dijous, 30 de juliol del 2020

VIDIEJOS
POCOS
Y LEJOS
RAÍCES LEJANAS
NOS CREYERON  MAS TODO
MEJORES
CIEGOS INTERESADOS
IMPOSIBLES PEORES

LAS FIESTAS
SIETE NOVIAS PARA "DESPRECIABLES" HERMANOS 

LAS DEJO   SE LO COMEN TODO

EMPRENDEDORES
COMERCIANTES
DIFERENCIAS
ALMÁCERA
CASA DE ANCIANOS

SE IBAN A DORMIR AL PAJAR Y DEJABAN LA CASA A LOS VERANEANTES
CONSTRUCTORES
TRNSFORMADORES DE RIO EN PLAYA DE MONTE
PISCINAS NATURALES BAÑO DE FAVORITAS
IMPRESIONANTE
PIEL FINA
CÁLIDAS AGUAS  EN FRÍOS INVIERNOS
CAMINO CID
APARECE EL  CAMPEADOR  CON JOAQUÍN COSTA

ESCRIBIRÉ A PEREZ REVERTE 
LA TRAMPA

APRENDEN DE VERDAD LOS GATOS EN CABEZA AJENA ?
LOS MÁS CÁNDIDOS HAN CAÍDO
LOS MÁS CASOLANS YY
 CONFIADOS
NO ERAN ELLOS LOS  PELIGROSOS

EL CID Y COLÓN
QUÉ BUEN MMENTO PARA PELEAR EN  ESTÁTUAS REIVINDICAR Y PROVOCAR
 NO CUESTA NADA
EN CADA ÉPOCO LOS HAY CONSTRUCTORES DE UNAS Y DESTROZA OTRAS
MADRE DE DIOS HIJ DEL MOR HEMOSO
SI ERAN MERCENAS
SOMETIDOS
CONOCEDORES
DOS PERSONAJES IMPORTANTES SOMETIDOS  A  REYES POR UN SUELDO
MERCENARIOS  UNIDOS
 REYES PODEROSOS
EN TIEMPOS MALOS PARA LA LAS ESTÁTUAS
NO PARA LO AQUELLO QUE REPRESENTAN

COLONIZACIÓN ? PERICIA  CONQUITAR ABROJOS   Y  DESCUBRIR NUEVOS FINES Y CAMIINOS

CREEN QUE PUEDEN BORRAR MEMORIAS
 SI SE CONFORMAN  CON LA MÁGEN
 IILUSOS
MUTACÁN LE TEMÍA  POR SU CONVICCIÓN  NO POR SU FUERZA
SI ME ENSEÑAS A DODIAR TODO ESO AL FINAL APRENDERÉ A ODIARTE A TÍ
VALORAS VALORES DOLORES
DOLORES DESVALORO
OTROS VALORES VALORAS
OTROS BUSCA EN QUIEN LOS  TIENE
DIISPERSADA LA TRIBU
OTROS ESQUILMADOS LES VENDRÁN



VICENS  VIVES DEJÓ ESCRITO
QUE ÉL  ERA UN REMENSA


NI LIBERTO
NI ESCLAVO
NI SIERVO
REDEMPTO ?
TRABAJADOR
HIJO DE TRABAJADORES
TRABAJÓ   PARA PAGARSE ESTUDIOS
ESTÁ CLARO ?
AHORA DIME QUÉ ES UN REMENSA ?
UN PAYÉS
UN EMANCIPADO
LIBERADO
PRZYPISANCY 
TRADUCTOR
VILLEINS
NO ADSCRITO A LA GLEBA SIERVO DE LA GLEBA  PRIVADO DE LIBERTAD ( Y QUE NO  PODÍA SER MALTRATADO O CONSIDERADO COM UNA COSA )
EXÁRICO  APARCERO 
SUJETO A GRAVÁMENES Y VEJACIONES 
SUJETO A MALOS USOS  
TRABAJOS QUE SE DEBÍAN REALIZAR  POR PERTENECER AL PREDIO NO POR SU PERSONA
FEMADA
JOVA
TIRADA
BATUDA
TRAGINA


