dijous, 15 de gener del 2026

 ALGUIEN MEJOR PREPARADO 

 EN OTRA LENGUA

 ME DEJA EN LA ORILLA 

ME  DAN POR EL SITIO

CUMPLO 

PERO YA DESDE OTRO SITIO 

,TU LO SABES

DESDE ESE SITIO 

VEREMOS 

 EL FUTURO

RESARCIR

NO SABES DONDE ME METÍA 

YO MENOS

APLAUSOS

COMO EN LOS INICIOS  

CIERRE DE CÍR CULO  CIRCULACIÓ  PECA ORIGINAL 

 NO LLOES R ACEPTA LO QUE VIENE

 

ELLOS SALEN BENEFICIADOS 

M DEJA PORQUE OYE Y ENTIENDE

-------------------

ABÁZAME

RR

COMO UNA R A LA OTRA

 PARA HACERNOS MÁS FUERTES 

..................

DIME MARTIN FIERRO

Aq uí me pongo a cantar
al compás de la vigüela,
que el hombre que lo desvela
una pena estrordinaria,
5 como la ave solitaria
con el cantar se consuela.
Pido a los santos del cielo
que ayuden mi pensamiento:
les pido en este momento
10 que voy a cantar mi historia
me refresquen la memoria
y aclaren mi entendimiento.

Here I begin to sing to the rhythm of the guitar, for the man who is kept awake by an extraordinary sorrow, 5 like the solitary bird finds solace in song. I ask the saints of heaven to aid my thoughts: I ask them at this moment 10 as I am about to sing my story to refresh my memory and clarify my understanding.
em poso a cantar al compàs de la vigüela, que l'home que ho desvetlla una pena estrordinària, 5 com l'ocell solitari amb el cantar es consola. Demano als sants del cel que ajudin el meu pensament: els demano en aquest moment 10 que cantaré la meva història em refresquin la memòria i aclareixin la meva entesa.
para recitar santigo rusiñol
oda al bacalla

Oda al Bacallà

Peix auster! Peix ideal! Peix noucentista!
En el pòrtic mateix de la Quaresma
et saluda un gourmet i un humanista
que admira el bé que fas perquè el fas d’esma.
Oh Mut! Oh Bacallà!… Per tu les glòries
de totes les victòries!

No hi ha pas, ni en la Flora ni en la Fauna
tall comparable, en exquisida essència,
a un morro ben molsut en una llauna
amb aquell suquet ros picat d’ardència
o a una penca bullida
 amb all i julivert ben amanida.

Jo t’endreço el perfum de mes estrofes
perquè, per mi, ets més bo que les pessetes;
que amb coliflor, amb patates amb mongetes,
amb pèsols amb cigrons o amb escarxofes,
amb tot cases tant bé i tens tal substància
que no pot mesurar-se ta importància.

 

Tu ets excel·lent de totes les maneres:
esqueixat, i fregit, i a la cassola
i en ma taula frugal tu sol imperes
amb l’esplendent auriola
dels plats millors de les millors cuineres.

Quan a punt de menjar-te el crostó em llesco,
corprès d’admiració em dic de vegades:
¿Què foren sense tu el clàssic romesco,
les sòbries esqueixades,
que són ànima i cos de les fontades?…

Ningú, ningú diria
els mil gustos que tens, tots saborosos,
quan te veiem allà a la Boqueria
entre barrils de grogues arengades
mostrant tes llenques i tos talls carnosos,
 quan en remull te posen
les nimfes del mercat arremangades…

Havent-hi bacallà i bacallaneres
no és tan trista la vida com suposen
les fames mentideres
de filòsofs il·lustres,
dels Schopenhauers, Kants i Zaratustres.

¡Glòria al peix inactual, al peix que es troba
en les aigües d’Islàndia i Terranova,
i, pescat i salat, emprèn el viatge
cap a tots els racons del gran formatge!

Tu sustentes igual el ric que el pobre
tu ets l’amic del senyor i del manobre,
i, ara a la viscaína
ara a tall de Provença

 no hi ha menú de taula de gent fina
que no s’honori amb ta virtut immensa. El llagostí, el llenguado, el salmó, el nero

 què són al teu costat, si bé es compara?
Un menjar presumit, vianda cara,
peixet “papa-dinero”.

El glosador, oh Bacallà, et venera,
que és part d’Humanitat, i considera:
¡que en seria de nyicris i pipioli,
si el teu fetge gloriós no ens donés l’oli
que ens reconstitueix i ens assegura
la nostra miserable carnadura!


Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona el 1861 i va morir el 1931 a Aranjuez. Quan va començar a escriure, tenia vint anys, treballava a l’empresa familiar i ocupava part del seu temps lliure pintant. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d’un extens nombre d’articles, el situa com a referent decisiu de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

El 1893 s’instal·là a Sitges el seu estudi, conegut com el Cau Ferrat, per la col·lecció de ferros antics que conté. La vila es convertí en un punt de referència modernista d’artistes, escriptors i músics promogut per Rusiñol, que hi organitza les festes modernistes, en què

 es conjuminen el teatre, la poesia, la pintura i la música.

endrets

Pirinenca

Pirinenca

 

Dins la cambra xica, xica,

en la nit dormo tot sol;

part de fora, negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.

La muntanya alta, alta,

que se'm menja tot el cel,

se m'arrima dreta, immòbil,

sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen

cap als plans i vora el mar

on els meus amors m'esperen

sota el cel assolellat.

Jo somric an els meus somnis

adormit en la nit, sol...

Part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.

VICTOR CATALÀ POEMA 

 lo cant dels mesos  gener text


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada