NEUS PENALBA i SUAREZ

AL BOSC RODOEORAEDA

Penalba Suárez, Neus. Ànimes preses. "La mort i la primavera", de Mercè Rodoreda: etnografia, primitivisme i espiritualitat (tesi). Universitat de Girona, 03-12-2021.

a irrompre al camp intel·lectual català amb la publicació del llibre Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda amb el qual va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig d'Edicions Tres i Quatre dins els Premis Octubre del 2023.^{[8][9][10][11]} En aquest assaig, la professora tarragonina planteja una triple lectura interpretativa de la novel·la pòstuma de Rodoreda: una d'històrica, una d'antropològica i una de metafísica o espiritual. Per Penalba el llibre La mort i la Per ella La mort… és la seva gran obra. Li diu a Joan Sales que s’està deixant la vida en aquesta novel·la, que està lluitant com si li anés la vida, però que, si li queda bé, s’ho haurà guanyat. Sobre la metafísica, el que explico al llibre és que la metafísica, o l’espiritualitat, que és tan visible a La mort…, en realitat és present en tota l’obra de Rodoreda. Jo crec que La mort… és una crítica al materialisme associat a la modernitat que lliga amb l’estètica de l’avantguarda i l’antropologia que dominen el moment històric en què viu i escriu Rodoreda, i que és el llibre amb el qual intenta dir la seva en aquest camp, amb la seva pròpia veu.primavera és al centre del projecte creador de Rodoreda.^{[1][12][13][14]}

Disputes la lectura d’Arnau Pons segons la qual La mort… s’hauria de llegir en clau materialista.

Sí. Primer perquè crec que hi ha prou elements en el text per contradir-ho. Hi ha proves en el moment epifànic que el protagonista enterra la seva filla, mira cap a dalt i parla d’unes herbes plantades al revés… ¿Això què vol dir si resulta que, com diuen altres personatges, «no hi ha cap cel»? També hi ha el riure petit de l’ànima de la nena. I, sobretot, queda refutat en el conte que el noi del ferrer explica sobre com les ànimes van a la Lluna. Però és que, a part del mateix text de La mort…, si estudies Rodoreda en conjunt, no té cap sentit que Rodoreda faci una oda al materialisme. Rodoreda escriu només tres pròlegs al llarg de la seva carrera, i en els tres parla dels aspectes espirituals dels seus llibres, perquè l’any 82 encara ningú ha parlat de la importància de la dimensió metafísica en la seva obra.

  per què creus que imitar això ha tingut tan èxit en autors com Solà, Guasch o Bendicho?

Crec que el motiu és que aquests escriptors han aparegut en un moment en què La mort i la primavera era omnipresent i el llibre ha connectat amb la seva sensibilitat. A La mort… hi pots ficar el que vulguis, i coses com el canvi climàtic o la sensació de distopia que ara interessen tant són fàcils de trobar. O el tema de l’adolescència i el desig: tots els personatges de Rodoreda sempre són adolescents o joves, personatges que es troben entre el món dels infants i dels adults i no acaben d’entendre certes coses. La mort… és una novel·la molt atractiva per imitar. El problema és que Rodoreda és inimitable i cada escriptor hauria de trobar la seva pròpia veu.

 

Obra publicada

• Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda (València: Edicions Tres i Quatre, 2024)
  

 

 

 PECULIAR

ESQUIROL 

NO ES DEMASIADOPEUORATIVO 

 PROPIO

 FINALMENT RES

TE´N VAS 

AMB UNA CARA ' UCLÉS RENEGAT 

DE GATA RODOREDA RAÏT DE MERDA DE PARAULES FLATXADES

 FERIDORES 

 CONTESTES 

 A TOT 

 PAS CEBRA  T' ATURO Y NO ME MATAS

 TOT 

EN VA 

 APRENDRE DE VIURE AIXÍ 

 VES QUÉ HI FAREM 

 ELS NETS COM L' EESMENTAT PREOCUPATS PEL QUE VAN SENTIR DIR 

 UNA NOVA LITERACIÓ

 LOS NUEVOA

 CON PEMIO 

 ÀRA QUE SE CALLEN 

 

LA CARTA DE MER,E A RIBA EM FA TORNAR A LA DE ' ELLA A MÚRIA EL 3 SET 48

ESTÁ TOT EL QUE CAL 

 ENTNC  QUE LES DONÉS A PUBLICAR 

 HO DIU TOT 

DESCARREGA FOR 

 NO ME LA CEC EVIDNTMENT 

 FA DE BONA PACIENT 

 DDE PAPER I PLOMA 

 MOLA PLOMA 

 DE VOLAR 

 QUÈ DIU ? 

