JULIO LLAMAZARES CATEDRAL DE GIRONA 

guardo esta pregunta 

EN LA

CAJA NEGRA

PARA TI EL JUEVES 

SERÁ POR NOVELA ROMÁNTICA MODERNISTA TRUCULENTO PERSONAJE  EN LA CATEDRAL DE GIRONA 

DEAN PERSONAJE DE  AUTOR CATALAN  DE CATEDRAL DE GIRONA

En 1907 dirigió Lletres un medio incómodo para la sociedad gerundense de la época. La publicación de su novela Josafat en la que se percibe el marco de la Catedral de Gerona, su colaboración con Diego Ruiz en un panfleto titulado La locura de Àlvarez de Castro (1910)^[4]​ y sus actividades políticas a favor del nacionalismo republicano fueron motivo de escándalo.^[5]​ AUTORES LITERATURA CATALANA INICI S XX 

Diagnòstic mèdic

Amb motiu del pamflet La locura de Álvarez de Castro , un diagnòstic mèdic del governador militar fet en el centenari dels setges napoleònics de Girona, que Diego Ruiz va signar amb Prudenci Bertrana, la Biblioteca Valvi de Curbet Edicions va publicar el 2007 un estudi fabulós del neuròleg Joaquim Jubert que és una introducció perfecta al personatge, alhora que un examen minuciós del terrabastall que el Dr. Ruiz va provocar al seu pas per Girona. L'estudi de Jubert repassa les biografies dels perpetradors de l'opuscle, recull les reaccions a la premsa i revisa el diagnòstic sobre la salut mental d'Álvarez de Castro.

A les biblioteques, a part del llibre de Jubert, també hi trobem aplegats en un sol volum els dos llibres de contes que va publicar en català Diego Ruiz, Contes d'un filòsof i Contes de glòria i d'infern , editats per Cossetània fa cosa de tres anys. Uns contes força insòlits en la literatura catalana de l'època que s'endinsen en el gènere fantàstic partint dels exemples d'Allan Poe i De Maupassant, i que demostren que a més de tenir fusta per ser un personatge literari, Ruiz també va tenir-ne d'escriptor.

 

Va viure un període de marginació, desplaçat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista. Li va ser encomanada la direcció del periòdic republicà Ciudadanía, fins que cessà quan va ser empresonat i processat per un article que hi publicà. Arran d’aquest procés es traslladà a Barcelona (1911), cridat per Antoni López perquè dirigís L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i col·laborà esporàdicament a El Poble Català i a Iberia. Va viure a Barcelona fins a la mort fent de periodista, escriptor i professor de pintura a l’Escola del Bosc de Montjuïc, sense encaixar mai del tot en la vida literària de la ciutat.

 

 A LA PLAÇA DE CAT DE I COPIA

I VAS PASSAR DE LLARG

ESTÁ DETRÁS TUYO

CLARO 

VOLVERÉ EL JUEVES