diumenge, 12 de desembre del 2021

 PASILLO MARÍA ZAMBRANO 

 LAS RUINAS Y LA DIVINIDAD


PALBRAS DE MARÍA ZAMBRANO   repensadas para DE SANT JAUME DE CASTELLVI

I

DE TODA RUINA EMANA ALGO DIVINO 

II

NO HAY NINGUNA RUINA SIN VIDA VEGETAL 

III

UN  CEPILLO   USADO UN ZAPATO VIEJO, UN TRAJE RAÍDO , CASI LLEGAN A ALCANZAR LA CATEGORIA  DE RUINA, PORQUE RUINA ES   SOLAMENTE  LA TRAZA DE ALGO HUMANO VENCIDO  Y LUEGO VENCEDOR DEL PASO DEL TIEMPO 

IV

ES DIFÍL PONER UNA SOLAFRASE  MEJOR  QUE TU LA PARTE  DEL TODO   hay que pensarlo el fond del mensaje es la relación el contacto de la ruina con llo que es la divinidad eso está en la frase final párrafo final  eso y hojarasca

 

 V

PUES EL TIEMP REAL  DE LA VIDA  NO ES EL QUE SE HUNDE  EN LA ARENA  DE LOS RELOJES, NI EL QUE PALIDECE EN LA MEMORIA , SINO EL QUE  CONTIENE ESE TESORO: LAS RAÍCES  DE NUESTRA PROPIA VIDA DE HOY 


menoscuentosusi

Hojarasca

Susi...


Entre rizos de hojarasca apareces
cabalgando recelosos caballos
y abrigando entre blancos unicornios
la obscenidad que te rodea...

Y acude en mi auxilio el caballero
de nuestros estampados besos
y la pervertida dama
de la ambición de nuestro deseo...

Y esta absurda madurez
que en su invasión no cesa
no atiende ya mis voluntades.
necesita de ti: presencia y galope...

Y sobre tus antiguos poemas
detendré mi alegre decadencia
a deletrear tu perfecta inmadurez
entre las curvas de mis letras.



Entre rínxols de fullaraca apareixes cavalcant recelosos cavalls i abrigant amb blancs unicornis l'obscenitat que t'envolta...

i acudeix en el meu auxili el cavaller dels nostres petons estampats junt a la pervertida dama de l'ambició del nostre desig...

i aquesta absurda maduresa que en la seva invasió no cessa no atén ja les meves voluntats, necessita de tu: presència i galop...

i sobre els meus antics poemes detindré la meva decadència a lletrejar la teva perfecta immaduresa entre les corbes de les meves lletres...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada