París en el cor
dimecres, 7 de gener del 2015
dimarts, 6 de gener del 2015
CUNQUEIRO
de Galicia, hizo verbo.
Aquesta placa commemorativa es troba com una moneda al rocam del Cap de Creu sembla vinguda de l' altre extrem, FISTERRA, Moneda, signe d' intercanvi . Les geografies IMAGINARIES , ho prenc de CUNQUEIRO, han fet possible unir allò que està distanciat, unir aquells dits, llargs isolats que atrevits, desafiants,ens fan tocar mar i oceà.
ALVARO CUNQUIERO, com PASAJERO EN GALICIA, fa realitat allò que el paisatge és, per ell.
Diu CESAR ANTONIO MOLINA en el pròleg de la compilació de TUSQUETS:
El espacio, para Álvaro Cunqueiro, sólo existe como reconstrucción del pasado , de los sueños.
En EL CAZADOR DE BEIRAL... , què importa allò que sigui BEIRAL ? En bici o caminant penso que l' únic espai a recórrer està en el relat de CUNQUEIRO. Bé ! El paisatge ? diu l' autor de l' escrit:
Cunqueiro, va ser FALANGISTA.
La biografia diu que fins el 1944. Era sospitós, tanta insistència en el paisatge asèptic,interior disfressat de, o embellecido, no envillecido, finament cobert per una boira o vel de nosequina Maia , com si la història fos només la imaginada o l' antiga., No la recent, la que va compartir amb el bàndol dels vencedors de la seva guerra incivil. Una història, un paisatge com un pessebre on colocar únicament figures a sobre, sense TOMBES, cunetes, tàpies de cementiris, barrancs, sense morts en la costa, etc
El que no diu - els anys 50 . no ho podia dir ? - , pot ser explica la insistència en el seu paisatge, paisatge cobert del vel de Maia, com el de su paisano Cela, o el del cercano Pla de Cadaqués. bones peces dels 50, el de MANENT, etc.
Què va passar aquells anys, a banda del naixement de tot de generacions inguerreres ?
Quins límits plantejava la circumstància al pols de la creació ? Què va ser de l' esdevenidor de tots aquells que van poder passar la ratlla de la circumstància letal ? Com van participar o no en la conservació o en la destrució del mateix paisatges que glosen ? el seu món és un altre ? El del CHAPAPOTE seria una metàfora para la historia posterio.
La costa de Galicia de la foto, és LA COSTA DA MORTE,
És bonic el que CUNQUEIRO explica sobre el sentit esperançador no de termini de FINISTERRE, precisament aquí i amb el títol el dia anterior als INOCENTS... del 53.
Havia pensat que les seves paraules donen prou de si per fer companyia a les imatges del nostre viatge a GALICIA el 2011: MONDOÑEDO, celebraven els 100 anys del seu naixement i el llibre ara nomenat el vam adquirir a la llibreria ALVITE, després de berenar en ... O REI DE... exactament de què ? EL MIÑO, TUY, LAS CIES, RIBADAVIA, PONTEVEDRA, LA CORUÑA, etc, pràcticament tota la ruta
quedaria emparaulada , i amb versos de TOMÀS GARCÉS ( versos que CUNQUEIRO diu com un rezo a un capellà. de..., p 375, DOMINGO DE RAMOS , faro de Vigo 11 de abril 1954 ! )
Podria , però ho deixo córrer. El que va dir LOIS PEREIRA podri ser més que suficient. I el RIVAS también da mucho. I pot haver d' altres desconeguts...
I no cal sempre que les paraules facin companyia. Poden ser de les malas... En mi pueblo decian " no te juntes con ese " normalment no haciamos ni caso...quinnes són las malas compayies en un territori com GALICIA ? Qui parla va apuntar NETZSCHE ?
Seria injust si no acabo amb la frase que em va fer parar atenció en l'' article ...INOCENTES EN FINISTERRE:
Cunqueiro parla de inocentes peregrinos que van pels camins de l' edat mitjana,també els situa a FINISTERRE, diu:
La lletra en negra, la poso jo. Podria aquest vas de sang innocent obrir pas a una lectura més peitosa amb Cunqueiro ? Falta més informació i contrast...i més viatge a Galicia.
de Galicia, hizo verbo.
Una idea física de Galicia que he tenido, como un sueño por veces en la imaginación, es la de una larga mano de tierra oscura tendida en las aguas vagabundas, y en el cuenco de la mano, una verdes hierbas como trigo verde , nacidas en los surcos de la vida y de la fortuna
Los Santos Inocentes en Finisterre,
Faro de Vigo, 27 de diciembre de 1953
Diu CESAR ANTONIO MOLINA en el pròleg de la compilació de TUSQUETS:
El espacio, para Álvaro Cunqueiro, sólo existe como reconstrucción del pasado , de los sueños.
En EL CAZADOR DE BEIRAL... , què importa allò que sigui BEIRAL ? En bici o caminant penso que l' únic espai a recórrer està en el relat de CUNQUEIRO. Bé ! El paisatge ? diu l' autor de l' escrit:
... me imagino al obispo ( el obispo Odoario, repoblador de Lugo ) poniendo en la oscura soledad de las tierras iglesias, palacios, lugares, viñas, caminos y puentes como niño que pone pesebres de Navidad con país,y después va poniendo pastores y labriegos, monjes, soldados, una mujer que lava junto al puente ... un gaitero en el atrio - aquí, en el atrio de Beiral - y un mirlo y palomas en el aire.Cunqueiro cuenta historias , el paisaje que ens atreu és aquest, el literari... i no para. La riquesa literària és exuberant. Escriu en el mateix relat:
p329 Publicat al Faro de Vigo el dia 11 d' octubre del 1953
Todos los años se pierde una historia y una canción . se pierde hasta la memoria de los milagros. Pero las mañanas, amigo Trabazo, permanecen.Qui era Trabazo ? , poco importa, no, amigo ? Si la mañana permanece...
Cunqueiro, va ser FALANGISTA.
La biografia diu que fins el 1944. Era sospitós, tanta insistència en el paisatge asèptic,interior disfressat de, o embellecido, no envillecido, finament cobert per una boira o vel de nosequina Maia , com si la història fos només la imaginada o l' antiga., No la recent, la que va compartir amb el bàndol dels vencedors de la seva guerra incivil. Una història, un paisatge com un pessebre on colocar únicament figures a sobre, sense TOMBES, cunetes, tàpies de cementiris, barrancs, sense morts en la costa, etc
El que no diu - els anys 50 . no ho podia dir ? - , pot ser explica la insistència en el seu paisatge, paisatge cobert del vel de Maia, com el de su paisano Cela, o el del cercano Pla de Cadaqués. bones peces dels 50, el de MANENT, etc.
Què va passar aquells anys, a banda del naixement de tot de generacions inguerreres ?
Quins límits plantejava la circumstància al pols de la creació ? Què va ser de l' esdevenidor de tots aquells que van poder passar la ratlla de la circumstància letal ? Com van participar o no en la conservació o en la destrució del mateix paisatges que glosen ? el seu món és un altre ? El del CHAPAPOTE seria una metàfora para la historia posterio.
La costa de Galicia de la foto, és LA COSTA DA MORTE,
És bonic el que CUNQUEIRO explica sobre el sentit esperançador no de termini de FINISTERRE, precisament aquí i amb el títol el dia anterior als INOCENTS... del 53.
Havia pensat que les seves paraules donen prou de si per fer companyia a les imatges del nostre viatge a GALICIA el 2011: MONDOÑEDO, celebraven els 100 anys del seu naixement i el llibre ara nomenat el vam adquirir a la llibreria ALVITE, després de berenar en ... O REI DE... exactament de què ? EL MIÑO, TUY, LAS CIES, RIBADAVIA, PONTEVEDRA, LA CORUÑA, etc, pràcticament tota la ruta
quedaria emparaulada , i amb versos de TOMÀS GARCÉS ( versos que CUNQUEIRO diu com un rezo a un capellà. de..., p 375, DOMINGO DE RAMOS , faro de Vigo 11 de abril 1954 ! )
Podria , però ho deixo córrer. El que va dir LOIS PEREIRA podri ser més que suficient. I el RIVAS también da mucho. I pot haver d' altres desconeguts...
