÓPTICA DE L A RAMBLA CATALUÑA ,
ERAS TÚ ?
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta JOAN MARSÉ. Ordena per data Mostra totes les entrades
dimarts, 9 de setembre de 2014
JUAN MARSÉ, JOIER
¿Quién ha sido el destrozón - destraler- de la costa o del paisaje interior ? El Pijoaparte visitante ocasional, seguro que no fue ¿El arquitecto constructor de edificios ostentosamente ruinosos ?
En una recent ruta descobreixo la GRAN BAIXADA de Vallvidrera a SANT JUST, pel Coll de (?) La casualitat, si es que existeix, fa que em quedi tancat al primer vagó del tren de Barcelona a Terrassa. Viatjo amb la intenció de circuitar per Collserola i anar - GRAN BAIXA- fins Molins. Les portes del vagó en què viatgem no s' obren. Hi ha un avís, però no me l' acabo de creure, com és possible ? Pues sí.: l' estació BAIXADOR DEL PEU DEL FUNICULAR, no dóna més de si, queda curta per convoys tan llargs. Per no molestar als passatgers, nombrosos, em quedo on soc.
Atenció ciclistes que no us agafi desprevinguts. El funi és un instrument ideal per pujar força amunt i fer el Cami de les Aigues , la baixada fins al' Hospitalet, des de Sant Pere Màrtir o... infinites possibilitats, Collserola dóna molt de si. Sort que un ciclista plegable, present en el mateix vagó, on hem d' estar amb les bicis, m' orienta i aconsella. Baixo a Vallvidrera Baixador. No torno enrera. Surto de l' estació i pregunto per la carretera de Molins. Una parella reciclant als contenidors, per tant informadors, se suposa fiables, m' anuncien la molta pujada fins trobar la cruilla, i afirmen que és el millor camí per anar a Molins. . Segueixo amunt. passo per carrers amb noms de bolet: Carrer FREDOLIC, CAMA-SEC, TORRENT DEL ROVELLÓ,PEBRÀS, que, juntament amb el Carrer DE LA FONT DELS PINS, I DE LA REINETA i altres, dona sensació de bosc total. NO. És una urbanització total,. esparramada por ese monte de Dios, més que com un laberint, que també, com un budell recargolat,interminable d' asfalt.
Aviat entro en l´atra civilització, la dels dels senders i camins senyalats. Maco . En arribar a la cruïlla de la carretera pregunto a dues persones que no semblen gens pijos. , tampoc xarnegos disfressats.Semblaven autèntics.M' informen de les condicions de la carretera fins a Molins i de com puc anar també a Sant Just, la gent és tan maca, amb tantes ganes de servir al foraster, desvalgut,, no vaig de ciclista a l' ús.
Segueixo la carretera, però quan arribo al trencall que indica SANT JUST, deixo Molins per un altre dia. Com excusa penso jo que Sant Just Desvern vincula molt clarament com territori poètic.I no és tan lluny. És el que penso. tiro avall. Agradable GRAN BAIXADA DE CATALUNYA !
A. la cruïlla de la N II paro.
Les moles enlairades, com la xemeneia de la cimentera conservada i reciclada en observatori del Baix i amb restaurant, o com el CAVALL BERNAT punxant descaradament el cel, encara m' im pressionen.
Faig la foto de l' emblemàtic edifici. El més de la zona. L' entorn està molt arregladet,
No sóc conscient al moment de l´alta densitat que aquest edifici que pot tenir com paisatge escrit a més de seu evident de paisatge arquitectònic i de remodelació.
Vist així és l' habitacle ideal per un AMANTE BILINGÜE, i essencialment transformista. Podia haver trobat JUAN MARSÉ un altre lloc més idoni ?
La penetrant descripció que fa Marsé no deixa de ser subjectivament parcial si es refereix només a l' edifici, evidentment:
"... maltrecha fortaleza de formas cambiantes , roja , misteriosa y sideral com un crustáceo gigantesco bañado por la luna. "
Igualment passa amb la descripció del seu estat físic amb la particularitat que realment el que diu va passar de veritat i va ser molt polèmic:
" Abajo , en torno al edificio, las losetas desprendidas del revestimiento se estrellaban contra el suelo a intervalos regulares , produciendo un leve chasquido en las simas de la noche, casi un gemido.