 QUE MES VOLDIRE QUE T' HO DIGUÉ 

 LLEGEIXLA TU 

LA PORTARÉ A CLASSE 

LA NEUS NO M' ESPERA

NI EM DONARÁ NI PRENDRÉ PARAULA 

 ENTRE TU I JO QUEDA 

 LA ESPAÑA VACIADA PASEADA ESE RESQUEMOR DE QUIEN SE HA AVANZAD? NO ES EL SENTIR COMPARTIDO DE MUCHOS 

 SIN SER NADIE SIN FORMACIÓN 

 SOLO AQUE CONTIGO

EM FAS ENGANXAR

TINC TOT L DIA 

RECORDA 

UNA ALTRA RATA 

 MARÍA DE BONYIGHES

Y TE SALES 

CON ESTO 

Qui no és un editor i es fa passar per un editor?

Vas animada avui, eh? És que d'editors n'hi pot haver de moltes menes. Un editor comercial, que pensi què és el que tindria èxit, segons com farà una gran aportació: per exemple, si és inventiu, pot crear un nou imaginari.

Sempre es veu dolent.

En absolut. Blackie Books ha fet una cosa que no hi era, i tenen un concepte del joc que és el seu i mira que bé que els va. Et treus el barret. Què seria el contrari? Els qui fan una editorial en funció dels ajuts que existeixen. És un efecte pervers: en lloc d'estimular la inventiva, el que fas és beneficiar-te'n i dir: amb això ja tinc el llibre pagat. Un editor argentí em deia que ser editor independent vol dir inventar-te un sistema de producció que asseguri la teva independència i, en canvi, la majoria d'editors anomenats independents són editors petits que volen ser grossos.

 I NOPARA DE RJAR

Quin altre tòpic em diries que és fals?

Que tot aniria millor si els escriptors fossin tractats com a professionals i es plantegés una política pública que consistís a pagar-los un sou. Això és un tòpic absolutament ridícul, perquè escriure no és un ofici. Una altra cosa és que un escriptor que tingui molt d'èxit pugui viure del que escriu, però això no vol dir que sigui un ofici que l'estat hagi de pagar. Perquè llavors plantejaria una cosa estranyíssima: que els escriptors tinguessin amb l'administració, i per tant amb els governs i amb l'autoritat, un vincle de servitud, quan hauria de ser el revés: el que s'ha de preservar és la independència. A més, els autors que tenen un ofici que no els vincula amb el món literari van més còmodes que els que en depenen perquè són periodistes culturals. És complicat perquè acabes parlant dels teus companys, i això vol dir que tens setanta problemes al dia i que com a escriptor no tens existència fora del medi, en depens absolutament. I això és molt poc desitjable.

EM FA VENIR GANA D' ENTRAR EN EL MON DE LES EDITORIALS

 SORT UE JA T' HO VAIG DIR

ABO L' OLI DE EBUIG 

 A L' AMPOLLA  E LEJÍA

 s´obtura i hi ha tanatanatant m que sort dels palets fins 

parquè vaig cap a vall

AMB TU A ES UNA LLARGA CATA  DE SENTIMENT Y FAMÍLIA AMB VIDRES A LA SANG I TRENCATS

CARTES DE GUERRA Y EXILI 1908 1983

En el sistema literari, quina tendència hi ha que diries que fa més mal que bé?