I no cal sempre que les paraules facin companyia. Poden ser de les malas... En mi pueblo decian " no te juntes con ese " normalment no haciamos ni caso...quinnes són las malas compayies en un territori com GALICIA ? Qui parla va apuntar NETZSCHE ?
Seria injust si no acabo amb la frase que em va fer parar atenció en l'' article ...INOCENTES EN FINISTERRE:
Cunqueiro parla de inocentes peregrinos que van pels camins de l' edat mitjana,també els situa a FINISTERRE, diu:
Yo lo sigo ( al Santo Inocente, peregrino ) por los dulces caminos de Francia y los solitarios camins de España, por la áspera cuesta galaica, y las posadas , hasta Compostela y Finisterre. Bernanós advirtió que seria inútil buscar un solo camino abierto por el hombre que no contenga , como un vaso, sangre derramada. Ya Shaquespeare lo habia dicho más brutalmente
La lletra en negra, la poso jo. Podria aquest vas de sang innocent obrir pas a una lectura més peitosa amb Cunqueiro ? Falta més informació i contrast...i més viatge a Galicia.
dilluns, 5 de gener del 2015
LOIS PEREIRO
¿Qué é Galicia ?
a. Auga. Ar
A Amnesia do vencido, a Atracción do Abismo, a Arbre ó pé da Arbre, e a ledicia do espacio circundante
O Atlántico é a Alma e o Acantilado o corpo da sua chamada Atroz
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
ñ
o
p. Poesia,Patria, Paixón.
Perigo de extinció, perdidos na nosa propia Pureza, da necesidade de ser un Pobo, A nosa indiferencia alimentará o proceso de autoxenocidio que vivimos
Paisaxes espalladas, enfiadas entre os Perfiles do Pasado, coa Presencia dunha vexetal sensación de eternidade
Paixón e Poses punk, refrexos Postmodernos e altas horas nos Peiraos urbans da noite
q
r
s. O Son da Soedade e o Silenzo. O Salvaxe Sarcasmo dos Soños do presente, e o Silente atracción polo Suicidio: o Sil
O Miño é o noso Sangue, e o Sil a súa Sombra.
Sereos e Sombríos, finalmente trascende o Sorriso astuto
t
u
v
w
x. 25 de Xullo
y. y
z. Fin
Lois Pereiro¿Qué é Galicia ? ( guión televisivo ) ( Emitido por la TVG el 25 de Julio . Xullo del 88 )Poemas 1981.1991
Nota: LOIS PEREIRO, Poeta galleg, va morir el 1996., va està efectat per la SINDROME DE LA COLZA. i per la SIDA.
L' escrit és del llibre OBRA COMPLETA ,p. 172.-179. Edición bilingüe, editat per la Xunta de Galícia . Libros del SILENCIO. el 2011. ( Amb pròleg de Pere GIMFARRER) quest any va ser escollit com autor homenatjat el dia 17 de maig DIA DAS LETRES GALEGAS
Reprodueixo algunes lletres de tot l' alfabet. No va ser un poeta del establishment cultural,
...
Acróstico
Somentes
intentaba conseguir
deixa na terra
algo de min que me sobrevivise
sabendo que deberia ter sabido
impedirme a min mesmo
descubrir que só fun un interludio
atroz entre dous muros de silencio
só puiden evitar vivendo à sombra
inocularlle para sempre a quen amaba
doses letais do amor que envelenaba
a súa alma cunha dor eterna
sustituíndo o desexo polo exilio
iniciei a viaxe sen retorno
deixándome levar sen resistencia
ó fondo dunha interna
aniquilación chea de nostalxia
Novembre 94
Lois Pereira, POEMAS POSTUMOS ( 1992-94 ) OBRA COMPLETA p 196
..........
Del viatge a Galicia reposen molt bons records. La pena i les llàgrimes a la tornada a casa per exemple.Cercàvem PENYASEGATS... només amb Fisterre, i estar a la TORRE D' HERCULES ja ens huríem conformat. El viatge ens va donar molt més. Un viatge sense paraules de... mai no estaria prou fet.
Ara passat uns anys, el color de les fotos té la vivesa de la melanconia, un sentiment present encara. Les paraules de Lois Pereiro, perfilen molt bé qualsevol d' aquelles imatges, externes o internes.
