rostres d' avui
La figura és un substitut dels rostres de persones. Aquells en què un dia com avui es creuen amb el meu És en un aparador, els veu a tots. Si fos possible els captaria i en faria com aquesta figura, segurament mítica.
Seria com una exposició de rostres que han passat davant durant una estona , només aquells que per una o altra raó són clarament reconeguts, aquells en què el pas del temps no els fa incognoscible,
aquells que retornen la mirada i en reconèixer-se amb el meu, emeten algun senyal, alguna intenció, sigui de sorpresa, sigui de valoració, i acaben en salutació gran o petita.
així passa amb A, s' atura i departim , recorda una vella promesa i acordem un lluit intercanvi futur
Amb P és tota una història massa llarga. Omplim el temps pressent i el p un repàs tremendo al passat
X1 i X2 són ALTRES. En total podrien ser quatre suficients per una primera entrega
Del pas del temps en les cares normalment no es tema de conversa, parla. Però és l' evidència i el senyal del temps més barroer,ament visible . Si jo et veig no és tant la constatació en tu com en mi. Automàticament com parlants i socials superant inhibicions que no venen al cas s' emeten enunciats si es pot destapar el pot dels records, es treu la pàgina de les filiacions, la del currículum identificació, es relata la crònica dels fets comuns viscuts, també , si escau amb els parents parents o coneguts, es desperta la poesia, les vivències afalagadores com recurs sempre recurrent , es fan cates per comprovar les restes que hi ha sota i s' exploren amb cura els rastres que deixen determinats fetsdel passat
que permeten obrir una mica només interioritats
mirall transparent , barrera subtil entre tu i jo
La mirada es deté en un detall, cau en un recipient abandonat,
és un exemple de succés ? una OCURRENCIA, qui el va amnistiar ?
sigui com sigui provoca , i genera discurs:
diu el que et provoca , fas un enunciat, endivina quin ?
i no només això, mou a l' acció. El rescatem. No em permets de fer un performance en donar-li un altre lloc més elevat, em fas veure que seria un perill: li cauria al cap d' algú
Ens el duem ( els retrats de les persones amb què ens em trobat també però d' una altra manera )
El recipient de fang treballat molt probablement per mans infantils no porta cap nom
Fafuls una trista història. El pas del temps i la trajectòria dels objectes són els elements principals perfiles els personatges, en fi un conte perfecte en una frase.
Per si un cas jo registro les dimensions de la troballa i el faig passar de mans
la mirada es la mirada no sempre generosa del temps que ens mira, i tu ?
els rostres de la realitat captada són plens de matisos