No és tan habitual que sentis un autor català parlar-te molt bé d'un autor contemporani català. Hi ha una tendència a desacreditar-ho tot. Estic exagerant molt, perquè trobaríem exemples contraris. Però la tendència pública és a trobar pegues: els escriptors catalans són extraordinàriament llepafils amb els seus companys. Escatimen el compliment.

Perquè el veuen com un rival.

Ara bé, és curiós perquè vivim en un país en què tota la gent de lletres mira el futbol. El futbol els hauria d'ensenyar unes certes regles del fair play i la convicció que és primordial que tractis amb respecte el teu adversari perquè, si no, és l'esport mateix que se'n va a la merda. I els nord-americans saben molt bé que la manera de fer la seva literatura forta i desitjable és aplaudir-la. Aquí la feina serà teva per trobar un compliment explícitament formulat. Una obra que creix no és una obra que et farà ombra, és una obra que farà créixer la teva literatura, per tant, a tu també. És a dir, alegra't quan un Joan Margarit o un Jaume Cabré tenen èxit, en lloc de començar a trobar-los pegues, que és el que fa el medi literari amb pes. Quan entendran això tan simple? Escolteu els comentaris que es fan després de cada partit de futbol, inspireu-vos.

EL TORO EMBOLAO EN LA VIDA Y EN LA CALLE 

LA NUESTRA 

 LA DEL PUENTE 

NINGUNA MEJOR 

LA GRAMONA PECHUGAGONA

 ES EL VINICO 

 DEL PEUBLO

 VEAMS 

 QUI ÀGA MANA 

EN  DE TRILLO

M'AGREIX QUE LI PORTI LES SABATES NETE DE LA RENTADORA

 QUAN LI DIC 

 QUE PORSER ESTARÁN HUMIES PER SI HI HA ALGUN PROBLEMA

 AL CONTRARI 

 CAP

 LES EVISA 

 LES EMIRA 

 ORIENTA I DDIU 

 LA FEINA QUE CTEU QUE HA DE FER 

 D' ACORD I EN PAUS

 FINS DIJOUS A LA TARDA 

 MERCÈ

 Y ARA A FOC I A DINAR 

 LA CS ALENTA AMB LA TELE  NO GSTA TANT A LLENYA 

 AU VINHA JA 

 DIGES

SOPA

REDOR DE FEBRE DINS LA CASA

 ESCALFOR 

 D PRIMAVE

 FORA 

DE AQUÍ A LLA ETERNIA

PARTIENDO ALMEENDRA

HE PROVAT UNA MANERA NOVA DE PARTIR-NE

 HAN QUEDAT SENCERES LES LARGUETES 

 UN LA PLE D' AMETLLES ESTÀ 

DURA PEL 

 ARTITE DE PEDRA 

 

NO PODIA ENYENDRE EL CINEMA COM AQUEST

 HA ESTAT OTAUNA ETERNITAT PER ENTENDRE E QU TU SI CRWC QUE ENTENIESS 

 AMB EL  AL COSTAT 

AA ENTENC EL QUE VOLEN LES LARGUETES 

 LES MES DURES  

DE TOTES 

 NO MOLLARS ESCLAR 

QUÉ GRAN PELÍCULA

 SI VEISIS QUNA MÀ TINC 

SENCERES EM QUEDEN QUASI TOTES

SENSE MASSA ESFORÇ 

SENSE CLAVARME LES CLOSQUES ESQUERPES

 

HE TRIGAT MOLS ANYS 

 IARA 

 CAP LA VITENTENA 

 SUTS AMB AQUESTA

 

EN VOLS

COOM T' AGRADEN 

 DIUEN QUE SON BONES PER

 CCLA QUE HO SAPS 

VEURÁS 

COM CREMEN LES CLOSQUES 

ARA MATEIX 

 LES HI POSO 

A L' IINERN 

 QUE CREMIN COM CAL 

 ECICLETGE PUR 

 CAR 

Y ARA PELAADAS  QUI SAP 

 

CO RUS 

 ALFINAL DE TOST ELS CONTES 

 ME L' EXPLIQUES ?

LA PELL ASPRE

ENTRE ELS IST 

 LA NOTO

DEIEN QUE ELLA NO ÑÉS BONA 

 FRITAS 

T' ATÁN 

AMB UN PUNT DE SAL BÉ DOS

AI DEU MEU 

 COM ESYNA TTO AQUESTS DE LES EDICIONS 

 ES CLAR VOLEN CUARTOS 

L

 LA BOHIGUES PARLA MOLT BÉ 

 I MOLT APROFITADA DE ELLS NO SANE RES 

 RATONA MAJOR 

NO LES TOQUIS TANT 

DIXA.LES REPOSAR 

 TERESA 

 

M' AGRADA 

SON TAN DURES DE MOLLERA 

 

I ARA TAN FEBLES 

 A PUNT DE BOCA 

 COSES DE LA NATURA 

 I ELS CAMINS PER SOBREVIURE 

PERDO LES COSES 

 VAJA

 QUAN DE TEMPS FA QUE AGU NO M' EXPLICA CUENTOS 

 EL TIO TON 

 ACUDITS

 QUEVEDOS DEL HEMANO DE CLLA

 Y TU 

 LA TELA TOS 

 PERO NO RESIREN

 NI FAN OLO 

 DE FOC 

 DE PATORRAT

 DE BUÑUELOS 

 

COM OT SER

 QUINARABIA 

 SON IMPORTANTS 

 ME LES VA FABICAR A MIDA DE DIOP ELDEL PLA 

QUE DEMANVA QUE LI ESCRIBÍS 

 MIRA 

 QIIN PAGO

 VOLIA UA RESENYA EN ELS MEDIS ME GUSTA 

 

 QUINES COSES

COM POT SER

I ARA 

A L' ESTOIG

ON HAN DE SER 

 

 N VEIA L' ESTOIG

BUSCAVA LA CINTETA VERMELLA 

 I EL MEU CAP NO VEIA EL NEGRE DDE LA ENBOLIC 

MEL I MARLEN 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 UN ARBRE 

 

UN BOSC

CAP PREGUNTA

UNA  REAFIRMACIÓ

CAP CONCLUSIÓ 

AIXÒ si 

Tal com et vaig dir he anat i   m' he perdut en el BOSC de LA RODOREDA 

encara hi estic donant voltes, no és un laberint , pero es un goig predre-s`hi 

em  trobo algú conegut,

ho havia pensat perque  l' autora  tenia motius evidents per consultar-li, per tactarse amb ell  essent ell suïs i vivint ella a GINEBRA 

JUNG  un deixeble renegat de l ortodoxia estrica  freudiana 

a veure que diu la IA

provo

JUNG I MERCÉ RODOREDA 

 La relación entre
Carl Gustav Jung y Mercè Rodoreda no se basa en una influencia directa o personal, sino en la profunda afinidad de la escritora catalana con la psicología analítica (arquetipos, símbolos, inconsciente colectivo) y el simbolismo onírico, elementos clave en su etapa de madurez.
La obra de Rodoreda, especialmente a partir de su exilio, evoluciona desde un realismo psicológico hacia una narrativa mítica y simbólica que conecta fuertemente con la psicología junguiana.
Conexiones Clave: Rodoreda y la Psicología Junguiana

    El Mundo de los Sueños: Los estudios sobre Rodoreda, como los de Eva Comas, han identificado la importancia crucial de los sueños en sus novelas. Estos sueños actúan no solo como reflejo de la vida de los personajes, sino como manifestaciones del inconsciente, un concepto central en Jung.
    El Simbolismo y los Arquetipos: La narrativa de Rodoreda está cargada de símbolos (flores, jardines, el espejo, el agua) que trascienden el significado literal para convertirse en arquetipos universales. La figura de la mujer frágil pero con gran fuerza interior, la pérdida de la infancia y la búsqueda de identidad son temas recurrentes que Jung analizaría a través del inconsciente colectivo.
    La Etapa Mítico-Simbólica: A diferencia de su primera etapa, más influenciada por psicologistas como Virginia Woolf o Marcel Proust, las obras finales de Rodoreda —como La mort i la primavera (La muerte y la primavera), Viatges i flors (Viajes y flores) o Mirall trencat (Espejo roto)— exploran un universo mítico donde los personajes viven experiencias arquetípicas de vida, muerte y transformación.
    La Salamandra y la Metamorfosis: El cuento La salamandra (en el libro La meva Cristina i altres contes) es un claro ejemplo de la transformación del personaje, un proceso de individuación donde el yo se fusiona con la naturaleza y los símbolos inconscientes.