Exárico es una palabra de origen árabe que significa compañero, socio o aparcero. Se trata del colono que trabaja tierra ajena o pastorea ganados ajenos, partiendo ganancias y gastos con el dueño de la tierra.
RENDATARIO
AMANSATI ABORDATI
RESCATADO
PAGADOR DE RENTOS
SIERVO DE LA

BUNO BETELHEIM LA INTERPRETA LA REDENCIÓN  DE HANSEL Y CRETEL COMO PROCESO DE MADURACIÓN

UN REMENSA PUEDE SER UN LIBERTO O ALGUIEN ( CAPESINO )  EN FASE DE CONSEGUIR SU LIBERTAD PAGANDO POR ELLO  A QUIEN ES SU DUEÑO (?)  SEÑOR ECLASIÁTICO NOBLE NO ES ALGUIEN SUJETO AL SISTEMA DE ESCLAVITUD  YA QUE PUEDE EJERCER DERECHOS  SUJETOS  A UN SISTEMA JURISDICCIONAL  DIFERENTE AL DE LA ESCLAVITUD
DERECHO ROMANO DE ESCLAVITUD 


REDIMIR

REMENSA
REDEMPTO
PERSONAL
SUGESTIÓN

Los siervos, en cambio, tenían parcelas de terreno, que era esencialmente una forma de «pago» que el señor ofrecía a cambio del trabajo del siervo,151​ estos trabajaban a tiempo parcial para los dueños y otra parte de su tiempo para sí mismos y tuvieron oportunidades para acumular riqueza personal que a menudo no existió nunca para el esclavo.152​
INTESTIAS
EXORQUIAS si muere sin hijos
CUGUCIAS por adulterio  de la mujer del pagés
QUESTIAS
ARCINA


SIERVO DE LA GLEBA

El cambio, digamos el paso intermedio entre el esclavo y el hombre libre fue el de “los siervos de la gleba”.


Pero no todos fueron males en la servidumbre de la gleba, pues, por condescendencia de los señores, por abandono de éstos o por otras causas, los siervos pasaron en ocasiones a censatarios, y de aquí dieron el salto definitivo en su emancipación, al transformarse en propietarios de la tierra. La extinción de la servidumbre personal se producía por concesión del señor o por pacto, que atenuaba en grado mayor o menor el estado de siervo. Socialmente, la desaparición de esta servidumbre territorial comienza en España dos centurias antes que en Francia, y no termina en realidad hasta que Rusia, en 1861, declaró la emancipación de la servidumbre. Explico todo esto a raíz de la conversación que hace unos días tuve con un amigo. Me dijo: <<nada ha cambiado, solo la forma de manejarnos>>. Hablábamos de las actuales “clases” sociales: los poderosos –los amos o señores-, una clase media venida a menos y el resto de la población, los esclavos. Salvando pues las distancias, y de una forma u otra, siguen –o seguimos- existiendo en nuestros días, y así será siempre, los siervos de la gleba. Es decir, la servidumbre.




LAS ALMAS MUERTAS DE GOGOL DESPIERTAN EN  ESPELUZNANTE INEVITABLE SINCRONÍA  DIACRONÍAS  DESDE EL RELATO DE VICENS HASTA HOY MISMITO
POSIBLE LECTURA

LA LARGA CADENA DE LA HISTORIA DE LA ESCLAVITUD  PUEDE QUE TENGA  EN ESTE PERIODO UN IMPRESCINDIBLE E INTERESANTE ESLABÓN


MARIA DE LUNA ESCRIBE AL PAPA BENEDICTO XIII CARTAS ENTRE MAYO Y OCTUBRE  DE 1402
FERNANDO V
REMANSAS Y ESCLAVITUD

SITUACIÓN  DE LA REMENSA EN PLENA REBELIÓN   CON LAS CRÍTICAS DE LOS OPOSITORES DE CIUDAD  ESCRIBIENDO EL REY
BRAVO POR VICENS VIVES POR EL DOCUMENTO TRANSCRITO E INTERPRETADO  EL CATALÁ DE LA ÉPOCA EN VERSIÓN HOY
...METEN FAMES VANES  E TALS QUE A NOSALTRES NO SEMBLA DEGAM SCRIURE, CAR NO SON QUE CREURE SE DEGEN.
 IMPORTA LA DIMENSIÓN PSICOLÓGICA  QUE EL AUTOR PRETENDE DAR AL CONFLICTO REMENSA  PARA ENTENDERLO
ENUNCIA   EN "PROYECTO DE CONCORDIA 1485" 

ES APROXIMÁNDONOS A LA COMPLEJIDAD DE ESTE MOMENTO Y A LA PSICOLOGÍA DE SUS VARIOS PROTAGONISTAS, QUE PODEMOS ENTENDER  EL SENTIDO QUE DABA DON FERNANDO  ...
P184
CÓMO  SE APROXIMA  ?
POR LO ESCRITO A ESOS PROTAGONISTAS   Y QUE VICENS MANEJA TRANSCRIBE LITERALMENTE YY SI CONVIENE   TRADUCE ) 

DON ENRIQUE INFANTE  CON  FERNANDO EL CATÓLICO Y SUS HIJOS BASTARDOS
FERNANDO EL CATÓLICO Y MAQUIAVELO
Enrique de Aragón y Pimentel, conocido como el Infante Fortuna (Calatayud, 25 de julio de 1445 - Castellón de Ampurias, 1522), conde de Ampurias (1458-1522) y Señor de Segorbe (1458-1469), más tarde duque de Segorbe (1469-1489). Lugarteniente General de Cataluña entre 1479 y 1493.
Enrique fue hijo póstumo del infante Enrique de Aragón y su segunda esposa, Beatriz Pimentel, hija del Rodrigo Alonso Pimentel, II conde de Benavente y de Leonor Enríquez, hija de Alfonso 


Enríquez.1

Cuando su primo Fernando II de Aragón fue proclamado rey, Enrique fue nombrado lugarteniente de Cataluña y, a diferencia de como había sucedido hasta aquel entonces, el cargo fue institucionalizado, dejando de ser un cargo para cuando el monarca abandonaba el Principado de Cataluña y pasando a ser un cargo permanente, con independencia de la localización del monarca.
OK !
SE CONFIRMA CONFORME AVANZA LA CRÓNCA EN  LA FORMA DE HACER HISTORIA
LA FRASE D QU COMUNICNICA A PLA  SOBRE EL ENTENSR EL XX A PARTIR DEL XV
Y DEL XXI ?
VAMOS CUESTA PER EL INTENTO PUEDE NO SER VANO
A ESCALA GLOBAL
ALGUEN TRATA DE REESTRUCTURAR  EL SISTEMA SOSTENIDO POR CIErrTOS GARANTES HASTA  EL MOMENTO
SI ALGUIEN ESCAMPA UN ARMA MORTAL DESTRUCTIVA Y DESESTABILIZADORA ...

LOS REMANSAS HOY QUIENES LA FORMARÍAN SE

EL PODER LOCAL EL PODER REAL  GLOBALIZADOR INTEGRADOR
ESTÁ CLARO ?
SI
EL PODER ECONÓMICO MÉDCIS VARIOS  CON ASESORES SIBELINOS  Y POETAS DE PALABRA ÁGIL 

SI NO TUVIERA OTRAS
LAS PALABRAS QUE TÚ ME DAS SERÍAN  LAS MÍAS
CON QUÉ

HAY UN FÁRMACO QUE IMPIDE QUE EL VIRUS CREZCA EN EL NEVO MUNDO DESCONOCIDO
QUEDARÁ TODO EN UN SUSTO
ESO ESPERO
CUANDO O MEZCLO TODO
CONFUNDO LA NADA CON LA NADA MÍO
ESCRIVÁ DEFIENDE
LUIS IMAGEN
TWITS DE ROSA D
NO QUISE SABER DE OTRAS PALABRAS OTROS VERSOS OTROS EXPUESTOS LO TIENES Y SI QUIERES L TOMAS EN LA NUBE QUEDA
SI TU PALABRA NO ES LA MÍA  DÓNDE QUEDA
PATRIA   TOTALITARIAS  CONOCIDAS
ORGANIZAR LA RESISTENCIA
PARA CORRERLES A GORRAZOS  GANAS
PODEROSO RELATO  DE MAQUIAVELO
DESESPERANTE REALIDAD  DE AYER
NO OPACA LA DE HOY

EN EL PRINCIPI LA  KAO  CAMINO DE LA PUDA

SI NO ERAS REMESA QUÉ ERAS ?
ARTESANOS ARTISTAS  MÉDCOS LETRADOS REGISTRADORES COMERCIANTES MARINOS  ARRIEROS
LA PAYESÍA ERA IMPORTANTE
LA PESTE S XV

 DE HISTORIA Y VIDA 21017
 l abandono de las tierras repercutió negativamente en la situación de la nobleza rural rentista, que perdió poder adquisitivo. En cambio, elevó por primera vez en la historia a una clase de jornalero libre, asalariado, cuya escasez le llevó a pasar de peón reemplazable a mano de obra cualificada, revalorizada y poco menos que imprescindible. La caída repentina de la población obligó a los empleadores urbanos a competir para conseguir trabajadores, y los campesinos ricos y señores tuvieron que hacer lo mismo por los labradores o los tenentes (campesinos que arrendasen sus tierras para trabajarlas). Como consecuencia, hubo una caída significativa de las rentas y un aumento considerable de los sueldos. Para el economista alemán Wilhelm Abel, aquella “fue la edad de oro del trabajador asalariado”. El desequilibrio entre personas y recursos no utilizados, ya fueran tierras, equipamiento o talleres productivos, convirtió la demanda de mano de obra en constante y elevada en los años siguientes, lo que mejoró la calidad de vida de la gente corriente.

HABIA EPISODIOS DE PESTE EN ZONAS COMO ANDALUCÍA  EN EL XV AL TIEMPO QUE DON FERNANDO EL CATÓLICO GUERREABA O PACTABA CON EL REINO DE GRANADA

LA GRAN PESTE DEL XIV  TUVO REPERCUSIONES EN EL SIGUIENTE ASI LO HACEN CONSTATAR LOS HISTORIADORES COMO VICENS  ELLIOTT
LAS CRISIS SACUDEN
OBLIGAN
POR EJEMPLO A INVERTIR EN EJÉRCITOS Y ARMAMENTO



TRUMP  NO ESTÁ LOCO ? OPORTUNO CAMBIO  OPORTUNISTA  MANIOBRA DE DISTRACIÓN
PESCA OTRAS
CÓMPUTO DE MUERTOS
LA SIMPLICIDAD Y LOCAL  DIFERENCIA  EN LA LOCAL GUERRA REMENSA  CON LA COMPLEJA DESCONOCIDA SITUACIÓN DE PANDEMIA  CON EL MUNDO EN UNA MAL LLAMADA GUERRA

REINA MARIA 1422
FERNANDO I DE ANTEQUERA

uUNA VEZ LLEGADO AL COMPROMISO DE 1485 SENTENCIA DE GUADALUPE
LO QUE CAE DE LA NUBE DA ALGO DE ASCO POR TENDENCIOSIDAD  OLO DEJO DE INMEDIATO
VICENNS ES UN REFERENTE PARA EL TEMA
ASÍ SE HACE HISTORIA COMO SE HACE  CIENCIA
DEBE SER AÚN DIFÍCIL  SEGUIR LA ESTELA QUE ICICLEMARCA EL CAMINO QUE ABRIÓ
BICICLE QUEEN MÉRCURI
FERNANDO EL CATÓLICO ROSELLÓN Y LA CERDAÑA

 Jaume Vicens Vives cuestiona la afirmación del historiador Joseph Calmette de que el tratado de Perpiñán de 1473 fue un «desquite» de Juan II. «Podríamos utilizar esta palabra si el monarca aragonés hubiera podido rescatar íntegramente su soberanía en los condados», pero el tratado «no fue, en la mente de Luis XI, más que un eventual instrumento de tregua mientras no se despejara el horizonte diplomático del Norte de Francia [ su enfrentamiento con el duque de Borgoña Carlos el Temerario ]. Luego volvería a la carga para realizar sus propósitos pirenaicos». En cuanto a Juan II, Vicens Vives afirma que al aceptar el tratado, «reconocía que no se hallaba en condiciones de restaurar la plenitud de sus derechos en Rosellón y Cerdaña por el único medio que aceptaría su rival: la fuerza. Su aparatosa entrada en Barcelona en octubre de 1473, realizada, según ciertas versiones, en el carro triunfal de los héroes, no correspondía a una victoria que no se había producido»

 Juan II, falto de recursos no pudo recuperar los condados de Rosellón y Cerdaña. Tuvo que ser su hijo Fernando II el Católico el que lo consiguiera mucho tiempo después, mediante el Tratado de Barcelona de 1493.4​

...
PERPIÑAN   1493

.--TRABAJO DE FILÓLOGA AL RECOPILAR LAS PALABRAS DE LOS TEXTOS DE LA ÉPOCA
YE LLO LLEVA A LAO CONCIDO EL TERCIO EL QUINTO  COMO SERVIDUMBRE  O MEJOR PACTO ANCESTRAL
NO ME QUEDA CLARO EL PASO DE LA REMENSA A LA PROPIEDAD
SIERVO DE LA GLEBA
REMENSA
UNA SEGUNDA LECTURA SUPONE UNA ATENCIÓN MENOS DISPERSA Y POR CONTRA CENTRAR EN SENTIDOS  Y AUMENTA EL VALOR  DE LA OBRA

 JAUME VICENS VIVES
MOZÁRABES
GREMIOS
JUDÍOS
COMERCIO DE ESCLAVOS
BURGUESES
MARINEROS
MALAS FEMBRRAS
JUGLARES
FARSANTES
TABERNEROS
SOLDADESCA
MONJES
CURAS
MONJAS
QUIÉN  DEJAS ?
TENDEROS
ESCRIBIENTES
ABOGADOS
MAESTROS
SERÍAN JORNALEROS VENIDOS DEFUERA PERA FAENAS TEMPORALES
EL TODO EMPEQUEÑECE RELATIVIZA LA PARTE
PREGUNTAS SIN RESPUESTA PARA MÁS ADELANTE


Y ELLOS QUÉ SON ?







dimecres, 29 de juliol del 2020

dilluns, 20 de juliol del 2020

PUES SÍ, LO HE DISFRUTADO MUCHÍSIMO
UN REGALO DE MI MUJER
ME GUSTO LA IMAGEN DEL DÍA, COMENTARIO EN COPE DE LUIS DEL VAL A PROPÓSITO DEL PREMIO RECIBIDO EN ABC (?)INICIÉ LA LECTURA DE SIDI PENSANDO QUE SERÍA COSA PARA EL LARGO VERANO Y...
QUÉ PENA SÓLO DOS DIAS
QUIERO MÁS 


MARSÉ EN EL CORAZÓN 
MUY DOLIDO HOY
UN REFERENTE
ALGO TENGO DE TI AQUÍ
PARA RECORDAR 
Y AQUEL DÍA EN LA ÓPTICA DE L A RAMBLA CATALUÑA ,
ERAS TÚ ? 