"...camaleónico edificio que albergó tantas ilusiones en los años setenta, fue a su vez un sueño. un habitáculo concebido para la pareja antiburguesa y no conformista que Norma habia imaginado representar ante sus amistades , un edificio, según su creador , erigido para propiciar otras formas de vida y de relación ... para exaltar la libertad del individuo y la convivència en comunicdad ...
Todo se habia ido al traste , y Marés aún se preguntaba por qué oyendo caer las losetas en las tinieblas del exterior "
La presència de l edifici és constant al llarg de tot el relat
"¿ Què ha sido eso ? dijo Faneca.
- Losetas que se desprenden de la fachada. Este edificio se cae como mi vida . pero no importa, porque estoy teniendo un sueño, y las losetas que se caen en los sueños no hacen daño a nadie..."
"...esas losetas del revestimiento que caen en la noche se desprenden de mi cerebro, se dijo, esas redes de ahí abajo e esperan a mí..."
Els problemes dels arquitectes com el d' aquest edifici són d' actualitat, siguin "losetas" o peces de trencadís, etc alguna cosa sempre els està caient... serà cosa del temps que està caient quasi tot allò per massa, per massa feble, per insuportable ?
Novel·la escrita el 1990, No ha perdut el to. El tema de EL PEZ DE ORO , les escenes amb la nena que està oblidant els colors, a qui el protagonista li explica les pel·lícules no crec que mai puguin caure per mes temps que passi. Coses de l' arquitectura de ficció: petites i grans joies que sempre podem gaudir
L' edifici continua en peu. Com en el cas de BELLÍSSIM d' Espinàs el temps ha passat i la vida continua. Bé, sospitosament una malla cobreix una part... conec gent que l' està habitant. Estan prou bé. De la salut de l' edifici no sé res. Preguntaré.
Sant Just en la cruilla que li diuen ELS TRES SANTOS,passant amb EL GUIXAIRE, bus del moment cap a Barcelona, el recordo com un poble desgraciat perquè vèiem les taulades brutes de la pols de la fàbrica de la factoria del ciment allà mateix. No era un poble sa. En aquells temps no hi havia manies d' omplir els pulmons de la gent i les seves teulades i terrats amb essencies polsoses i contaminants a més d' enriquir les orelles amb un soroll maquinal i apocalíptic. Ara tampoc. Vegeu sinó SANT VICENS DELS HORTS, ALCANAR ,GARRAF LA CREU D' OLORDA (Afortunats els de Sant Feliu , els queda prou lluny ) per parlar només de ciment eres...
Sant Just, a partir de la remodelació i transformació, s' ha fet fi , residencial, d' una alçada notable ,i car lògicament , no? Crec que per ell mateix s' esdevé un símbol. L´edifici, la xemeneia, el taller, etc, son només com un senyal, post industrial,evidentment. Com aquells estables i porcateres de les vivendes dels pobles que ara s' han re inventat en magnifiques dependències de cases rurals o simplement cases dels nous amos de la ruralitat. o del nou capital especulador i en aparença més net.
Com JOSEP MARIA ESPINÀS,caminant JUAN MARSÉ, amb las coses que troba al camí i al JO,, són constructors en un territori que no és el que se´ns presenta a vista real.
Bici, què fas aquí ?
"Obre els teus braços - PEDALS - al buit
i espera la collita"
Els versos vindran no saps d' on
Abans no arribin a la boca,
el cor ja te´ls recita "
Aquest versos de JOANA RASPALL són com losetas que espero triguin molt a caure del meu edifici.

A JOANA RASPALL de Sant Feliu, segur que també li agradava aquest jardí de nens envoltat de rosers al bell mig de la seva ciutat: Un poble,Sant felu, final i principi no de tot , com diu ESTELLÉS, només d' etapa per a la meva juganera bici
Construir agradables espais és cosa d' arquitectes , també de poetes. Un arquitecte bo ha de ser poeta , un poeta sempre és arquitecte.
Joana Raspall ha viscut a Sant Feliu cent anys. JOAN MARGARIT, arquitecte està a Sant Just.
ESTELLÉs, forner , cou en la memòria...
JOAN MARSÉ, JOIER.Algú en dubte ?
i DE MONTSERRAT ABELLÒ, mira que ens queda ... que ens queda, ? joies, edificis, un cor,..
...