Rodoreda: El Simbolismo como Expresión Interior
Rodoreda no solo escribía historias, sino que, de manera casi intuitiva y minuciosa, plasmaba la expresión interior del ser humano. Sus personajes a menudo experimentan crisis que los llevan a un estado de búsqueda interior, similar a un proceso de individuación, donde el simbolismo les ayuda a dar sentido a su dolor o exilio.
En resumen, aunque no se cite explícitamente una lectura directa de Jung por parte de Rodoreda como principal fuente, su literatura adopta una dimensión profunda y simbólica que encuentra un paralelismo evidente en la psicología analítica, haciendo que el análisis junguiano sea una herramienta muy rica para interpretar sus obras.

ALA TOMA NO ESPERABA TANTO  LA EXPO DEL BOSQUE SOLO DICE MENCIONA QUE LEÍA AYON, SOLOLEÍA ? 

les compromisaries hi diu una nena prsentadora que gosa recomanaré les Cartes De Murià HAN VOLGUT DEIXAR DE BANDA LA VIDA PARTICULADE LA RODOREDA perque de xafarderies privades prou massa ja s' ha expandit 

no em puc estar di dirte que la visita  a l dia de la setmana de les editorials indepes en catala profitosa

 em diu si a tot 

 em recoma altres amors de la misma guerra PÀMIES UN NA NOIA I NN SOLDAT 

I UNA TRADUCCIÓ NO T' PERDIS FETA PER ELL MATEIX CRIMS D' AMOR  D' UN TAL SADE, SI AQUELL QUE... FILOSOFAVA EN LE BOUDOIR, pero ojo que ell diu que n o la va fer 

 els  crims d' amor i 

m la coge 

y me da , me quedo, uno de amor  en la misma guerra que la rooreda  ( tERESA PAMIES, UNA IA IUN SOLAT  Y OTRO SOLO DE AMOR  ELS CRIMS DE L' AMOR DE UN TAL SADE TRADUÏT PER ELL MATEIX JEFE DE LA INDEPENDENT EDITOA 

FICO LA POTA DE A MEVA IGNORÀNCIA , RECORDA QUE SÓN SOU ELS MEUS MESTRE 

QUAN LI DIC QUE VULL SABER QUÈ EGEIXEL E JOVN I ACTUAITAT DE LLETRA 

 EM POSA SANDOKAN SALGARI   VERNE, ETC

 LI DIC QUE SÓN ANTICS 

 CLAR LA SEVA EDIROTRORIAL NOMÉS PILICA CLÀSSICS 

MARCIAL O REPUBLICA 

ME DA IGUAL QUE NO ME ENTIENDAS 

 LAS PALABRAS  O SIRVEN POR ELLAS MISMAS 

FUE UN SÀBADO DE GLORA 

 EENNFRENTE DEL 3C+B

UNA ENSALADA SUPERIOR 

 EN ESTAS CALLES DONDE TE ASALTAN CON CARIÑÑOS 

 NO DA GUSTO 

 ACULLAN MIRADAS DE PENA 

LA PUTA VIEJA

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), profesora asociada del Departamento de Filología Catalana de la UAB, ha ganado el VI Premio Proa de Novela con Mercè i Joan, una ficción a partir de la historia de amor real que mantuvieron la escritora Mercè Rodoreda y el poeta e intelectual Joan Prat, más conocido por el seudónimo Armand Obiols.

EL BOSQUE MERCÉ RODOREDA

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), profesora asociada del Departamento de Filología Catalana de la UAB, ha ganado el VI Premio Proa de Novela con Mercè i Joan, una ficción a partir de la historia de amor real que mantuvieron la escritora Mercè Rodoreda y el poeta e intelectual Joan Prat, más conocido por el seudónimo Armand Obiols.