 






Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta JOAN MARSÉ. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 9 de setembre de 2014


JUAN MARSÉ, JOIER
¿Quién ha sido el destrozón - destraler- de la costa  o del  paisaje interior ?  El Pijoaparte  visitante ocasional, seguro que no fue   ¿El arquitecto constructor  de edificios ostentosamente ruinosos ?
En una recent ruta descobreixo la GRAN BAIXADA de Vallvidrera  a SANT JUST, pel Coll de (?) La casualitat, si es que existeix, fa que em quedi tancat al primer vagó del tren de Barcelona a Terrassa. Viatjo amb la intenció de circuitar per Collserola i anar - GRAN BAIXA-  fins Molins. Les portes del vagó en què viatgem no s' obren. Hi ha un avís, però no me l' acabo de creure, com és possible ? Pues sí.: l' estació  BAIXADOR DEL PEU DEL FUNICULAR,  no dóna més de si, queda curta  per convoys tan llargs. Per no molestar als passatgers, nombrosos, em quedo on soc.
Atenció ciclistes que no us  agafi desprevinguts. El funi és un instrument ideal per pujar força amunt i   fer el Cami de les Aigues ,  la baixada fins al' Hospitalet, des de Sant Pere Màrtir  o... infinites possibilitats, Collserola dóna molt de si. Sort que un ciclista plegable, present en el mateix vagó, on hem d' estar amb les bicis,  m' orienta i aconsella. Baixo a Vallvidrera Baixador. No torno enrera. Surto de l' estació i pregunto per la carretera de Molins. Una parella  reciclant als contenidors, per tant informadors, se suposa fiables, m' anuncien la molta pujada fins  trobar la cruilla, i afirmen  que és el millor camí per anar a Molins. . Segueixo amunt. passo per carrers amb noms de bolet: Carrer FREDOLIC, CAMA-SEC, TORRENT DEL ROVELLÓ,PEBRÀS, que, juntament amb el Carrer DE LA FONT DELS PINS, I DE LA REINETA  i altres,  dona sensació de bosc total. NO. És una urbanització total,.  esparramada por ese monte de Dios, més que com un laberint, que també,  com un budell recargolat,interminable d' asfalt.
Aviat entro   en l´atra  civilització, la dels dels senders i camins senyalats. Maco . En arribar  a la cruïlla  de la carretera pregunto a dues persones que no semblen gens pijos. , tampoc xarnegos disfressats.Semblaven autèntics.M' informen de les condicions de la carretera fins a Molins i de com puc anar també a Sant Just, la gent és tan maca, amb tantes ganes de servir al foraster, desvalgut,, no vaig de ciclista a l' ús.
Segueixo la carretera, però quan arribo al trencall que indica SANT JUST, deixo Molins per un altre dia. Com excusa penso jo que Sant Just Desvern vincula molt clarament com territori poètic.I no és tan lluny. És el que penso. tiro avall. Agradable GRAN BAIXADA DE CATALUNYA !
A. la cruïlla de la N II paro.  
 Les moles  enlairades, com la xemeneia   de la cimentera conservada i reciclada en observatori del Baix  i amb  restaurant,  o com el CAVALL BERNAT punxant descaradament el cel, encara m'   im pressionen.
Faig la foto de l' emblemàtic edifici. El més de la zona. L' entorn està molt arregladet,
No sóc conscient al moment   de l´alta densitat que aquest edifici   que pot tenir  com paisatge escrit a més de seu  evident  de paisatge arquitectònic  i de remodelació.
Vist així és l' habitacle ideal per un AMANTE BILINGÜE,  i essencialment transformista. Podia haver trobat JUAN MARSÉ un altre lloc més idoni ?
La penetrant descripció que fa Marsé   no deixa de ser subjectivament parcial  si es refereix només a l' edifici, evidentment:
"... maltrecha fortaleza de formas cambiantes , roja , misteriosa  y sideral  com un crustáceo gigantesco  bañado por la luna. "
Igualment passa amb  la descripció del seu estat físic amb la particularitat que  realment el que diu va passar de veritat  i va ser molt polèmic:
" Abajo , en torno  al edificio, las losetas desprendidas del revestimiento  se estrellaban  contra el suelo a intervalos regulares , produciendo un leve chasquido en las simas de la noche, casi un gemido.
"...camaleónico edificio  que albergó tantas ilusiones  en los años setenta, fue a su vez un sueño. un habitáculo concebido para la pareja antiburguesa  y no conformista  que Norma habia imaginado representar  ante sus amistades , un edificio, según su creador , erigido para  propiciar otras formas de vida  y de relación ... para exaltar la libertad del individuo  y la convivència en comunicdad ...
Todo se habia ido al traste , y Marés aún se preguntaba por qué  oyendo caer  las losetas  en las tinieblas del exterior " 
La presència de l edifici és constant al llarg de tot el relat
"¿ Què ha sido eso ? dijo Faneca.
- Losetas  que se desprenden de la fachada. Este edificio  se cae como mi vida . pero no importa, porque estoy teniendo un sueño,  y las losetas que se caen  en los sueños  no hacen daño a nadie..."
"...esas losetas  del revestimiento  que caen en la noche  se desprenden de mi cerebro, se dijo, esas redes de ahí abajo  e esperan a mí..."
Els problemes dels arquitectes com el d' aquest edifici són d' actualitat, siguin  "losetas" o peces de  trencadís, etc alguna cosa sempre els està caient... serà cosa del temps que està caient quasi tot allò per  massa, per massa feble, per insuportable ?
Novel·la escrita  el  1990,  No ha perdut el to. El tema de EL PEZ DE ORO ,  les escenes amb la nena  que està oblidant els colors,   a qui el protagonista  li explica les pel·lícules  no crec que mai  puguin caure per mes temps que passi. Coses de l' arquitectura de ficció: petites i grans joies que sempre podem gaudir
L' edifici continua en peu. Com en el cas de BELLÍSSIM d' Espinàs el temps ha passat  i la vida continua. Bé,  sospitosament una malla cobreix una part...  conec gent que l' està habitant. Estan prou bé. De la salut  de l' edifici no  sé res. Preguntaré.

Sant Just en la cruilla que li diuen ELS TRES SANTOS,passant amb EL GUIXAIRE, bus del moment  cap a Barcelona,  el recordo com un poble desgraciat perquè vèiem les taulades  brutes  de la pols de la fàbrica de la factoria del ciment allà mateix. No era un poble sa. En aquells temps no hi havia manies d' omplir els pulmons de  la gent i les seves teulades i terrats amb essencies polsoses i contaminants a més d' enriquir les orelles amb un soroll  maquinal i apocalíptic.  Ara tampoc. Vegeu sinó SANT VICENS DELS HORTS, ALCANAR ,GARRAF  LA CREU D' OLORDA (Afortunats els de Sant Feliu , els queda prou lluny  ) per parlar només de ciment eres...
Sant Just, a partir de la remodelació i transformació,  s' ha fet fi , residencial, d' una alçada notable ,i car lògicament ,  no?  Crec que per ell mateix s' esdevé un símbol. L´edifici, la xemeneia, el taller, etc,  son  només com un senyal,  post industrial,evidentment. Com aquells  estables i porcateres  de les vivendes dels pobles que ara s' han  re inventat en  magnifiques dependències  de cases rurals    o simplement cases dels nous amos de la ruralitat. o del nou capital especulador i en aparença més net.

Com JOSEP MARIA ESPINÀS,caminant  JUAN MARSÉ, amb las coses que troba al camí i al JO,, són  constructors en un territori que no és el que  se´ns presenta a vista real.