¿Quién ha sido el destrozón - destraler- de la costa o del paisaje interior ? El Pijoaparte visitante ocasional, seguro que no fue ¿El arquitecto constructor de edificios ostentosamente ruinosos ?
En una recent ruta descobreixo la GRAN BAIXADA de Vallvidrera a SANT JUST, pel Coll de (?) La casualitat, si es que existeix, fa que em quedi tancat al primer vagó del tren de Barcelona a Terrassa. Viatjo amb la intenció de circuitar per Collserola i anar - GRAN BAIXA- fins Molins. Les portes del vagó en què viatgem no s' obren. Hi ha un avís, però no me l' acabo de creure, com és possible ? Pues sí.: l' estació BAIXADOR DEL PEU DEL FUNICULAR, no dóna més de si, queda curta per convoys tan llargs. Per no molestar als passatgers, nombrosos, em quedo on soc.
Atenció ciclistes que no us agafi desprevinguts. El funi és un instrument ideal per pujar força amunt i fer el Cami de les Aigues , la baixada fins al' Hospitalet, des de Sant Pere Màrtir o... infinites possibilitats, Collserola dóna molt de si. Sort que un ciclista plegable, present en el mateix vagó, on hem d' estar amb les bicis, m' orienta i aconsella. Baixo a Vallvidrera Baixador. No torno enrera. Surto de l' estació i pregunto per la carretera de Molins. Una parella reciclant als contenidors, per tant informadors, se suposa fiables, m' anuncien la molta pujada fins trobar la cruilla, i afirmen que és el millor camí per anar a Molins. . Segueixo amunt. passo per carrers amb noms de bolet: Carrer FREDOLIC, CAMA-SEC, TORRENT DEL ROVELLÓ,PEBRÀS, que, juntament amb el Carrer DE LA FONT DELS PINS, I DE LA REINETA i altres, dona sensació de bosc total. NO. És una urbanització total,. esparramada por ese monte de Dios, més que com un laberint, que també, com un budell recargolat,interminable d' asfalt.
Aviat entro en l´atra civilització, la dels dels senders i camins senyalats. Maco . En arribar a la cruïlla de la carretera pregunto a dues persones que no semblen gens pijos. , tampoc xarnegos disfressats.Semblaven autèntics.M' informen de les condicions de la carretera fins a Molins i de com puc anar també a Sant Just, la gent és tan maca, amb tantes ganes de servir al foraster, desvalgut,, no vaig de ciclista a l' ús.
Segueixo la carretera, però quan arribo al trencall que indica SANT JUST, deixo Molins per un altre dia. Com excusa penso jo que Sant Just Desvern vincula molt clarament com territori poètic.I no és tan lluny. És el que penso. tiro avall. Agradable GRAN BAIXADA DE CATALUNYA !
A. la cruïlla de la N II paro.
Les moles enlairades, com la xemeneia de la cimentera conservada i reciclada en observatori del Baix i amb restaurant, o com el CAVALL BERNAT punxant descaradament el cel, encara m' im pressionen.
Faig la foto de l' emblemàtic edifici. El més de la zona. L' entorn està molt arregladet,
No sóc conscient al moment de l´alta densitat que aquest edifici que pot tenir com paisatge escrit a més de seu evident de paisatge arquitectònic i de remodelació.
Vist així és l' habitacle ideal per un AMANTE BILINGÜE, i essencialment transformista. Podia haver trobat JUAN MARSÉ un altre lloc més idoni ?
La penetrant descripció que fa Marsé no deixa de ser subjectivament parcial si es refereix només a l' edifici, evidentment:
"... maltrecha fortaleza de formas cambiantes , roja , misteriosa y sideral com un crustáceo gigantesco bañado por la luna. "
Igualment passa amb la descripció del seu estat físic amb la particularitat que realment el que diu va passar de veritat i va ser molt polèmic:
" Abajo , en torno al edificio, las losetas desprendidas del revestimiento se estrellaban contra el suelo a intervalos regulares , produciendo un leve chasquido en las simas de la noche, casi un gemido.
"...camaleónico edificio que albergó tantas ilusiones en los años setenta, fue a su vez un sueño. un habitáculo concebido para la pareja antiburguesa y no conformista que Norma habia imaginado representar ante sus amistades , un edificio, según su creador , erigido para propiciar otras formas de vida y de relación ... para exaltar la libertad del individuo y la convivència en comunicdad ...
