LA ALHAMBRA :   así  fue un dia

 así EL SAFAREIG   de SANTA LLÚCIA  

la foto és del 1922,   la pots veure  a L' ABANS , MARTORELL recull  de fotos entre 1892 i 1975. Jo he conegut  el safareig  amb la font  d' aigua els anys seixanta - setanta i el recordo envoltat d' ezbarzers.

alguien retrató el  CONVENTO DE SAN FRANCISCO, hoy parador nacional , primera foto,  . En una de las dependencias restauradas y rehabilitadas exiben una foto parecida  creo que con orgullo , para información histórica comparativa, es un agradable recuerdo de  hace un mes,
Mira el que ha caigut sobre els nostres records (la foto es d' avui dia  6 de febrer, juts el dia que fa fa un mes deixàvem LA ALHAMBRA per SIERRA NEVADA  )

 
  La capella , se suposa de SANT LLÚCIA, annexa a l' edifici principal,  és perfectament visible  en la foto de l' any vint.  Avui dia om a darrera la DEIXALLERIA  del poble, L' antorn és un ANNEX de la mateixa deixalleria, un contínum  perfectament visible   sense cap ordre  ni reglamentació,és a dir un abocador absolutament descontrolat. No millor que el vora via entre SANT ADRIÀ I BADALONA   sota les "catedrals"  térmiques- 

 Una de les portes principals de l' edifici ( TORRE  gòtica ) havia de ser MUSEU DEL CARRUATGE
L' altre porta  un tant destapiada

 un lateral


És un lloc de MARTORELL  apartat ? Apartat  i poc accessible  ?
De cap manera .

Fugisser  passa
la gent  mira 
pren  imatges
i a la xarxa s'  explica
ALTA VELOCITAT, baixa autoestima ? ,No.   miserable desastre que descura el progrés  de la majoria
El vianant fuig també com el Museu del CARRUATGE ?    del soroll ,  de la brossa

 del present  art minimalista

què  registren  els  teus ulls ?  - deia  aquest matí. Aquí veus una cuina deconstruïda,

Bebiste de la  abundante fuente de aquel  pueblo blanco

sus balcones azules llenos de leña



y los gorriones de la plaza  jugando al ajedrez


Guadix, gran capital,

La SIERRA,
 
la misma des de la TORRE DE LA VELA

 ( mejor otro dia , no se si me quedan ganas,  ni para ese otro dia  para  conjugar los tiempos  que enseña el renegado  cristiano sin tierra ni patria  cuando no se levanta   el verbo ni a  la perejita de recién casdos  ) 
 
aquella SIRENA, SERENA

hoy  añorada
 ( se conforma con jugar )

 rescatando  recuerdos

y piedras

 FUE  EN GRANADA
hace un mes
la primevara no vino

como cada dia 
contigo la hicimos

Cuentáme mi,señor lo que grabaron tus ojos
Cuéntame tu  lo que ha sido en mi ausencia
Esta noche mi señor,
sabes que quiero llegar  a mil

 

tierra ingrata , entre todas espúria y mezquina, jamás volveré a ti

el sueño agobia tus párpados  y cierras los ojos : lo sabes , lo sabes,mañana será otro día,la invasión comenzará 

GOYTISOLO, Juan DON JULIÁN
Inici i final,
al mig ,  jo ho veus:  terra vermella, molt vermella,  impossible que pugui retenir cap  invasió, ni que sigui de    del més pacífic desbordament  de paraules. Goytisolo erosionant a fons la  seva feblesa

HOY

 

MAÑANA

 siempre cerca de ti, aunque vivas en el altiplano  más lejano del núcleo urbano  nunca te abandonamos

aunque vivas en el altiplano

nunca te quedarás colgado

Pero por favor no me RECORTES MÁS
Es el cartel,  transparente  él, con más contenido  reivindicativo, así lo interpreto,  que he visto en mucho tiempo, por si no lo puedes localizar o leer aqui,  dice;
NO ME CORTES MAS,
ASI ES SUFICIENTE
increïble y genial 
pero como no estoy seguro,  de lo último volveréa tomar una imagen más clara,tanta transparencia  aquí no favorece el mensaje
volveré

OVERFLOW
Un cop assegurada la tradució , la paraula ha vingut acompanyant  el despertar  d`un  somni  que forma part  de la  limitada galeria de somnis  recurrents la llenço com qui no vol pont avall

 Una vegada més sense perill   de vida o pèrdua d'  intimitat  el riu m' arribava a la sang, ràpid increïblemet ple,   curullant  el vell pont a l' alçada del passeig de les "intimitats"
No  et dono la clau perquè obris el candau de les meves, intimitats, totes tocades al somni per un invasor tan potent com subtil, però si que si que apunto  tres paraules,
BESO
TRACA
TRUM,
que des de la més pura inocència  als llavis de qui la diu  provoquen la més desbordant inundació,  en el CONGRÉS dels representants  de la nació, o tot era cuento ? Clar que...  es diu CÁMARA BAJA
Una paraula TONTA pot desbordar  passions ,  bronques, fa pujar la sang  a extrems  de deliri,  ratllant perillosament la càrrega fibrilar   per on circulen tanquiles les paraules ben i mal dites,  en pau, fins el moment de la provocació, o díga-li conscient  brava embestida.  Les paraules poden ser cornadas  segons com les rep l' altre.
 Clar que aquestes...
BESOTRACATRUMP
poden no tenir res de tontes , la darrera caldrà tenir-la ben diquetada per si un cas,  no faci massa mal, li preguntaré a  M, resident als USA  si la cosa es pot overfleurir  o no,  i així exploraré alhora la seva capascitat de resistir inundacions,  de paraules,
BESOTRACATRUMP, suena  a algo,  no?  TRACATRUMP, TRACATRUMP  mejor que no se entere , te las dejos  todas a ti,  mejor que tirarlas hoy al rio,a saber como se lo toma 

a mi no me hacen nada ya y además  no soy vocero de nadie

 INTI MI TATS
IN TI MITATS 

INTIMACIES

ESTÀ  ALLÍ  ?
HACE UN MES  SI
HOY AQUÍ

La pots veure al fons, dins de l' establiment, senyal inequívoc  que l' esperit que l' habita i  que  segurament el posseeix,  pedala, Obssessivament present , obssessió del temps.

Robo la mirada  però no  el somriure  que la mar et deixa , sirena.

No diguis res

 la mar parla i escolta

Retornes  el que et dóna, dona

En el principi i aqui el CAOS

I la palmera

Ara  l' alegria,  el sol en la teva mirada
No marxem sense veure bé què el poble que ens acull avui
Demà FARÀ UN MES.