 

Narrativa

• Mercè i Joan (Proa, 2024) (Premi Proa de novel·la 2024)^[16]
• La serp de foc (Ajuntament d'Organyà, 2015)

Assaig

• Anar a escola a Castellbisbal entre 1939 i 1965 (Ajuntament de Castellbisbal, 2023)
• Videojuegos y bienestar: las contribuiciones del medio interactivo al benestar psicológico, físico y social (Iniciativa Digital Politècnica. Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2023) juntament amb Marta Fernández Ruiz i Carles Sora Domenjó.
• Afinar l'estil. La reescriptura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda a partir dels comentaris d'Armand Obiols (IEC, 2022)
• El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda (IEC, 2020)
• Els nens de l'Adelita. Retrat d'una escola semiclandestina a Gavà (Ajuntament de Gavà i Diputació de Barcelona, 2019)
• Life without media (Peter Lang, 2013) com a coeditora
• La ràdio en essència (Trípodos, 2010)
• El català en els mitjans de comunicació. Situació actual i perspectives (IEC, 2002) amb altres autors

Traducció

 MIRA AMOR QUI I QUÈ HE TROBAT

El 22 de gener de 1939 tocava dia de celebració als Fruiters.
Era la festa major d’hivern. Feia més de dos anys que la guerra ti-
rava endavant i la població ja estava totalment esgotada. L’exèrcit
republicà havia perdut de feia setmanes la batalla de l’Ebre i era
només qüestió de dies que les tropes franquistes entressin al po-
ble. Per si no en tinguessin prou amb el cansament i amb les pors
que això suscitava, els habitants del poble també havien d’anar
amb molt de compte amb les normes de les autoritats republica-
nes: Ben probablement a molts dels veïns encara els costava no
dir-ne Sant Vicenç d’aquella festa que celebraven just aquell dia.

 DELACOMISARIA  BOSC   DE LA RODOREDA

ARA SI QUE ET DEIXO 

AA ENtNC CoM DE DIDÀCTICA ES EL BOSC 

 

 mercé rodoreda cartes a miriam

ALADÍ

Com escibiu les DONES perquè m' arribi (  tan o més)   a mi    QUE TANT M' AGRADEN TANT I TANTS HOMOS

Mira que diu en MARTÍ, conegut  a les acaballes que no es van acabar  de JOAN 

MOTS  CAGA DIA UN MOT   

DE VERITAT PENSAVA QUE ERA UN MOT 

VAJA EL TEU 

 

ESA DULZURA A VECES VEENOSA

 LO DEL CURS VA PER TU 

 RICA BIBIÓGREXTRAVIADA

 INCL´`O STEFAN Z 

COM ESCRIPTOR DE CARTA POSANTSE EN DONA 

 DONA 

 DONA 

DE DONAR 

 QUE EM DONEU 

 

ESOQ UE TU MES DAS 

ESO QUE ME DISTE 

 T ARA ALA MERESM a por la má florida 

 antlogia selecció de págines del teu curs  

 M' AGRDARIA QUE ALGÚ AMB CRITERI COM TU 

POGUÉS DIR

 FAN BONA PARELLA 

DE LA NOSTRA :

TOT I QUE 

NINGÚ NO ÉS PERFECTE 

HEM ARRIBAT  A LA MEITAT 

AMB MÉS GLORIA QUE PENA PER LA MEVA PART

COM PODIA DIR  ALG´ PLE D' ORGULL I SATISFACCIÓ

PERQUÉ  REBO BONA ...

JA QUE APLICA 

CANVIA ACTITUD 

 TRENCA HÀBITS ESQUEMES FIXATS I POC FAVORABLES AL PRÓSIT

TOT PLEGAT UN BOGERIA A DEUX 

  FOLIE A DEUX ?

PERO EN PLAN BUENO 

UIS UISUSISUSISU 

 ROEDORAS 

 

 

SENSE MÉS TEMPS

AHIR  S' ACABA

 LAELLA JA TE LA POSERÉ 

PUBLICA

AUTOR