Todo se habia ido al traste , y Marés aún se preguntaba por qué oyendo caer las losetas en las tinieblas del exterior "
La presència de l edifici és constant al llarg de tot el relat
"¿ Què ha sido eso ? dijo Faneca.
- Losetas que se desprenden de la fachada. Este edificio se cae como mi vida . pero no importa, porque estoy teniendo un sueño, y las losetas que se caen en los sueños no hacen daño a nadie..."
"...esas losetas del revestimiento que caen en la noche se desprenden de mi cerebro, se dijo, esas redes de ahí abajo e esperan a mí..."
Els problemes dels arquitectes com el d' aquest edifici són d' actualitat, siguin "losetas" o peces de trencadís, etc alguna cosa sempre els està caient... serà cosa del temps que està caient quasi tot allò per massa, per massa feble, per insuportable ?
Novel·la escrita el 1990, No ha perdut el to. El tema de EL PEZ DE ORO , les escenes amb la nena que està oblidant els colors, a qui el protagonista li explica les pel·lícules no crec que mai puguin caure per mes temps que passi. Coses de l' arquitectura de ficció: petites i grans joies que sempre podem gaudir
L' edifici continua en peu. Com en el cas de BELLÍSSIM d' Espinàs el temps ha passat i la vida continua. Bé, sospitosament una malla cobreix una part... conec gent que l' està habitant. Estan prou bé. De la salut de l' edifici no sé res. Preguntaré.
Sant Just en la cruilla que li diuen ELS TRES SANTOS,passant amb EL GUIXAIRE, bus del moment cap a Barcelona, el recordo com un poble desgraciat perquè vèiem les taulades brutes de la pols de la fàbrica de la factoria del ciment allà mateix. No era un poble sa. En aquells temps no hi havia manies d' omplir els pulmons de la gent i les seves teulades i terrats amb essencies polsoses i contaminants a més d' enriquir les orelles amb un soroll maquinal i apocalíptic. Ara tampoc. Vegeu sinó SANT VICENS DELS HORTS, ALCANAR ,GARRAF LA CREU D' OLORDA (Afortunats els de Sant Feliu , els queda prou lluny ) per parlar només de ciment eres...
Sant Just, a partir de la remodelació i transformació, s' ha fet fi , residencial, d' una alçada notable ,i car lògicament , no? Crec que per ell mateix s' esdevé un símbol. L´edifici, la xemeneia, el taller, etc, son només com un senyal, post industrial,evidentment. Com aquells estables i porcateres de les vivendes dels pobles que ara s' han re inventat en magnifiques dependències de cases rurals o simplement cases dels nous amos de la ruralitat. o del nou capital especulador i en aparença més net.
Com JOSEP MARIA ESPINÀS,caminant JUAN MARSÉ, amb las coses que troba al camí i al JO,, són constructors en un territori que no és el que se´ns presenta a vista real.
Bici, què fas aquí ?
"Obre els teus braços - PEDALS - al buit
i espera la collita"
Els versos vindran no saps d' on
Abans no arribin a la boca,
el cor ja te´ls recita "
Aquest versos de JOANA RASPALL són com losetas que espero triguin molt a caure del meu edifici.

A JOANA RASPALL de Sant Feliu, segur que també li agradava aquest jardí de nens envoltat de rosers al bell mig de la seva ciutat: Un poble,Sant felu, final i principi no de tot , com diu ESTELLÉS, només d' etapa per a la meva juganera bici
Construir agradables espais és cosa d' arquitectes , també de poetes. Un arquitecte bo ha de ser poeta , un poeta sempre és arquitecte.
Joana Raspall ha viscut a Sant Feliu cent anys. JOAN MARGARIT, arquitecte està a Sant Just.
ESTELLÉs, forner , cou en la memòria...
JOAN MARSÉ, JOIER.Algú en dubte ?
i DE MONTSERRAT ABELLÒ, mira que ens queda ... que ens queda, ? joies, edificis, un cor,..
...
dilluns, 1 de setembre de 2014
U
Bien por el INTERMEDIO ! En el dia U, no se olvidan de GAZA. U de setembre, el curs comença...
Sota el pont, el Llobregat continua i el camí... fins a la Puda,sempre a punt.
