LA PRIMAVERA DE MARTÍ POL
Y ELS FILLS DE RIGINAS
DIENT ANIMALADES
Y EL METE IMATGES PLORANT CADA VEGADA QUE PER TU PASSA
ETS TU QUI CONVOCA
SANTA LLUCIA DE MUR
La Festa de Santa Llúcia, a la qual venien persones de tota la comarca, era una festa molt assenyalada, tant pel que significava per al poble, com per a totes les persones relacionades amb feines on es fes anar l'agulla: modistes, sastres, matalassers, etc.
Topònims de Santa Llúcia de Mur
Llistat de topònims del poble de Santa Llúcia de Mur, pertanyent a l'antic terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur, al Pallars Jussà, presents a la Viquipèdia.
Edificis
Esglésies
Romàniques
Masies (pel que fa als edificis)
|
|
|
|
Geografia
Boscs
- Roureres de Roca (wd)
Camps de conreu
Cingleres
Clots
|
|
|
Corrents d'aigua
|
|
|
Costes
Diversos
|
|
|
Entitats de població
Fonts
|
|
|
Masies (pel que fa al territori)
|
|
Planes
|
|
Solanes
Vedats
Vies de comunicació
|
M' AGRADA ELS TOPÒNIMS
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets que van a l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer
MARIA BARBAL DE PEDRA DE TARTERA I CAMINS DE QUIETUD
PINTURA SANTA LLÚCIA DE MUR AL MNAC
LA DEL PRADO MARTIRIZANTE
ARTIRIO DE
A TI TE BUSCO GOLONDRINA
DON TÚ ESTÉS LLÁMAME
ENCUENTRAME SANTA LLÚCIA I LA LLUM
El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, marca el punt intermedi del calendari d’Advent, que va començar fa dues setmanes. I, en la cultura sueca, Santa Llúcia és una de les celebracions més importants de l’any.
Santa Llúcia és la celebració de la llum en el fosc hivern suec. En aquest dia, nens i joves d’arreu del país es vesteixen amb llargues túniques blanques i en la més absoluta foscor, només il·luminada per la llum de les espelmes, canten nadales tradicionals als carrers, escoles, esglésies… i en cada racó del país! A la televisió se celebra un concurs on els suecs han de triar la millor Santa Llúcia del país.
Com en moltes d’altres coses, el món romà ha llegat a les cultures del continent bona part del que creiem que són tradicions cristianes, però que no ho són. El referent directe són les festes saturnals romanes que se celebraven oficialment entre el 17 i el 23. Eren unes festes en honor a Saturn que s’havien anat allargant de forma popular. Saturn era la deïtat agrària per excel·lència al món romà, i durant aquests dies es donaven algunes llicències als esclaus, com la de no haver de treballar, que és l’origen de les vacances actuals; es feien regals a amics i familiars, com es fa avui; i se celebraven grans banquets, també com avui. Eren, de fet, una de les festes romanes més populars i que a l’església li costà molt de substituir.
“El dia 13, a Suècia (Santa Lucia per ells) les nenes es vesteixen de color blanc i porten 7 espelmes enceses al cap per lluitar contra la foscor, els nens es posen barrets cònics”.
Per fixar la data de la festa cristiana de Nadal al 25 de desembre s’hauria d’esperar al papa Juli I (337-352) qui intentaria substituir les tradicionals saturnals pel naixement de Crist, afegint el dia 25 com a festiu a continuació. La importància cristiana de l’esdeveniment utilitzat indica fins a quin punt eren importants les saturnals. Fins llavors, el dia del naixement de Crist havia anat ballant del 25 de març al 5/6 de gener per finalment anar a caure al 25 de desembre. Seguint les pautes del concili de Nicea del 325, aquest papa també va destacar per la seva lluita contra altres alternatives cristianes com l’arrianisme, que precisament negava que Jesús fos fill de Déu.
Però el 25 només era un sol dia (per molt rellevant que fos, Jesús només va poder néixer un dia) i les saturnals i les tradicions populars allargaven la festa fins a una setmana, i sovint els preparatius de les festes duraven tot el mes de desembre. Solució? Santa Llúcia, màrtir del començament del segle IV, l’existència real de la qual no està constatada. Santa Llúcia vindrien a ser les dates de preparatius de les saturnals, i la celebració se situà estratègicament el dia 13, dia que, segons el calendari antic julià, era la nit més llarga. Casualment, en el marc de celebracions per a la recuperació de la llum, Sant Llúcia va passar a ser patrona dels cecs, perquè suposadament durant el suplici se li van arrencar els ulls.
Als països nòrdics, que van ser més tardanament cristianitzats, s’hi mantenen encara costums relacionats amb el foc, cosa que per exemple als Països Catalans només hem mantingut per Sant Joan (el solstici d’estiu). A Suècia, des del segle XVI (que llavors incloïa Noruega i Finlàndia), hi ha la tradició de la festa de Santa Llúcia, però diferent de la nostra. Als països escandinaus, les festes de desembre segueixen sent molt importants, i igual que al País Valencià amb motiu de les Falles (festes paganes relacionades amb les fogueres i la benvinguda a la primavera), els preparatius poden durar tot l’any.
El dia 13, a Suècia (Santa Lucia per ells) les nenes es vesteixen de color blanc i porten set espelmes enceses al cap per lluitar contra la foscor, els nens es posen barrets cònics. És una tradició que fan als col·legis, i a tot arreu. També es nomena una reina, títol que dura tot l’any, una tradició que aquí hem conservat per a reis. Tenen menges especials, com uns panets de safrà i galetes. I el vi, en alemany Glühwein, servit calent que és tradicional a tots els territoris germànics. El cristianisme imposà aquesta santa cap al voltant del canvi de mil·lenni per substituir les tradicions (que van passar a ser automàticament paganes) que intentaven lluitar contra les llargues nits del nord. Avui s’ha creat una barreja curiosa.
PER SANT LLÚCIA UN PAS DE PUÇA
I QUE LA REALITAT DE SANTA LLÚCIA I DE SANT JAUME
NO SIGUI METÁFORA DEL PAIS QUE REALMENT DESITGEM
JULIO TROPEZÓ DOS VECES CON LA MISMA PIERA
Y N ME IMPORTA NADA
A SANTA LLÚCIA: UN PAS DE PUÇA
I QUE LA REALITAT ARA DE SANTA LLÚCIA I LA DEL SANT JAUME
NO SIGUI METÀFORA DE PAÍS QUE REALMENT DESITGEM
. MARTÍ POL HO PODRIA HAVER DIT
A LES DONES QUE RENTEN AL SAFAREIG PÚBLIC
I ELLES HO CRIDARIEN
A..
KRAFT WERT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada