dilluns, 9 de juny del 2025

 HEGEL CON E´

TRAN SUEÑO DEVELLADA 

EM PIEZO EL DIA 

DURMIENTE

DESPIESTA   PISTA  ESTA 

ACLAMACIÓN  POPULAR DE LA MI TONTERÍA

Y VEÍA LA DE OTROS 

FALTA DE LECTURA ATENTA 

 ATENTADO CONTRA LA RAZÓN

ESTADO PRUSIANO  RAZÓN 

EL SI Y EL NO 

 ATURADITOS 

SI NADIE PREGUNTA 

 MEJOR NO TE HABLES 

MERITXELL NUS  FENÒMRENS  INVENTARI DE AQUÜÍFERS INTERIORS  puc oferirte els teus abismes d' aigua 

connecto mal bien escrito otro poeta 

    PERO QUÈ DICEN 

COMO LO DICE NAUFRAGI D' IVERN  

 

"Naufragi d'ivern" (Naufragio de Invierno) se puede referir a varias cosas, pero en el contexto de la música, es una expresión que se utiliza para describir el álbum "Simulacros de naufragio" de Samuel Reina, lanzado en 2019 por Primavera d'Hivern. Este álbum es el segundo disco de Samuel Reina y ha sido descrito como un "triple salto" en su carrera musical. 

La frase "naufragio de invierno" puede evocar una sensación de pérdida, desorientación y aislamiento en un contexto difícil, como un invierno, que a menudo se considera una estación de frío y desolación. En este contexto, puede representar una metáfora de un viaje difícil o una situación personal compleja que puede haber experimentado el artista, y el álbum en sí puede ser una reflexión sobre esos sentimientos. 

IA ACOMPAÑA YA Y ESO ES ALGO NUEVOATEADO

HAASTA ESE ESPACIO BEN BANCO LLLAVINA CONTRADA 

del lloc de cada estrella al buit sembrat 

ttrabada  AQUELLES COSES QUE SON IMPORTANTS 

LO HICE

VINO 

 NO TE DEJ 

TE OLVIDO

 NO ERRELO

 SIN SER NADA NI NADIE

 

GILGAMEISHperu`q vols fer aixo` molt ho vols 


ofrena de sonets  MIQUEL DOLÇ

PEL FANG RODERES DE PROFUNS  RELLEU

Libros de segunda mano: OFRENA DE SONETS. 1946. MIQUEL DOLÇ PROLEG M. FERRA - Foto 1Libros de segunda mano: OFRENA DE SONETS. 1946. MIQUEL DOLÇ PROLEG M. FERRA - Foto 1
La frase "naufragio de invierno" puede evocar una sensación de pérdida, desorientación y aislamiento en un contexto difícil, como un invierno, que a menudo se considera una estación de frío y desolación. En este contexto, puede representar una metáfora de un viaje difícil o una situación personal compleja que puede haber experimentado el artista, y el álbum en sí puede ser una reflexión sobre esos sentimientos. 
Miquel Dolç i Dolç neix a Santa Maria del Camí, a Mallorca, el 4 de desembre de 1912.

Provinent de família camperola, cursa estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília i, de retorn a Mallorca, estudia batxillerat a l'Institut de Palma. Durant els anys de la Guerra Civil exerceix com a intèrpret de l'exèrcit italià. L'any 1942 es llicencia en filologia a Barcelona i el 1951 es doctora a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). Entre els anys 1943 i 1955 va ser catedràtic de llengua i literatura llatina a l'Institut d'Osca. Durant aquests anys escriu diversos llibres de text per a l'ensenyament del llatí i comença la col·laboració amb la Fundació Bernat Metge. Entre 1955 i 1957 és catedràtic de filologia llatina a la universitat de Sevilla i, entre el 1957 i el 1968 a la universitat de València, de la qual també en fou degà, de 1965 a 1968, de la facultat de Filosofia i Lletres. Entre 1968 i 1982 va ser, encara, catedràtic a l'Autònoma de Madrid, on també en fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.
Miquel Dolç i Dolç neix a Santa Maria del Camí, a Mallorca, el 4 de desembre de 1912.

Provinent de família camperola, cursa estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília i, de retorn a Mallorca, estudia batxillerat a l'Institut de Palma. Durant els anys de la Guerra Civil exerceix com a intèrpret de l'exèrcit italià. L'any 1942 es llicencia en filologia a Barcelona i el 1951 es doctora a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). Entre els anys 1943 i 1955 va ser catedràtic de llengua i literatura llatina a l'Institut d'Osca. Durant aquests anys escriu diversos llibres de text per a l'ensenyament del llatí i comença la col·laboració amb la Fundació Bernat Metge. Entre 1955 i 1957 és catedràtic de filologia llatina a la universitat de Sevilla i, entre el 1957 i el 1968 a la universitat de València, de la qual també en fou degà, de 1965 a 1968, de la facultat de Filosofia i Lletres. Entre 1968 i 1982 va ser, encara, catedràtic a l'Autònoma de Madrid, on també en fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada