LA BELLESA DEL SEU PARLAR ERA TANT EXCEL.LENT, QUE DONAVA INFINIT DELIT ALS OIENTS
CXV ISABEL DE VILLENA VITA CRITI TEXTO
ME N' ADONO QUE NI LA TORONTO ESTÀ COMPLETA
NO QUEDA ALTRE REMEIE QUE ANAR ON HAVIA PENSAT
AL COR DE LA BARCELONA DE PERILL SEGONS VEUS VOLANDERES
NO CAL
la sua presencia.
capítol .CXV. COM LO SENYOR RESUSCITA VNA DONZE*LLA FILLA DEL PRIN- {f.il8 a\ 2505 CEP DE LA SINAGOGA.
NANT lo Senyor per la terra preycant e obrant marauelles, la fama sua fon diuulgada per tota la gent, e gran multitut de poble Venia de totes aque-
2510 lles partides per hoyr sa senyoria, car era la belleSa del seu parlajr tan excellent que donaua infinit delit als hoints. E, stant sa Magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble, vingué vn Príncep molt cuytat, ab dolor qui li traues-
2515 saua la anima, e, ficant lo genbll dauant sa senyoria, adorant la Magestat sua, dix li: «Domine, f> filia mea modo defunda est: sed vent, impone » maniim tuam súper eam et viuet.^ Volent di
MERCENARIO
QUICIO
Se llama quicio a la parte del marco, en los dos extremos de una puerta o ventana, que generalmente es vertical y en el cual se fija por medio de pernios, bisagras (u otro sistema) la hoja de la puerta. El quicio debe ser suficientemente resistente para sostener el peso de la hoja (exceptuando ciertos casos: ver foto) que tiende a girar alrededor del pernio inferior, trabajando a tensión los superiores. Para resistir a este último esfuerzo debe estar fijo al resto del marco y este sólidamente empotrado en la obra de fábrica. El quicio va labrado en escuadra para que la puerta al cerrarse ajuste en el cerco.