Les de CUNQUEIRO, per una altra entrada...
De tota manera els versos de Pereiro, no tenen un sentit més universal ? Rotundament, si.
A més la poesia que possibilita, com aquesta, connectar sentimets idèntics de territoris difeents, no és la gran poesia ? Galícia i Pereira segur que són tan lluny ?
No importa no tenir la traducció. És molt fàcil amb els medis d' avui dia. Les paraules, conegudes poden teixir sentits molt proper, tant com els records del temps viscut en aquelles terres.
¿Qué é Galicia ?
a. Auga. Ar
A Amnesia do vencido, a Atracción do Abismo, a Arbre ó pé da Arbre, e a ledicia do espacio circundante
O Atlántico é a Alma e o Acantilado o corpo da sua chamada Atroz
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
ñ
o
p. Poesia,Patria, Paixón.
Perigo de extinció, perdidos na nosa propia Pureza, da necesidade de ser un Pobo, A nosa indiferencia alimentará o proceso de autoxenocidio que vivimos
Paisaxes espalladas, enfiadas entre os Perfiles do Pasado, coa Presencia dunha vexetal sensación de eternidade
Paixón e Poses punk, refrexos Postmodernos e altas horas nos Peiraos urbans da noite
q
r
s. O Son da Soedade e o Silenzo. O Salvaxe Sarcasmo dos Soños do presente, e o Silente atracción polo Suicidio: o Sil
O Miño é o noso Sangue, e o Sil a súa Sombra.
Sereos e Sombríos, finalmente trascende o Sorriso astuto
t
u
v
w
x. 25 de Xullo
y. y
z. Fin
Lois Pereiro¿Qué é Galicia ? ( guión televisivo ) ( Emitido por la TVG el 25 de Julio . Xullo del 88 )Poemas 1981.1991
Nota: LOIS PEREIRO, Poeta galleg, va morir el 1996., va està efectat per la SINDROME DE LA COLZA. i per la SIDA.
L' escrit és del llibre OBRA COMPLETA ,p. 172.-179. Edición bilingüe, editat per la Xunta de Galícia . Libros del SILENCIO. el 2011. ( Amb pròleg de Pere GIMFARRER) quest any va ser escollit com autor homenatjat el dia 17 de maig DIA DAS LETRES GALEGAS
Reprodueixo algunes lletres de tot l' alfabet. No va ser un poeta del establishment cultural,
...
Acróstico
Somentes
intentaba conseguir
deixa na terra
algo de min que me sobrevivise
sabendo que deberia ter sabido
impedirme a min mesmo
descubrir que só fun un interludio
atroz entre dous muros de silencio
só puiden evitar vivendo à sombra
inocularlle para sempre a quen amaba
doses letais do amor que envelenaba
a súa alma cunha dor eterna
sustituíndo o desexo polo exilio
iniciei a viaxe sen retorno
deixándome levar sen resistencia
ó fondo dunha interna
aniquilación chea de nostalxia
Novembre 94
Lois Pereira, POEMAS POSTUMOS ( 1992-94 ) OBRA COMPLETA p 196
..........
Del viatge a Galicia reposen molt bons records. La pena i les llàgrimes a la tornada a casa per exemple.Cercàvem PENYASEGATS... només amb Fisterre, i estar a la TORRE D' HERCULES ja ens huríem conformat. El viatge ens va donar molt més. Un viatge sense paraules de... mai no estaria prou fet.
Ara passat uns anys, el color de les fotos té la vivesa de la melanconia, un sentiment present encara. Les paraules de Lois Pereiro, perfilen molt bé qualsevol d' aquelles imatges, externes o internes.
Les de CUNQUEIRO, per una altra entrada...
De tota manera els versos de Pereiro, no tenen un sentit més universal ? Rotundament, si.
A més la poesia que possibilita, com aquesta, connectar sentimets idèntics de territoris difeents, no és la gran poesia ? Galícia i Pereira segur que són tan lluny ?
No importa no tenir la traducció. És molt fàcil amb els medis d' avui dia. Les paraules, conegudes poden teixir sentits molt proper, tant com els records del temps viscut en aquelles terres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)