Gran baixada de Catalunya
És inevitable projectar des de l' imaginari , tot passant per aquestes
baixadotes i davant l' espectacular indret amb profunds precipicis a
banda i banda , l' ombra d' aquella irònica tràgèdia- afortunadament
només literària - que JOAN MARSÉ va imaginar a EL AMANTE BILINGÜE
per acabar amb els pares de... mentre contemplaven la Santa Muntanya
amb el cotxe DESFRENAT. Com em puc lliurar d' una imatge així tan ben
clivellada en paret pròpia? Em passa a mi sol ? Pot ser la manera és
passar , a pesar del perill,sense ventura tot tenint ells ulls i els
sentits ben oberts. I els frens de la bici ben segurs i revisats. Ai!
Ui!
Fins el Pont GÒTIC DE MONISTROL
Sota el pont, el Llobregat continua i el camí... fins a la Puda,sempre a punt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
CONTESTACIÓN A FÉLIX
CONTESTA DE INMEDIATO AGRADECIDO
DOS BLANQUITOS
TIERNOS
ESPABILADOS
CONTESTACIÓN A FÉLIX
CONTESTA DE INMEDIATO AGRADECIDO
DOS BLANQUITOS
TIERNOS
ESPABILADOS
MUTAMÁN
DICHOS tUYOS PODRÍAN MUY BIEN ILUSTRAR TU IGNORADO POR MUCHOS TIEMPO Y DE PASO SEGURAMENTE LARGAR LUZ AL QUE VIVIMOS
ARTURO
POR FAVOR AYUDA
VE POR JUAN
DICES
FEUDAL
VUELTA ATRÁS
DERIVA INTERESADA
HISTORIA DE LOS REINOS DE TAIFA
TU DEBILIDAD ES MI FUERZA
OBVIO QUE LO PUDO DECIR
LUEGO TE DIVIDO
NO PORÍA PONER EN PALABRS HUMANAS LO EXPERIMENTADO CON ANIMALICOS HOY
MEJOR NO ESCRIBAS NADA
GUARDA
ELLOS NO HABLAN
PERO EL COMPORTAMIENTO NO CALLA
BITÁCORA DEL VIAJE
LA NUEVA EDAD MEDIA
ANSIA DE ESTADO
PÉRDIDA DE FRONTERA
DEBILIDAD ARMADA
CALABOZO PARA EL INFRACTOR
ESPERA Y VERÁ QUÉ IMÁGENES TENGO
SR MUTAMÁN
NO ME LIBRES DE MATONES
NO MATARÁN EL TODO MORÍAMOS TODOS EL MAL TE QUIERE VIVO PARA SEGUIR
EO ESO DIJERON
LUIS NO TE OIGO
NO PACTO CON SIDI
ES QUE EL CONDE ES UN PRESUNTO ASESINO FRATRICIDA
DICHOS tUYOS PODRÍAN MUY BIEN ILUSTRAR TU IGNORADO POR MUCHOS TIEMPO Y DE PASO SEGURAMENTE LARGAR LUZ AL QUE VIVIMOS
ARTURO
POR FAVOR AYUDA
VE POR JUAN
DICES
FEUDAL
VUELTA ATRÁS
DERIVA INTERESADA
HISTORIA DE LOS REINOS DE TAIFA
TU DEBILIDAD ES MI FUERZA
OBVIO QUE LO PUDO DECIR
LUEGO TE DIVIDO
NO PORÍA PONER EN PALABRS HUMANAS LO EXPERIMENTADO CON ANIMALICOS HOY
MEJOR NO ESCRIBAS NADA
GUARDA
ELLOS NO HABLAN
PERO EL COMPORTAMIENTO NO CALLA
BITÁCORA DEL VIAJE
LA NUEVA EDAD MEDIA
ANSIA DE ESTADO
PÉRDIDA DE FRONTERA
DEBILIDAD ARMADA
CALABOZO PARA EL INFRACTOR
ESPERA Y VERÁ QUÉ IMÁGENES TENGO
SR MUTAMÁN
NO ME LIBRES DE MATONES
NO MATARÁN EL TODO MORÍAMOS TODOS EL MAL TE QUIERE VIVO PARA SEGUIR
EO ESO DIJERON
LUIS NO TE OIGO
NO PACTO CON SIDI
ES QUE EL CONDE ES UN PRESUNTO ASESINO FRATRICIDA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