Bici, què fas aquí ?


"Obre els teus braços - PEDALS -  al buit
i espera la collita"
Els versos vindran no saps d' on
Abans no arribin  a la boca,
el cor ja te´ls recita "


Aquest  versos de JOANA RASPALL són com losetas que espero  triguin molt a caure del meu edifici. 

A JOANA RASPALL de Sant Feliu, segur que també li agradava aquest jardí de nens envoltat de rosers  al bell mig de la seva  ciutat: Un poble,Sant felu,  final i principi  no de tot , com diu ESTELLÉS, només d' etapa per a  la meva juganera bici
Construir agradables espais és cosa d' arquitectes , també de poetes. Un arquitecte bo ha de ser poeta , un poeta sempre és  arquitecte.

Joana Raspall ha viscut  a Sant Feliu cent anys. JOAN MARGARIT, arquitecte   està a Sant Just.
ESTELLÉs, forner , cou en la memòria...
JOAN MARSÉ, JOIER.Algú en  dubte ?
i DE MONTSERRAT ABELLÒ, mira que ens queda ...  que ens queda, ?  joies, edificis, un cor,..
...

dilluns, 1 de setembre de 2014


U
Gran baixada de Catalunya
És inevitable projectar des de l' imaginari , tot passant  per aquestes baixadotes  i davant l' espectacular indret amb profunds precipicis a banda i banda , l' ombra d' aquella irònica tràgèdia- afortunadament només literària -  que JOAN MARSÉ   va imaginar a  EL AMANTE BILINGÜE  per acabar amb els pares de... mentre  contemplaven la Santa Muntanya amb el cotxe DESFRENAT.  Com em puc lliurar d' una imatge així tan ben clivellada en paret pròpia? Em passa a mi sol ?  Pot ser la manera és passar , a pesar del perill,sense ventura  tot tenint ells ulls i els sentits  ben oberts. I els frens de la bici ben segurs i revisats. Ai! Ui!
Fins el Pont GÒTIC DE MONISTROL 
Bien por el INTERMEDIO ! En el dia  U,  no se olvidan de GAZA. U de setembre, el curs  comença...
Sota el pont, el Llobregat continua i el camí...  fins a la Puda,sempre a punt.











MUTAMÁN
DICHOS tUYOS PODRÍAN MUY BIEN  ILUSTRAR TU IGNORADO POR MUCHOS TIEMPO Y  DE PASO SEGURAMENTE LARGAR LUZ  AL QUE VIVIMOS
ARTURO
POR FAVOR AYUDA
VE POR JUAN
DICES
FEUDAL
VUELTA ATRÁS
DERIVA INTERESADA
HISTORIA DE LOS REINOS DE TAIFA
TU DEBILIDAD ES MI FUERZA
OBVIO  QUE LO PUDO DECIR
LUEGO  TE DIVIDO
NO PORÍA PONER EN PALABRS HUMANAS LO EXPERIMENTADO CON ANIMALICOS HOY
MEJOR NO ESCRIBAS NADA
GUARDA
ELLOS NO HABLAN
PERO EL COMPORTAMIENTO  NO CALLA
BITÁCORA  DEL VIAJE
LA NUEVA EDAD MEDIA   
ANSIA DE ESTADO
PÉRDIDA DE FRONTERA
DEBILIDAD ARMADA
CALABOZO PARA EL INFRACTOR
ESPERA Y VERÁ QUÉ  IMÁGENES  TENGO
SR MUTAMÁN
NO ME LIBRES DE MATONES
NO MATARÁN EL TODO MORÍAMOS TODOS EL MAL TE QUIERE VIVO PARA SEGUIR
EO ESO DIJERON
LUIS NO TE OIGO
NO PACTO CON SIDI
ES QUE  EL CONDE ES UN PRESUNTO  ASESINO  FRATRICIDA